Organitzat conjuntament CSIC-UB
Carles Canet Miquel, Instituto de Geofísica, Universidad Nacional Autónoma de México
Sala de conferències de l'Institut J. Almera (CSIC), a les 12 hores

Els sistemes hidrotermals submarins de gran profunditat emeten solucions hidrotermals riques en metalls a temperatures de fins 405°C. Es distribueixen principalment al llarg les dorsals oceàniques i, més rarament, en monts submarins d'intraplaca. Les seves característiques estructurals, mineralògiques i geoquímiques suggereixen que són els anàlegs actuals dels dipòsits de sulfurs massissos (VMS) de tipus Xipre o ofiolítics.
Per altra banda, molt pocs sistemes hidrotermals submarins de poca profunditat (a menys de 200 m) han estat estudiants detalladament. Aquests sistemes emeten una mescla d'aigua i gas, a temperatures de fins a 110ºC. En general, la salinitat de les solucions hidrotermals es inferior a la de l'aigua de mar, la qual cosa suggereix, juntament amb la composició isotòpica (δ18O,δD), que el fluid és essencialment aigua meteòrica. La fase gasosa sol ser molt rica en CO2, encara que pot contenir quantitats elevades de N2 i CH4 en sistemes encaixats en series sedimentaries, i H2S en aquells sistemes vinculats a activitat volcànica.
A les costes de Mèxic s'han estudiat sistemes hidrotermals de poca profunditat a les localitats de Punta Banda i Bahía Concepción, a la península de Baixa Califòrnia, i a Punta Mita, Nayarit. Aquests sistemes s'emplacen en contextos de marge continental activament afectat per extensió, amb un elevat gradient geotèrmic, i no estan directament relacionats amb activitat volcànica. Actualment s'està avaluant el potencial d'aquests sistemes com a recurs geotèrmic.