Fa uns 110 milions d'anys, les aranyes ja teixien teranyines complexes per
poder atrapar i alimentar-se d'insectes voladors. Tot això ho confirma la
descoberta d'un fragment de teranyina amb insectes atrapats en una estalactita
d'ambre molt transparent, trobada al poble d'Escucha (Terol). L'excepcional
fòssil, datat entre uns 110 milions d'anys (Albià, Cretaci inferior), és la
teranyina amb les seves preses més antiga trobada fins a l'actualitat, i el
presenta la revista Science el 23 de juny, en un article signat pels
investigadors Xavier Delclòs del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i
Geociències Marines de la UB, Enrique Peñalver de l'Institut Cavanilles de
Biodiversitat i Biologia Evolutiva (Universitat de València) i David Grimaldi
de l'American Museum of Natural History de Nova York. La troballa va tenir
lloc durant una prospecció paleontològica gràcies a un permís de la direcció
General de Patrimoni Cultural d'Aragó (DGA), i està dipositada a la col.lecció
de la Fundació Conjunto Paleontològico de Terol-Dinòpolis.
Les aranyes són artròpodes amb un destacat paper ecològic en l'ecosistema
terrestre des del seu origen en el Devonià, fa uns 385 milions d'anys. Abunden
en pràcticament tots els hàbitats terrestres -poden haver-hi més de cent per
metre quadrat- i són uns dels depredadors més importants d'insectes. El seu
èxit evolutiu s'atribueix sobretot a una innovació: l'ús de fil i la
construcció de diferents tipus de teranyines per capturar insectes voladors i
saltadors. Fins ara, el registre més antic d'aquesta característica de les
aranyes era un fil amb gotes enganxoses trobat en un ambre del Líban (entre 138
i 124 milions d'anys). Ara per ara, l'origen de les teranyines és força
desconegut, encara que es coneixen fòssils d'aranyes més antigues que conserven
l'estructura -fileres- per teixir la teranyina. L'ambre, que és una resina
fossilitzada, és pràcticament l'únic mitjà on els delicats fils d'una teranyina
poden quedar preservats.
El nou fòssil de Terol és la prova directa més antiga coneguda d'una teranyina
per atrapar insectes voladors. Segons els experts, «la teranyina va ser
construïda per una aranya del grup de les Araneae. A la peça d'ambre, s'han
descobert les restes de la teranyina amb diverses preses: una mosca, un
escarabat i una vespa paràsita de postes d'ous d'escarabatines (pertanyents a
espècies extingides fa més de 80 milions d'anys). Tot indica que els insectes
van servir d'aliment a una aranya: mostren l'abdomen trencat i ple de la resina
fòssil, i probablement l'aranya va succionar els seus teixits interns desprès
d'inocular-los sucs digestius. Un cop morts i buidats, van quedar submergits en
la resina. La petita vespa, a més, està lligada per un conjunt de fils que li
atrapen eficaçment una pota: sens dubte, una estratègia de la aranya per
subjectar-la amb més força a la teranyina».

XAVIER DELCLOS MARTINEZ