Diversificar la gestió tradicional dels boscos segons la distància als rius ajudaria a protegir els artròpodes forestals

Notícies | 20-02-2020

L’estructura de la vegetació i la distància respecte als rius són factors importants que cal tenir en compte per protegir la biodiversitat dels artròpodes dels boscos, apunta un article publicat a la revista Forest Ecology and Management. Com més lluny són els cursos fluvials, el fet de mantenir zones amb un sotabosc alt esdevé especialment decisiu per preservar el microclima fresc i humit que necessiten les comunitats d’artròpodes forestals, apunten les conclusions.

El nou treball està liderat per experts de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la UB (CRBA), i també hi participen experts del CREAF, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i de les universitats de Canberra i de Melbourne (Austràlia).

Artròpodes forestals i rius: una relació encara per descobrir

Una relació ecològica poc explorada fins ara és la de l’impacte de la presència d’un riu en la biodiversitat dels artròpodes en boscos que no són de ribera. Aquesta és la nova perspectiva ecològica que aborda l’article per estudiar la població d’artròpodes en àrees boscoses del nord-oest peninsular, al municipi d’O Incio (Lugo, Galícia).

La gran biodiversitat d’artròpodes estudiats en el treball —vint-i-un ordres i seixanta famílies—  amplia les coordenades de referència d’altres estudis previs basats sobretot en grups concrets, com les papallones. «És ben conegut que els rius són eixos vertebradors dels ecosistemes terrestres, regulen el microclima i tenen molts valors ecosistèmics. No obstant això, la seva relació amb els artròpodes dels boscos —més enllà dels de ribera— encara no estava quantificada», explica el primer autor de l’article, l’investigador Sergio Albacete, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

El nou treball també fa èmfasi en el valor de conèixer la biologia de grups relativament desconeguts, «com les mosques, uns insectes dípters dels quals el públic probablement desconeix que hi ha més de cent famílies a la península Ibérica, i que són importants en processos de pol·linització, descomposició i control de plagues», apunta l’investigador.