Detall

Daniel Prades, reconegut a la darrera convocatòria Proof of Concept del Consell Europeu de Recerca

Notícia | 16-05-2020

El Consell Europeu de Recerca (ERC) ha publicat la llista d’investigadors guardonats en la darrera convocatòria Proof of Concept, que forma part del programa europeu de recerca i innovació Horitzó 2020. Entre els 55 guardonats —cinc a l’Estat espanyol—, hi ha tres professors de la Universitat de Barcelona: Daniel Prades, de la Facultat de Física, i Antonella Consiglio i Pablo Menéndez, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Els ajuts Proof of Concept, dotats amb 150.000 euros cadascun, tenen com a objectiu explorar el potencial social o comercial dels resultats assolits en projectes anteriors finançats a través de l’ERC.

Nova tecnologia de monitorització de gasos
Daniel Prades, que és professor del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica i membre de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), ha estat guardonat per desenvolupar el projecte Stick & Sense, una nova tecnologia de monitorització de gasos accessible per a tothom.

Stick & Sense és un dispositiu electrònic i colorimètric que consisteix en un lector òptic de baix cost que inclou una etiqueta de colorimetria de gas dissenyada per canviar de color en presència d’un gas determinat. El dispositiu funciona només afegint l’adhesiu al lector, de manera que ofereix un sistema fàcil d’usar per a una àmplia gamma de gasos i d’aplicacions de monitorització. Aquesta característica pot permetre que s’expandeixi ràpidament, no només en la indústria tradicional, sinó també per a noves aplicacions, encara no explotades, i dirigides al gran consum.
En un moment en què la societat és cada cop més conscient dels riscos relacionats amb la contaminació de l’aire, el mercat actual no disposa encara de cap solució adequada per a un ús massiu i generalitzat de dispositius de monitorització de gasos. Stick & Sense aborda, tot en un, les principals limitacions de les tecnologies existents: és una solució integral capaç d’oferir baix cost, baixa complexitat, alta selectivitat, bona durabilitat i àmplia gamma de detecció.

Segons Prades, amb Stick & Sense es vol «revolucionar la manera com la gent coneix els riscos al seu voltant i com relacionar-se amb l’entorn per millorar la qualitat de vida, la seguretat i la salut». En aquest projecte, els investigadors de la UB dissenyaran i produiran el primer prototip mínim viable d’aquesta tecnologia, que servirà per validar-ne l’efectivitat, tant des del punt de vista tècnic com comercial. L’equip té l’experiència necessària per implementar aquesta prova de concepte, amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera per impulsar acords de transferència e tecnologia. El dispositiu està basat en els resultats d’altres projectes finançats per l’ERC, com el xip lector que forma part del nucli del dispositiu i que ja ha estat patentat.

Plataforma per al diagnòstic de l’encefalitis autoimmunitària

Antonella Consiglio, investigadora ICREA Acadèmia, professora d’Anatomia Patològica del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i membre de l’IBUB i de l’IDIBELL, ha estat guardonada pel projecte NeurAntigen. El grup d’Antonella Consiglio ha dissenyat una nova plataforma, basada en cèl·lules mare, capaç de detectar una àmplia varietat d’anticossos contra les neurones en el sèrum sanguini o en el líquid cefalorraquidi.

L’encefalitis autoimmunitària (EA) és una malaltia que afecta de dues a tres persones de cada 100.000. En aquesta patologia el sistema immunitari ataca el cervell i causa danys neurològics i psiquiàtrics. Fins ara només coneixem el 50 % de les dianes o antígens de les nostres neurones contra els quals generem anticossos durant l’EA. Aquesta nova plataforma permetria identificar no només anticossos que reconeixen antígens coneguts causants de l’EA, sinó també qualsevol autoanticòs que reconegui les seves proteïnes com a estranyes. A més, atès que és un model completament humà, no hi ha la possibilitat de manca de reconeixement entre antigen i anticòs a causa de les diferències entre espècies. Finalment, aquesta plataforma detecta amb alta fiabilitat els falsos positius que hi pugui haver.

Viabilitat, eficàcia i seguretat d’una nova teràpia CAR

Per la seva banda, Pablo Menéndez, investigador ICREA, professor del Departament de Biomedicina i cap del Grup de Recerca de Biologia de Cèl·lules Mare, Leucèmia del Desenvolupament i Immunoteràpia de l’Institut de Recerca Josep Carreras, ha estat guardonat pel projecte  IT4-TALL.
L’objectiu serà provar la viabilitat, eficàcia i seguretat d’una nova teràpia CAR contra antigen CD1a en cèl·lules T corticals de pacients refractaris de leucèmia limfoblàstica aguda de tipus T (LLA-T) . Aquest tipus de leucèmia presenta un pronòstic desfavorable, i les opcions terapèutiques no han millorat en vint anys, especialment per als pacients en recaiguda o refractaris.

Les teràpies CAR consisteixen a utilitzar cèl·lules sanes del sistema immunitari i modificar-les amb un receptor d’antigen quimèric (CAR, en les seves sigles en anglès), perquè siguin capaços de reconèixer i atacar específicament les cèl·lules que tinguin aquest antigen. Aquest tipus de teràpies són molt prometedores perquè poden dirigir cèl·lules del sistema immunitari a atacar únicament cèl·lules tumorals, de manera que s’evita els efectes secundaris d’altres tipus de teràpies. A més, poden romandre com a defensa adquirida per evitar recaigudes en l’organisme del pacient.