Les gavines són bones indicadores dels bacteris resistents a antibiòtics que circulen pel medi ambient

Notícies | 10-02-2021

Les gavines són dels principals animals silvestres que actuen com a reservoris de Campylobacter i Salmonella, els dos gèneres més rellevants de bacteris intestinals resistents als antibiòtics causants de gastroenteritis en els humans. Per això, tal com apunta un article publicat a la revista Science of the Total Environment, les gavines podrien servir com a sentinelles de la pressió antibiòtica en el medi ambient. El treball l’han dut a terme experts de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

En l’actualitat, els bacteris resistents als antibiòtics representen un greu problema per a la salut de les persones i d’altres espècies animals, ja que poden impedir o dificultar el tractament de les infeccions bacterianes. Segons els experts, la fauna silvestre és un reservori de soques de bacteris resistents o multiresistents a antibiòtics i, en concret, alguns animals, com per exemple les aus, tenen una gran capacitat per dispersar-les pel medi ambient mitjançant els seus moviments locals o migratoris.

Els investigadors han analitzat nou colònies de dues espècies de gavines del sud d’Europa, el gavià de pota groga (Larus michahellis) i la gavina corsa (Larus audouinii), una espècie endèmica del Mediterrani. En totes les colònies es van trobar bacteris dels gèneres Campylobacter i Salmonella, incloent-hi soques resistents a antibiòtics. «Aquests bacteris són els principals causants de les gastroenteritis en els humans. Principalment, vam aïllar l’espècie Campylobacter jejuni, així com alguns dels serotips de Salmonella freqüents en brots de salmonel·losi humana, com ara Salmonella Typhimurium», destaca Marta Cerdà, investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’IRTA.

L’amenaça dels bacteris resistents en la fauna salvatge

A la majoria de països industrialitzats, la causa principal per la qual els humans s’infecten amb aquests patògens és el consum i la manipulació d’aliments contaminats d’origen aviar (en especial, la carn o els ous). No obstant això, a banda d’aquests animals de producció, la fauna silvestre també té un paper rellevant en l’epidemiologia d’aquestes infeccions bacterianes. «Les gavines són animals que cada vegada més acostumen a buscar aliment en zones urbanitzades o abocadors, on hi ha moltes restes d’aliments. Per tant, són més propenses a infectar-se per bacteris d’origen humà», explica el catedràtic Jacob González-Solís Bou, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

A més, les gavines dispersen fàcilment aquests bacteris per diferents punts del territori mitjançant els seus moviments locals o els moviments migratoris, tot afavorint que aquests bacteris resistents circulin pel medi ambient de manera permanent. En general, aquests patògens no acostumen a suposar un perill per a les gavines ni per a la fauna silvestre en general, tot i que s’ha documentat algun brot de salmonel·losi que ha provocat la mort d’algunes colònies d’aus (per exemple, als Estats Units).

«És fonamental estudiar la presència de bacteris resistents en la fauna salvatge tenint en compte l’enfocament d’una sola salut (one health), sobretot en aquests casos de patògens que poden afectar tant animals com persones», conclouen els experts.

Fotografies: Marta Cerdà (CReSA-IRTA)