L’ecologia dels llacs de les illes Açores ha arribat a un punt de no retorn a conseqüència del canvi climàtic. En el passat, hi va haver disminucions de la biodiversitat de diatomees, però es produïen a llacs puntuals que es recuperaven ràpidament. Ara, en canvi, la pèrdua d’espècies es produeix a tota l’illa: disminueix la biodiversitat i els ecosistemes se simplifiquen. Així ho revela un estudi publicat a la revista Communications Earth & Environment que compta amb la participació del catedràtic Alberto Sáez, membre del Grup de Geodinàmica i Anàlisi de Conques (GGAC) al Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

L’augment de la temperatura que està provocant el canvi climàtic està posant en perill els ecosistemes lacustres de l’arxipèlag de les Açores. Aquests llacs, que són importants per a la població perquè són reserves d’aigua, contribueixen a la regulació hídrica, a les activitats turístiques i d’oci, i són essencials per preservar la biodiversitat de les illes, estan perdent part de la seva biodiversitat i de la seva capacitat per prestar aquests serveis ecosistèmics. Així ho confirma l’estudi desenvolupat a l’illa de São Miguel, on han comprovat com la quantitat d’espècies de diatomees, algues unicel·lulars que es troben a la base de la cadena tròfica, es va reduir un 27% a tots els llacs de l’illa a partir de 1982, quan la temperatura a l’hemisferi nord va augmentar 0,35 °C respecte a la mitjana del segle XX. És probable que els canvis que han detectat als llacs de l’arxipèlag també s’estiguin produint en altres ecosistemes lacustres de tot el planeta.

Segons la investigació, el conjunt de pertorbacions antropogèniques de l’ecosistema ha provocat que es desenvolupi fitoplàncton format per algues de menor mida i cianobacteris, que sovint s’acumulen a la superfície, tot impedint que la llum del sol penetri en zones més profundes del cos d’aigua.

En el nou treball hi ha participat personal investigador de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), i les Universitats de les Açores, Évora, i la Corunya.

 

Accedir a l'article aquí