L’aula M1 de l’Edifici Ramon Margalef de la Facultat de Biologia rep ara el nom de la biòloga nord-americana Lynn Margulis (1938-2011), gran referent en evolució biològica i autora de la teoria endosimbiòtica sobre l'origen de les cèl·lules eucariotes.  

L’acte institucional per designar l’aula Lynn Margulis va tenir lloc el dilluns 19 de juliol a les 12 h, amb la participació de la vicerectora d’Igualtat i Gènere, Montserrat Puig, la delegada per a la direcció de la Unitat d’Igualtat, Núria Vergés, i la degana de la Facultat de Biologia, Rosina Gironès, entre altres autoritats.  

Lynn Margulis: la Terra, un planeta simbiòtic  

Lynn Margulis, catedràtica de la Universitat de Massachusetts i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, està considerada una de les principals figures dins l’ambit de la biologia evolutiva.  

Autora de destacats treballs de recerca en els àmbits de l'ecologia global i l'evolució dels primers microorganismes, va establir les bases de la teoria de l'endosimbiosi com a explicació de l'origen de la cèl·lula eucariota (amb nucli diferenciat), una de les bases més importants de la biologia cel·lular moderna. Sota la perspectiva de la teoria endosimbiòtica -tota una revolució conceptual en la ciència moderna-  la fisiologia dels organismes pluricel·lulars és un reflex de l’activitat associada a les comunitats bacterianes més antigues. 

Destacada divulgadora científica, Margulis va impulsar diverses publicacions de referència -de vegades, en col·laboració amb el seu fill Dorion Sagan i d’altres experts- que destaquen la versatilitat metabòlica i la flexibilitat genètica dels bacteris, així com el seu paper com a motor de l’evolució biològica de la vida en el planeta.  

Entre els títols més reconeguts, destaquen les obres Microcosmos (1986), The Garden of Microbial Delights (1988), Symbiotic Planet (1998) i What is Life? (1995). Algunes de les seves principals obres han estat traduïdes, com ara els títols Microcosmos. Quatre mil milions d’anys d’evolució des dels nostres ancestres microbians (Edicions UB, 2009), Els inicis de la vida (Publicacions de la Universitat de València, 2007), i Què es la vida? (Ed. Tusquets), entre altres. Margulis també va contribuir a impulsar la teoria de Gaia, una hipòtesi postulada per James E. Lovelock que descriu la Terra com una supraorganisme capaç d’autoregular-se, principalment a través dels cicles biogeoquímics.  

El 1999 Lynn Margulis rebia la Medalla Nacional de la Ciència, la màxima distinció atorgada en l’àmbit científic als Estats Units. Col·laboradora en l’activitat investigadora del grup dirigit pel microbiòleg Ricard Guerrero, catedràtic emèrit de la Facultat de Biologia de la UB, Margulis va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de València, la Universitat de Vigo i la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres distincions assolides durant la seva trajectòria investigadora.

Cal recordar que al CRAI Biblioteca de Biologia es pot visitar una mostra bibliogràfica virtual en memòria de la doctora Lynn Margulis.