Caixes niu per facilitar la nidificació de falciots a la Facultat de Biologia

Notícies | 30-01-2019

El falciot negre (Apus apus) és una au insectívora i migratòria, especialment lligada als nuclis urbans, que tradicionalment se solia trobar a les golfes de cases antigues o en edificis emblemàtics. A les grans urbs, els falciots s’havien adaptat a nidificar a l’interior de les zones de ventilació dels edificis, però el disseny actual dels habitatges moderns ha acabat eliminant aquests hàbitat urbans i ha reduït, per tant, la població d’aus.

Per això, la Facultat de Biologia de la UB i l’Associació Galanthus col·laboren en un projecte per instal·lar caixes niu per al falciot comú a l’edifici Prevosti, una iniciativa que facilitarà la nidificació d’aquestes aus durant el període de reproducció el proper mes d’abril. 

«El falciot és una espècie rupícola amb una adaptació extrema al vol. Viu en colònies i sol ocupar les caixes niu amb relativa facilitat. És un ocell ben conegut per la ciutadania —moltes persones l’associen a l’entrada de la primavera—, i té, a més, un gran interès per al món de la ciència», explica el catedràtic José Domingo Rodríguez-Teijeiro, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio).

«Amb aquesta iniciativa —continua l’expert— la Facultat de Biologia col·labora activament en la conservació d’una espècie protegida d’alt valor ecològic, i a més obre pas a la possibilitat de fer pràctiques fora del context dels laboratoris en assignatures vinculades a la zoologia i l’ecologia».

El falciot té una biologia plena de particularitats. Durant el període de cria —al voltant de 42 dies al niu—, els pollets poden arribar a consumir prop de 40.000 insectes en un dia. En la seva dieta hi ha pugons, formigues i aranyes, entre altres organismes, i per això aquest ocell té un destacat paper ecològic en els entorns urbans. És capaç de superar franges d’inestabilitat atmosfèrica —es coneix com a fuga ciclonal— causades per l’entrada de fronts freds a les zones de nidificació, i així trobar aliment en àrees més càlides. Per superar les fases d’escassetat d’aliment, els pollets també poden reduir el seu metabolisme a un nivell mínim. A més, durant els dos primers anys de vida, els individus joves mantenen el vol durant totes les activitats vitals (menjar, dormir, etc.).

En l’actualitat, hi ha alguns nius naturals de falciot comú a l’edifici Margalef de la Facultat de Biologia i a la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. Durant l’estiu del 2018, en una fase de prova, es van instal·lar unes primeres caixes niu per als falciots, però no van ser ocupades pels ocells. Amb la nova iniciativa, s’espera que enguany aquests ocells urbans trobin el nou indret que els ajudi a viure i reproduir-se al cor de la metròpoli.