Els embassaments d’aigua tenen un paper decisiu en la distribució d’aigua potable (consum, irrigació, etc.) i en la producció d’energia elèctrica, i suposen alhora un enorme impacte en el funcionament dels rius on s’ubiquen. Tradicionalment, els embassaments són considerats uns embornals nets de carboni que acumulen més carboni del que emeten cap a l'atmosfera. Ara, un nou estudi capgira  la hipòtesi tradicional del paper ecològic dels embassaments en el cicle global del carboni i revela que emeten dues vegades més carboni del que capturen. En l’estudi, publicat a la revista Nature Geosciences, participa el professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i altres experts del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental a Magdeburg (UFZ, Alemanya) i de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. El treball s’ha dut a terme en el marc del projecte C-HydroChange del Pla Nacional del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Més informació