La pesca d'arrossegament intensiva ha modificat significativament el relleu del fons marí en només quatre dècades, segons es desprèn d'un article publicat en el darrer número de la revista Nature signat per un equip científic de la Facultat de Geologia de la UB i de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). El treball se centra en l'estudi de l'impacte d'aquesta activitat al llit marí dels caladors de pesca del talús continental superior —entre els 200 i 900 metres de profunditat— al nord-est de la costa catalana, en concret, al canyó submarí de La Fonera (o de Palamós). Els resultats revelen que les arts d'arrossegament, en l'acció de «llaurar» reiterativament els sediments tous del llit marí, han alterat la dinàmica sedimentària natural i han suavitzat i simplificat la morfologia submarina original.


L'equip científic ha emprat diversos instruments oceanogràfics per mesurar la suspensió del sediment marí per aquest efecte de la pesca d'arrossegament. A més, una sèrie de mapes batimètrics d'alta resolució ha permès constatar que els principals canvis en el relleu submarí s'han produït a les zones d'activitat de la flota d'arrossegament. Els sectors no freqüentats per la flota, contràriament, conserven el seu relleu natural, molt més accentuat i irregular.

Tal com assenyala el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la UB, «de manera natural, els vessants de molts canyons submarins estan solcats per sistemes de barrancs o xaragalls perpendiculars a la llera principal, on desemboquen. L'arrossegament de fons tendeix a provocar la formació de terrasses als vessants dels canyons, de manera que el paisatge passa d'un relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell o isòbates, en un procés caracteritzat per la reducció de la rugositat del fons». D'aquesta manera, després de l'arrossegament reiterat, només persisteixen els barrancs originals de dimensions més grans, tot i que amb el relleu notablement suavitzat.

L'arrossegament de les portes i xarxes sobre el fons marí remou i aixeca les fines partícules del sediment superficial. En opinió de Pere Puig, investigador de l'ICM-CSIC, «els talussos continentals, i en particular els flancs o els vessants dels canyons submarins, són regions del fons marí amb un pendent relativament elevat que han estat explotats tradicionalment per les flotes d'arrossegament. En passar-hi les arts de pesca, els sediments superficials s'aixequen amb facilitat i tendeixen a desplaçar-se en suspensió a favor del pendent. Es formen així, un cop i un altre, allaus de fang i núvols turbulents carregats de sediment que es desplacen des dels caladors fins a les àrees de més profunditat». Aquesta acció, conclou l'expert, «contribueix a erosionar i a remodelar grans extensions dels talussos continentals com a conseqüència d'aquesta activitat humana». (Continuar llegint)