El conegut copal de Madagascar és una resina molt més recent del que es pensava fins ara —només té uns centenars d’anys— i les peces atrapades en aquest material no tenen la importància paleontològica que se’ls ha atribuït tradicionalment. Aquesta és una de les conclusions d’un nou article, publicat a la revista PLOS ONE, que té com a primer autor Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

El treball constata que el famós copal de Madagascar no és una resina semifossilitzada, sinó un material format sobretot durant l’Antropocè, que és el període històric en què s’ha extremat la incidència humana en el planeta. La descoberta obligaria a revisar els tàxons descrits els darrers cent-cinquanta anys per evitar errors taxonòmics i reconstruccions paleoambientals imprecises, apunta l’estudi.

«La datació correcta del copal, com a factor important en un estudi paleontològic, pot condicionar tots els estudis paleobiològics posteriors, com ara els relacionats amb la  filogènia, la paleobiogeografia i la paleoclimatologia», apunta el catedràtic Xavier Delclòs, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la UB.

Llegir la notícia completa