ISMS 2020: ciència, recerca i innovació

en el VII Simposi Internacional de

Ciències del Mar

El canvi climàtic i els oceans, la gestió sostenible dels recursos marins, la investigació polar i l’impacte de l’activitat humana sobre els ecosistemes marins són alguns eixos del programa del VII Simposi Internacional de Ciències del Mar (ISMS 2020), una cimera científica impulsada de l’1 al 3 de juliol en format virtual per un comitè organitzador sota la presidència del catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona.

Més de tres-cents experts de l’àmbit nacional i internacional han participat en la setena edició del simposi –la cimera més rellevant per a les Ciències del Mar a Espanya- mitjançant una fórmula innovadora de participació en línia que ha permès superar els obstacles derivats d’un període marcat per la crisi sanitària de la COVID-19.

La iniciativa, que ha comptat amb el suport de la Conferència de Degans de Ciències del Mar de l’Estat, ha estat promoguda per la Universitat de Barcelona, la Universitat d’Alacant, la Universitat de Cadis, la Universitat de las Palmas de Gran Canària, la Universitat Catòlica de València, la Universitat de Vigo, l’Institut Espanyol d’Oceanografia i el CSIC. També hi han col·laborat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Societat Ibèrica d'Ecologia (SIBECOL), la revista Science of the Total Environment i la xarxa europea d’investigació marina EUROMARINE.

Tal com explica Miquel Canals, promotor del grau de Ciències del Mar que s’imparteix a la Universitat de Barcelona des del curs 2015-2016,  «el nostre balanç no pot ser més positiu. En el congrés, han participat uns ponents convidats que en tot moment han mantingut un gran compromís amb l’esdeveniment, com és el cas dels experts Carles Pedrós-Alió (Centre Nacional de Biotecnologia, CNB-CSIC), Amanda Bates (Memorial University of Newfoundland, Canadà), Martin Jakobsson (Universitat d’Estocolm, Suècia), Belén Martínez Míguez (Universitat de Vigo), Ronald Benner (Universitat de Carolina del Sud, EUA) i Imogen Napper (Universitat de Plymouth, Regne Unit)».

«També és de destacar el gran suport de tot el col·lectiu d'investigadors de Ciències del Mar –tant els joves científics com els sèniors- que han participant molt activament durant aquests tres dies, tot fent ús de les sales virtuals habilitades per debatre els treballs científics presentats en els marc de l’ISMS 2020,en quals en tot moment han mantingut un gran compromís amb el simposi científic», detalla Canals.

En un escenari incert marcat per les dificultats sorgides arran la pandèmia mundial, «cal saber buscar noves oportunitats i és precís sumar esforços per obrir una finestra nova a una manera més enriquidora i creativa de fer les coses», detallen els organitzadors. Amb una petjada ecològica significament menor que la d’un congrés tradicional en format presencial, la convocatòria de l’ISMS 2020 ha estat marcada per un alt nivell d’interacció científica «que ens fa pensar si en el futur caldrà replantejar-se la manera de celebrar reunions i congressos, i optar eventualment per fórmules híbrides, parcialment presencials i majoritàriament en línia».

En el marc del congrés, els participants han compartit el progrés del coneixement en diverses disciplines de les Ciències del Mar mitjançant més de tres-centres comunicacions (en format oral i pòster) presentades a l’ISMS 2020. De manera paral·lela,  també es van celebrar el XX Seminari Ibèric de Química Marina SIQUIMAR 2020, el workshop sobre Deixalles Marines BAMAR 2020 i el Workshop sobre Reserves Marines REMAR 2020, així com uns cursos d’especialització en línia oberts a la participació dels investigadors que van tenir lloc de manera prèvia al congrés.

Durant aquesta primera quinzena de juliol, el material científic recopilat durant les sessions científiques (comunicacions orals i pòsters, cerimònia inaugural, conferències magistrals, etc.) estarà disponible per als inscrits a la plataforma virtual de l’ISMS 2020 a fi de «reforçar les interaccions entre els participants i facilitar que puguin continuar aprofundint en els aspectes científics que més els interessin. En aquest context, la capacitat d'autogestió és clau i ha vingut també per quedar-se», clou el catedràtic Miquel Canals.