PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny Titular 2006, (Sèrie 1)
Examen
Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
S’ha encreuat una planta de mongetera amb beines de mida gran i de forma corbada amb una altra mongetera amb beines de mida petita i de forma recta. Ambdues són línies pures. En la primera generació (F1) totes les mongetes tenen les beines grans i de forma corbada. La taula quantifica els fenotips que s’obtenen a la F2 quan es practica l’autofecundació de les mongetes de la F1.
|
Resultats F2 |
Forma corbada |
Forma recta |
|
Beines grans |
4670 |
1570 |
|
Beines petites |
1530 |
520 |
1) (1 punt) Utilitzant una nomenclatura adient justifiqueu els resultats obtinguts a la F1 i expliqueu amb quina Llei de Mendel es relacionen. No oblideu esmentar el tipus de relació (dominància/recessivitat) per a cada parella d’al·lels.
2) (1 punt) Calculeu la proporció en què apareixen els diferents fenotips de la F2. Feu un esquema o una taula que expliqui per què s’obtenen aquestes proporcions.
3) (1 punt) A partir dels resultats de la F2 un estudiant ha formulat la hipòtesi que el gen de la mida de la beina i el gen de la forma de la beina són en un mateix cromosoma. Considerant els resultats de la F2 discutiu si aquesta hipòtesi és vàlida o no
Exercici 2 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Després de llegir un article de divulgació científica d’un diari, dos alumnes de batxillerat discuteixen sobre una de les dades que contenia l’article:
Joan: “Has vist el que diu l’article? El codi genètic del pollastre és comú en un 60 % al de l’ésser humà”
Anna: “L’article està equivocat: pollastres i humans compartim el 100% del codi genètic”
1) (1 punt) L’Anna té raó. Per què?
2) (1 punt) L’extremitat anterior dels éssers humans i la dels pollastres tenen funcions i formes ben diferents. No obstant això, estan formades pels mateixos ossos i tenen el mateix origen embrionari. Expliqueu com s’anomena el tipus de relació que existeix entre aquests dos òrgans i quin és el seu significat evolutiu.
OPCIÓ A
Exercici 3A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
El clonatge terapèutic és un procès experimental destinat a produïr
cèl·lules diferenciades (com ara neurones, cèl·lules del pàncreas, etc) que
siguin genèticament idèntiques a les cèl·lules de determinats teixits d’un
organisme concret. Actualment, l’ús fonamental d’aquesta tècnica va encaminat a
regenerar i reemplaçar teixits.
A la figura s’esquematitza el procès de generació de cèl·lules pancreàtiques
productores d’insulina a partir de cèl·lules musculars. (adaptat del llibre”òrgans a la carta”, David Bueno, Col·lecció
catàlisi. Omnis cèl·lula, 2005.)
1) (1 punt) Justifiqueu perquè a partir del nucli d’una cèl·lula muscular es pot generar una cèl·lula pancreàtica
2) (1 punt) La pacient pensa que, com que l’oòcit anucleat procedeix d’una altra dona (donant), ella rebutjarà immunològicament les cèl·lules pancreàtiques transplantades. Creieu que es produirà aquest rebuig? Expliqueu-ho.
3)
(1 punt) Una anàlisi de tot el DNA de les cèl·lules procedents
d’un cultiu de cèl·lules pancreàtiques obtingudes per clonació terapèutica
revela que a aquestes cèl·lules hi ha material genètic que no pertany a la
pacient. Com ho podeu explicar?
Exercici 4A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria determinar si la cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). En concret vol estudiar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència presenti alteracions al cos.
Per tal de determinar els efectes mutàgens ha preparat un experiment en el que disposa de:
- una població nombrosa de mosques,
- aliment que conté cafeïna en diferents dosis (baixa, mitja, alta) i aliment sense cafeïna,
- recipients de vidre per contenir les mosques i tots els estris necessaris per afavorir la reproducció de les mosques,
- lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques,
- bibliografia amb imatges i descripcions dels caràcters corporals de Drosophila melanogaster
1) (1
punt)
a) Enuncieu en forma de pregunta el problema que es vol resoldre en aquesta recerca.
b) Assenyaleu les variables independent i dependent d’aquest experiment. Expliqueu la resposta
2) (1 punt) Dissenyeu un experiment que permeti determinar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència mostri alteracions al cos. Especifiqueu amb claredat la idea de control de l’experiment.
OPCIÓ B
Exercici 3B (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Al diagrama es representa el cicle reproductor humà.
1) (1 punt)
a) De quin tipus de cicle biològic es tracta? Justifiqueu la resposta.
b) Quina dotació cromosòmica tenen les següents cèl·lules:
gàmeta A,
zigot,
les cèl·lules del fetus.
Justifiqueu les respostes
2) (1 punt)
Associeu les figures 1 i 2 amb els tipus de divisió indicats al
diagrama. Justifiqueu la resposta
3) (1 punt) Imagineu que es substitueix amb èxit el nucli del gàmeta B per un nucli de una cèl·lula mare de la pell (del teixit epitelial) de l’home del gràfic i s’implanta a l’úter de la dona sense que hi hagi hagut fecundació. Com seria el descendent en aquest cas? Expliqueu-ho.
Exercici 4B (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
El gràfic mostra la resposta immunitària primària (A) i secundària (B) d’una persona. Les dues respostes immunitàries han estat provocades per l’exposició a un mateix antigen en dos moments de la seva vida separats per un interval de temps determinat.
1) (1 punt) Basant-vos en el gràfic expliqueu per què algunes malalties com ara el xarampió i la varicel·la difícilment es contrauen més d’una vegada a la vida.
2) (1 punt) A la taula s’anomenen dos tipus de cèl·lules que participen en diversos processos d’immunitat. Completeu-la tot indicant si cada cèl·lula participa en processos d’immunitat específica o inespecífica i quina és la seva funció.
|
|
Immunitat específica o inespecífica? |
Funció |
|
Neutròfils |
|
|
|
Limfòcits B |
|
|