La protecció d’una àrea de 300.000 quilòmetres quadrats en aigües patagòniques podria millorar la conservació d’un 20 % de la població d’aus marines i del seu hàbitat natural, segons una recerca publicada a la revista Conservation Biology i que ha dirigit l’expert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). El nou treball, que presenta una aproximació multidisciplinària per definir àrees marines d’especial interès en conservació, també està signat per Isabel Afán, Joan Giménez i Manuela G. Forero, de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).
Un dels ecosistemes marins amb més biodiversitat arreu del món
Només un 3 % de la superfície marina dels oceans està protegida, un valor molt inferior al que existeix en els ecosistemes terrestres. Els ecosistemes marins de la Patagònia argentina, en concret, són en una de les regions amb més biodiversitat i producció biològica de tot el món. Tot i el seu valor ecològic, en l’actualitat és també una de les àrees marines més amenaçades per l’impacte de les activitats humanes —la intensa activitat pesquera— i pels canvis associats a l’escalfament global.
Actualment, els ocells marins són el grup d’aus més amenaçat del món. En el marc de la recerca, els experts han estudiat les poblacions de catorze espècies d’aus marines distribuïdes al llarg de 3.000 quilòmetres de la costa patagònica. Entre els ocells marins més amenaçats, destaquen el gavià menjacrancs (Larus atlanticus), el corb marí cama-roig (Phalacrocorax gaimardi) i el pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus), segons els darrers informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
