L’estret de Sicília, un relleu submarí que connecta l’illa de Sicília amb les costes de Tunísia, no és una barrera geològica per a la circulació d’aigües profundes entre la Mediterrània oriental i l’occidental, tal com sempre s’havia pensat. Ben al contrari, la contribució de les aigües més profundes del Mediterrani oriental al flux de sortida cap a la conca occidental pot arribar al 70 %, segons un estudi publicat recentment a la revista Progress in Oceanography.

La recerca, liderada per Leopoldo Pena i Isabel Cacho, investigadors de la Facultat de Ciències de la Terra i del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, perfila un mapa hidrodinàmic desconegut fins ara entre les conques oriental i occidental de la Mediterrània. També són coautors del treball Ester Garcia Solsona, Eduardo Paredes i Jose Pérez Asensio (GRC Geociències Marines UB); Lucía Quirós Collazos (ICM-CSIC) i Frabrizio Lirer (ISMAR-CNR, Itàlia).

Més informació