L’estudi de l’ADN antic revela que els humans podrien haver introduït peixos en el llac pirinenc Redon durant el segle VI -potser per disposar d'aliment mentre pasturaven el bestiar d'ovelles- en una cronologia de centenars d'anys abans del que indiquen els primers documents històrics.  

Aquesta descoberta, que revoluciona el coneixement vigent fins ara sobre l'activitat als Pirineus, la revela ara un article publicat a la revista Nature Communications en què participa la professora Marisol Felip, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB.

Els resultats de la recerca, que està liderada per la investigadora Elena Fagín, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), coincideixen amb una troballa de restes arqueològiques en àrees pròximes i reforcen la idea que la regió disposava zones de pastura destinada pels habitants de l'època tardoromana al bestiar. En el marc de la recerca, l'equip ha rastrejat la història oculta d’un testimoni de sediment del llac que abasta 3.300 anys d'antiguitat en només 30 centímetres. En general, els sediments no conserven bé l'ADN de peixos, però l'equip va emprar una metodologia innovadora: l’anàlisi de l'ADN dels paràsits dels peixos, un material genètic ben preservat.

«Els peixos no tenen manera d'accedir als llacs d'alta muntanya i només poden arribar allà si algú els porta, així que la seva presència és un indicador d'intencionalitat i d’activitat humana», explica Elena Fagín, autora principal de l’article. Els documents històrics van començar a registrar l'existència de peixos als llacs europeus durant els segles XIV i XV, i en la majoria dels casos detallen els drets de pesca i el comerç, «però gràcies a la memòria que guarden els sediments podem anar molts més anys enrere, quan no hi havia cap documentació i situar-ho en una data més precisa». Les dades apunten al fet que la població de peixos del llac es va mantenir constant al llarg dels anys malgrat els canvis en la població humana de la zona circumdant, tot i que sí que podrien haver sofert l'impacte de les tendències climàtiques, com ara èpoques de molt de fred o calor.

A banda dels paràsits, durant la recerca també es van analitzar altres indicadors ambientals -per exemple, els pigments fotosintètics, també presents al sediment- que donen pistes sobre la quantitat d'organismes fotosintètics que habitaven el llac en el passat. Es va observar que la presència de paràsits de peixos coincidia amb un increment en la productivitat del llac (hi havia més activitat fotosintètica). Segons l'equip, l'increment del ramat (principalment ovelles) a l'època tardoromana i visigoda podria haver provocat una major erosió del sòl i, quan plovia o nevava, alguns nutrients del terreny es transportaven cap al llac. «Aquesta aportació de nutrients afavoreix el creixement del fitoplàncton i es reflecteix en l'augment dels pigments fotosintètics conservats als sediments», explica la professora Marisol Felip, que és membre de la UB i del CREAF.

Un paràsit trobat a les brànquies del peix

Per aprofundir en el passat dels llacs de muntanya, se solen emprar els denominats testimonis de sediment, unes mostres cilíndriques que s'extreuen del fons del llac mitjançant una perforació. En aquests sediments, se solen estudiar paràmetres com ara nutrients de fòsfor i nitrogen, metalls pesants o restes d'organismes fòssils i d'ADN ambiental, etc, que ajuden a determinar com era el clima i si hi havia presència d’alguns tipus de vida. «Per fer-se una idea del valor d'aquests sediments, cada 3 centímetres contenen uns 100 anys d'història!», explica Elena Fagín.

En la recerca, l’equip ha anat un pas més enllà i per primer cop ha emprat fragments de l'ADN d'ectoparàsits, uns organismes que viuen a la superfície externa dels peixos dels quals s’alimenten o bé completar el seu cicle de vida. «Fins ara, buscar l'ADN de peixos als llacs d'alta muntanya era com buscar un peix a una piscina olímpica, perquè depèn d'on hagi mort el trobaràs o no al testimoni de sediment. En canvi, els paràsits s'expandeixen per tot arreu, així que són una bona prova de la presència de peixos», explica Jordi Catalan, investigador del CSIC en el CREAF i també coautor de l'estudi. Els paràsits que més fàcilment es van detectar pertanyen al gènere Ichthyobodo, un protozou flagel·lat que viu a la pell i les brànquies dels peixos, tot i  que també es van observar uns altres com ara Kinetoplastea i altres grups com, Oomycota, Ichthyosporea i Ciliophora.

«Aquestes troballes demostren el potencial de l'ADN antic de paràsits per ajudar a comprendre l'activitat humana històrica i documentar impactes fins ara poc clars dels assentaments als ecosistemes d'alta muntanya», afegeix Elena Fagín.

Quatre dècades de recerca al llac Redon

El llac Redon se situa al Pirineu català i té actualment una població d'unes 60.000 truites, que s’utilitzen sobretot en la pesca recreativa. Situat a 2.240 metres d'alçada, ha estat relativament aïllat de l'activitat humana durant segles. Per aquest motiu, tot canvi que es produeixi a l'ecosistema és fàcilment atribuïble a factors ambientals o humans (per exemple, la introducció de peixos o el pasturatge).

Els experts Marisol Felip i Jordi Catalan investiguen aquest llac des de fa prop de 40 anys investigant aquest llac -una activitat que continua a l’actualitat- en els equipaments de l'Estació Científica d'Alta Muntanya (ECAM) de la UB situada a Vielha, a la Vall d'Aran.. «És com tenir un arxiu històric natural, on podem anar descobrint com eren els ecosistemes del passat i, també, un laboratori a l'aire lliure on podem observar com influeix el canvi climàtic i l'activitat humana en l'ecosistema», clou la investigadora Marisol Felip.

Aquesta recerca l'ha liderat el CREAF i també ha participat la Universitat de Barcelona, el CSIC, l'Institut Nacional de Biologia d'Eslovènia i la Universitat Edith Cowan d'Austràlia.

Article de referència:

Fagín, Elena; Felip, Marisol; Brancelj, Anton; Masqué, Pere; Catalan, Jordi. «Parasite sedimentary DNA reveals fish introduction into a European high-mountain lake by the seventh century». Nature Communications, abril de 2025. DOI: 10.1038/s41467-025-57801-x