La fauna antàrtica està amenaçada pels patògens dispersats pels humans
Notícies | 11-12-2018

La fauna de latituds antàrtiques podria estar en perill pels patògens que dispersen els humans en localitats i bases científiques de l’oceà sud, segons un estudi liderat pels experts Jacob González-Solís, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Marta Cerdà-Cuéllar, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA). 

La nova recerca, que ha detectat bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter d’origen humà en aus marines antàrtiques i subantàrtiques, revela la fragilitat dels ecosistemes polars i alerta del risc de mortalitats en massa i extincions de poblacions de fauna local a causa dels patògens.

 

Zoonosi inversa: quan l’espècie humana infecta altres éssers vius

Exploradors, baleners, científics —i més darrerament, també turistes— són exemples de col·lectius humans que s’han desplaçat fins als punts més remots de l’extrem sud del planeta. Des de fa temps, alguns estudis postulaven si en latituds antàrtiques s’havien donat casos de zoonosi inversa, és a dir, infeccions que són transmeses per l’espècie humana a altres éssers vius. Amb tot, i malgrat alguns indicis previs, els estudis científics sobre agents zoonòtics en les zones antàrtiques i subantàrtiques han estat molt fragmentats. Per tant, les evidències són molt disperses i no totalment convincents en aquest àmbit del coneixement.

El nou treball, publicat a la revista Science of the Total Environment, estudia la possible transmissió de bacteris d’origen humà a les poblacions d’aus marines en quatre àrees dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics. «La cronologia i les vies potencials per a la zoonosi inversa en aquests ecosistemes són complexes i difícils d'estudiar, però sembla que es poden relacionar clarament amb la proximitat de la fauna a zones subantàrtiques habitades i a la presència de bases científiques antàrtiques», detalla el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de l’IRBio.


Bacteris resistents als antibiòtics en ecosistemes polars

El treball confirma les primeres evidències de zoonosi inversa relacionada amb la presència de bacteris Salmonella i Campylobacter d’origen humà en la fauna polar. Un dels senyals d’alerta ha estat, en concret, la identificació de soques de Campylobacter, que són resistents a la ciprofloxacina i l’enrofloxacina (antibiòtics d’ús habitual en medicina i veterinària).

«La descoberta de genotips de Campylobacter habituals en l’espècie humana o el bestiar ens va donar la pista definitiva per confirmar que l’home pot estar introduint patògens en aquestes regions tan remotes», detalla Marta Cerdà-Cuéllar, investigadora de l'IRTA-CReSA. «Aquestes soques de Salmonella i Campylobacter, que són causa habitual d’infeccions en els humans i el bestiar, no solen provocar brots de mortalitat en la fauna salvatge. Ara bé, els nous patògens emergents o invasors que arriben a poblacions altament sensibles —com la fauna antàrtica i subantàrtica— podrien tenir conseqüències devastadores i causar el col·lapse local i l'extinció d’algunes poblacions».