Estudiants del grau d’Antropologia publiquen una recerca sobre les fogueres de Sant Joan a Barcelona

Publicat el dia 30 maig, 2017

Un grup d’estudiants, que fa dos anys van cursar l’assignatura Antropologia Religiosa, del segon curs del Grau d’Antropologia Social, coordinats pel professor Manuel Delgado, acaba de publicar la seva recerca sobre la tradició de les fogueres de Sant Joan a Barcelona en forma de llibre: La ciutat de les fogueres. Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona. Han organitzat l’edició Marta Contijoch i Helena Fabré Nadal i l’ha publicat l’editorial Pol·len Edicions.

El curs 2015-16, onze estudiants van assumir la tasca de cercar testimonis del que fou el costum, que va arribar a ser massiu, d’encendre fogueres la nit de Sant Joan a Barcelona, formaven aquell equip Maria Amer, Marta Contijoch, Júlia Corsunsky, Helena Fabré Nadal, Oriol Palmero, Marcel Pich, Mari Carmen Reyes Gómez, Enric Rubiella, Marc Sanz, Zoi Sucarrats i Mònica Vidal.

Al llarg d’aquell curs i el següent, la seva feina va consistir a entrevistar un total de 213 persones d’entre 50 i 70 anys, que oferien informació sobre com es desenvolupava la recapta i custòdia de fusta i la preparació i encesa de les fogueres a càrrec d’ells mateixos, quan tenien entre 8 i 14 anys. En alguns casos, la informació obtinguda es va limitar a establir la ubicació de les diferents fogueres, la qual cosa feia possible una cartografia simbòlica de la ciutat de la que els punts forts eren els llocs on s’aixecaven: descampats, solars, places, cruïlles…­ En altres casos, van ser llargues converses en les quals els informants s’esplaiaven en detalls sobre com es procedia per dur a terme tot el protocol que anava de la recollida de mobles vells domicili per domicili a les darreres guspires de la foguera, passant per la tria d’un amagatall que protegís el recol·lectat de les altres colles i de les brigades municipals, la vigilància del dipòsit al llarg de sovint dies, el muntatge de la pira, la seva encesa i totes les activitats que giraven en torn seu mentre cremava.

A través de l’Institut Català d’Antropologia i de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, la recerca va merèixer suports per part del Departament de Cultura, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Barcelona. Provisionalment finalitzada –resten diversos barris de la ciutat pels que rastrejar la seva memòria de foc–, les seves conclusions provisionals han estat presentades a diverses trobades, la primera el novembre del 2015, al simposi Velles i noves formes de religiositat popular a l’espai públic, a la nostra facultat, i l’any següent, el 2016, a altres escenaris: simposi Som cultura popular. Mostra del patrimoni immaterial a Barcelona, al Barcelona, el gener; al maig, el Primer Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània, a Vic; el Congreso Internacional Contested Cities, a Madrid, el juliol, i el Segundo Congreso Internacional de la AIBR, el setembre. Enguany, el maig, acaba de motivar una comunicació al Segon Simposi Internacional de Focs Fetius a la Mediterrània, a la ciutat de Reus.Aquesta indagació etnogràfica, completada per arxius i hemeroteques, va permetre establir una teoria a propòsit de les raons del declivi i la ja pràctica extinció del costum, relacionant-los amb diversos factors, com foren canvis socials relatius a l’ús del temps lliure de les famílies, les dinàmiques d’urbanització i automobilització, la intensificació d’una ja antiga obsessió persecutòria contra aquestes pràctiques per part de les autoritats municipals, però sobre tot la dissolució del sistema de representació i acció que feia possibles i necessàries formes d’apropiació col·lectiva de l’espai públic que van ser indestriables de la sociabilitat de barri i, en concret, del paper que hi jugaven les colles de nens, que trobaven en l’espai que s’obria entre la casa i el col·legi un marc per a una certa experiència de llibertat, autonomia i creativitat.

Testimoni recollit en la recerca: Ninot que es col·locava al damunt de la foguera a Avinguda Icària-Àlaba, al Poble Nou (finals dels 60 i principis dels 70)