Detall

Científics a la fi del món: ciència i exploració als pols

Notícia | 27-02-2012

«Hi va haver un temps en què la ciència i l'exploració van ser dues parts de la mateixa vivència», explica la periodista Lorena Cabeza en el llibre Científicos en el fin del mundo. El conocimiento de los polos como exploración, una obra que recull un itinerari pel món de l'exploració i la recerca de les regions polars i del canvi global, mitjançant l'experiència directa de científics com ara el geòleg Angelo Camerlenghi, membre del GRC Geociències Marines de la UB i cap científic de l'expedició polar SVAIS, de l'Any Polar Internacional (IPY).


El treball també recorda les històriques curses per arribar al pol sud, a principis del segle XX, i dedica diversos capítols a revisar la presència de la ciència espanyola en la recerca polar (canvi climàtic, capa d'ozó, vida extrema, biodiversitat, geologia marina, etc). En un llenguatge divulgatiu, el llibre relata l'experiència investigadora en latituds polars de diversos experts, entre els quals hi ha Jerónimo López (Comitè Científic per a la Investigació Antàrtica, SCAR), Margarita Yela (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, INTA), Leopoldo García Sancho (Universitat Complutense de Madrid), Pedro Elosegui (Institut de Ciències de l'Espai, ICE-CSIC), Josep Maria Gili (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) i Pere Masqué (UAB), entre d'altres.


L'apartat titulat «Secretos de las profudidades» tracta sobre la campanya científica SVAIS, dirigida el 2007 pel geòleg Angelo Camerlenghi, que tenia com a objectiu estudiar el canvi climàtic natural i el relleu submarí a l'estret de Fram —zona de contacte de l'aigua freda de l'oceà Àrtic amb la més càlida de l'Atlàntic— des de fa uns tres milions d'anys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys.

A bord del buc de recerca oceanogràfica Hespérides, de l'Armada espanyola, l'equip científic va cartografiar més de 8.600 km2 de fons marins i va recórrer més de 3.345 milles nàutiques per l'oceà Àrtic, en una àrea poc coneguda i dominada en el passat per grans corrents de gel (ice streams), modeladors dels fons marins polars. Per Angelo Camerlenghi, que també és professor ICREA, l'Àrtic és un laboratori natural excel·lent per estudiar els efectes del canvi global en el planeta. «Es calcula que en el passat aquestes alteracions dels casquets polars van determinar canvis en el nivell del mar de fins a 120 metres», assegura. Camerlenghi és el responsable de la nova campanya científica DEGLABAR (2010-2013), que es proposa estudiar els efectes del canvi global sobre els fons oceànics i la circulació oceànica en latituds àrtiques.


Comparteix-ho: