La premissa general sobre la qual s’assenta aquesta trobada \u00e9s el fet que resulta impossible entendre les din\u00e0miques socials sense considerar el paper que hi juguen les conviccions i les conductes associades a all\u00f2 transcendent. Noves i velles creences religioses segueixen tenint impacto social com a resultat del desenvolupament globalitzador, que es manifesta de manera expl\u00edcita en cada territori, i s\u00f3n fonamentals per entendre la societat contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n
Fins a una \u00e8poca recent, el lloc del sagrat en la societat s\u2019abordava en termes d\u2019una crisi de la religi\u00f3 que augurava la seva decad\u00e8ncia o, fins i tot, la seva desaparici\u00f3. Tanmateix, la reaparici\u00f3 del fet religi\u00f3s en la realitat mundana i l\u2019emerg\u00e8ncia de noves configuracions religioses i d\u2019espiritualitat han provocat una revisi\u00f3 d\u2019aquest plantejament. La secularitzaci\u00f3 \u00e9s, ara, un proc\u00e9s complex que posa en relleu la transformaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 religi\u00f3s en una \u00e8poca de creixent incertesa deguda al frac\u00e0s de les grans promeses de la modernitat, i del racionalisme i el progr\u00e9s cada vegada m\u00e9s reconeguts com a quimeres.<\/p>\n\n\n\n
En aquest context, que s\u2019ha anomenat postsecular, tot tipus de corrents religiosos \u2013alguns d\u2019ells renunciant a aquesta etiqueta i mostrant-se en tant que espirituals\u2013 han irromput, dislocant el que el projecte de la\u00efcitzaci\u00f3 havia previst com una separaci\u00f3 entre l\u2019esfera religiosa i l\u2019esfera secular. Hem pogut contemplar, fins i tot, como aquesta dissoluci\u00f3 actual d\u2019all\u00f2 religi\u00f3s en el social ha implicat la seva infiltraci\u00f3 en ideologies i moviments suposadament aliens a qualsevol religiositat.<\/p>\n\n\n\n
En aquest marc, la q\u00fcesti\u00f3 de la manera d\u2019estar juntes les creences religioses ha experimentat una intensificaci\u00f3 i un gir en les seves problem\u00e0tiques. Fins fa ben poc la conviv\u00e8ncia entre confessions i d\u2019aquestes amb una societat civil i unes inst\u00e0ncies sociopol\u00edtiques seculars tenia com a protagonistes grans corrents religiosos i les corresponents institucions. En el moment actual, les modalitats de relaci\u00f3 amb l\u2019etern i les seves m\u00fatues relacions i amb el m\u00f3n laic apareixen marcades per la proliferaci\u00f3 de conviccions i pr\u00e0ctiques religioses que moltes vegades renuncien a tota centralitat i que s\u2019expandeixen en societats que presumien d\u2019estar organitzades a partir de l\u2019expulsi\u00f3 del sagrat de la vida p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n
En el cas espanyol, els assumptes relacionats amb la toler\u00e0ncia religiosa s\u2019havien plantejat hist\u00f2ricament entre una Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica majorit\u00e0ria i dominant i processos que feien urgent la liberalitzaci\u00f3 de les creences en nom de la constituci\u00f3 d\u2019Estats i societats no confessionals. Paral\u00b7lelament a aquest contenci\u00f3s \u2013que entre nosaltres havia tingut expressions tr\u00e0giques\u2013 hi havia la lenta introducci\u00f3 en el paisatge religi\u00f3s de denominacions protestants predominants en altres pa\u00efsos. En les darreres d\u00e8cades, aquest panorama s\u2019ha modificat substancialment. S\u00f3n moltes m\u00e9s i m\u00e9s fragmentades les opcions que ofereixen, avui, sentits existencials i refugis cohesionadors, algunes de les quals han estat estigmatitzades com a \u201csectes\u201d. Tamb\u00e9 la incorporaci\u00f3 de comunitats procedents de la migraci\u00f3 o l\u2019arribada de noves sensibilitats espirituals han inscrit a prop de la nostra vida quotidiana cultes que hav\u00edem considerat estranys o ex\u00f2tics.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, l\u2019objecte d\u2019aquesta cita \u00e9s saber m\u00e9s i discutir sobre la nova pluralitat confessional en una societat complexa i canviant. Pretenem afrontar el repte d\u2019analitzar i explicar els processos actuals d\u2019acomodaci\u00f3 d\u2019aquesta heterogene\u00eftat religiosa en augment i amb noves cares, al servei del seu coneixement, per\u00f2 tamb\u00e9 del seu respecte i la seva gesti\u00f3. I fer-ho en di\u00e0leg amb les diferents entitats religioses, amb les inst\u00e0ncies institucionals relacionades amb la pluralitat religiosa i amb la societat en general.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La premissa general sobre la qual s’assenta aquesta trobada \u00e9s el fet que resulta impossible entendre les din\u00e0miques socials sense considerar el paper que hi juguen les conviccions i les conductes associades a all\u00f2 transcendent. Noves i velles creences religioses segueixen tenint impacto social com a resultat del desenvolupament globalitzador, que es manifesta de maneraContinue reading \u00abPresentaci\u00f3\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-223","page","type-page","status-publish","hentry","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/plurirelig\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/223","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/plurirelig\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/plurirelig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/plurirelig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/plurirelig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=223"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/plurirelig\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/223\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/plurirelig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}