Experts de la UB i de l’IRBio seqüencien el genoma d’una aranya endèmica de les illes Canàries

Notícies | 05-09-2019

Un equip investigador de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona acaba de seqüenciar el genoma de l’aranya Dysdera silvatica Schmidt 1981, una espècie endèmica que habita als boscos de laurisilva de les illes de Gomera, Hierro i La Palma, a les Canàries. El nou treball revela la primera seqüenciació del genoma d’un artròpode a les illes Canàries, un arxipèlag amb una rica biodiversitat en espècies endèmiques que es distribueixen per tot el territori insular.

En el nou article, publicat a la revista GigaScience, hi participen els experts Julio Rozas, Miquel Arnedo, José Francisco Sánchez-Herrero, Cristina Frías-López, Paula Escuer, Silvia Hinojosa-Álvarez i Alejandro Sánchez-Gracia (UB-IRBio).

Dysdera silvatica: un voraç depredador als boscos canaris de laurisilva

El gènere Dysdera, al qual pertany Dysdera silvatica, inclou més de 250 espècies d’aranyes de distribució majoritàriament mediterrània. Els arxipèlags de la Macaronèsia representen el límit occidental de la distribució d’aquest tàxon, que ha assolit una significativa diversificació específica a les illes Canàries, on actualment se’n coneixen prop de cinquanta espècies endèmiques.

«Una d’aquestes espècies és Dysdera silvatica, integrada dins d’un llinatge evolutiu que ha esdevingut un dels principals depredadors —tant en abundància com en diversitat— de les xarxes tròfiques d’invertebrats terrestres insulars», detalla el professor Miquel Arnedo, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

«L’espècie D. silvatica és un depredador generalista. Cal tenir en compte, però, que, a diferència d’altres grups d’aranyes, el gènere Dysdera també inclou especialistes en la caça i el consum d’isòpodes terrestres. Totes aquestes espècies conviuen a les illes Canàries, on sembla que l’especialització tròfica en aquests crustacis ha evolucionat diferents cops independentment», afegeix Arnedo, que dirigeix el Grup de Recerca en Sistemàtica i Evolució Zoològica de la UB.



Comparteix-ho: