Avaluar l'impacte potencial dels parcs eòlics marins sobre la biodiversitat és l’objectiu principal de BIOPAÍS, un projecte de recerca coordinat per la Universitat de Girona (UdG) en què participa el professor Jordi Solé, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. En el marc del projecte, Jordi Solé participarà com expert en l'estudi de les interaccions fisicobiològiques en l’ecosistema marí i l’impacte dels parcs eòlics en la circulació atmosfèrica i oceànica.

 

El projecte està liderat pel biòleg marí Josep Lloret, director de la Càtedra Oceans i Salut Humana i membre del grup de recerca SeaHealth de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG, i geògraf Josep Vila, director del Campus Patrimoni i membre del grup de recerca en Canvi Socioambiental (SIMBA) de la UdG. 

 

En l’actualitat, a la costa mediterrània espanyola hi ha diversos projectes de construcció de parcs eòlics marins a enclavaments que presenten una elevada biodiversitat, un gran valor paisatgístic i pròxims a espais marins protegits. BIOPAÍS prendrà com a cas pràctic els projectes de parcs eòlics marins proposats a la zona del Cap de Creus i Golf de Roses, a la Costa Brava. Durant tres anys, la recerca posarà el focus en els hàbitats marins i identificarà les principals afectacions que les instal·lacions eòliques poden desencadenar. 

 

Mitjançant una aproximació interdisciplinària que considera espècies sensibles, hàbitats fràgils, recursos pesquers, paisatge i societat, el projecte pretén contribuir a evitar els impactes ecològics i socials d’aquestes instal·lacions energètiques. Els resultats facilitaran la millora de la planificació i la presa de decisions basades en evidències científiques per tal de fer compatible la transició energètica amb la protecció de la biodiversitat. El projecte permetrà contractar dos joves investigadors.

 

El cas d’estudi està projectat a una zona adjacent a diverses àrees marines protegides: Parc Natural de Cap de Creus; el Parc Natural de les Illes Medes i el Montgrí; l’espai Marí de l’Empordà; una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA); el sistema de canyons submarins occidentals del golf de Lleó, considerat Lloc d’Importància Comunitària (LIC); el corredor de migració de cetacis del Mediterrani, declarat Àrea Marina Protegida pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2018; i els Aiguamolls de l’Empordà. A més, també s’hi compten dues reserves d’interès pesquer (vedats) establertes conjuntament amb el sector per tal de recuperar els recursos marins de la zona, com ara el lluç. 

 

Segons els responsables de l’estudi, aquesta varietat d’espècies i hàbitats marins, el paisatge i les activitats econòmiques –sectors turístic i pesquer– fan de la zona «un cas ideal per abordar els principals reptes de la implantació de parcs eòlics marins”. Per als investigadors, «el context actual requereix una anàlisi objectiva, exhaustiva i independent». 

 

Finalment, BIOPAIS proposarà recomanacions per tal que les infraestructures eòliques no comprometin els criteris del bon estat mediambiental definits en l’Estratègia Marina de la UE, els objectius de l’Estratègia Europea per a la Biodiversitat 2030 i el Conveni Europeu del Paisatge, en relació amb la protecció de la biodiversitat marina i del paisatge, i els criteris de sostenibilitat de la Fulla de ruta per al desenvolupament d’eòlica marina i de les energies renovables marines. Aquest document considera que la sostenibilitat és prioritària en el desenvolupament de l’eòlica marina, i assenyala que aquesta ha de ser compatible amb l’entorn natural. Aquest projecte de recerca vol constituir una base tècnica, una eina per a la presa de decisions, i un marc per la cooperació entre les administracions, el col·lectiu científic, la societat i els sectors econòmics implicats.

 

L’estudi comptarà amb la col·laboració de personal investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Internacional de La Rioja i el Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la UdG.

 

Vista del Golf de Roses (foto: Lluís Mas Blanch)

 

Font de la notícia: Rosa Martínez, Unitat de Comunicació Institucional, Universitat de Barcelona.