El dia 23 de juliol presentarà la seva tesi doctoral Laura Guzmán, amb el títol "Evaluation of nephro- and neuroprotective therapies as a strategy to treat infections caused by multidrug-resistant bacteria".

La defensa de la tesi, que ha estat dirigida per les Dres. Miren Ettcheto i Marta Barenys tindrà lloc a les 11.30 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. A continuació podeu llegir un breu resum de la tesi:

Actualment, la resistència als antimicrobians (RAM) és una de les amenaces més greus per a la salut global. S’estima que a l’any 2050 causarà més de 10 milions de morts anuals, superant les taxes de mortalitat actuals de càncer i diabetis juntes. L’augment alarmant de patògens Gram-negatius resistents, i la manca d’alternatives terapèutiques efectives, han forçat la reintroducció de les polimixines com a tractaments d’últim recurs. Tot i la seva potent activitat antibacteriana, les polimixines van ser abandonades a causa dels seus greus efectes nefro i neurotòxics. La nefrotoxicitat ha estat l’efecte advers més estudiat, ja que és el més freqüent afectant fins al 60% dels pacients tractats. En canvi, tot i que s’han documentat símptomes de neurotoxicitat, com l’atàxia i la parestèsia en aproximadament un 7% dels pacients, la seva neurotoxicitat, i especialment els seus efectes sobre el sistema nerviós central (SNC), està molt poc caracteritzada.

Aquesta tesi ofereix una caracterització exhaustiva de la neurotoxicitat induïda per la colistina en el SNC evidenciant que la colistina deteriora la funció hipocampal, causa la pèrdua d’espines dendrítiques, altera la integritat sinàptica i provoca dèficits cognitius. Per prevenir aquests efectes tòxics sense comprometre l’eficàcia antimicrobiana, es van avaluar tres estratègies innovadores utilitzant un enfocament multidisciplinari que combina cultius neuronals primaris, embrionaris de peix zebra i estudis in vivo en ratolins. Donada l’àmplia varietat de compostos candidats implicats, va estar essencial desenvolupar un model in vitro que ens permetés avaluar la neurotoxicitat induïda per les polimixines de forma robusta. En aquest context, es va avaluar el test Touch Evoked Response (TER) en embrions de peix zebra com a potencial eina per al cribratge de neurotoxicitat.

Les tres estratègies proposades van incloure formulacions riques en colistina B, pretractaments amb antioxidants i sistemes d’alliberament mitjançant nanopartícules. Totes les aproximacions van reduir significativament la toxicitat induïda per colistina tant in vitro com in vivo, mantenint alhora la seva activitat antibacteriana. Concretament, les formulacions riques en colistina B van mostrar un perfil toxicològic més segur, i la seva toxicitat residual va ser prevenible mitjançant un pretractament amb antioxidants. Entre els antioxidants avaluats, l’epigal·locatequina-3-galat (EGCG) va destacar com el candidat més prometedor in vitro i va confirmar posteriorment la seva eficàcia in vivo. A més, el sistema d’alliberament sostingut basat en nanopartícules de PLGA va presentar unes característiques fisicoquímiques adequades per a l’administració in vivo, proporcionant un perfil d’alliberament prolongat que va contribuir a millorar el perfil de seguretat.

Aquest treball no només amplia el nostre coneixement sobre la neurotoxicitat induïda per les polimixines, sinó que també respon a una necessitat clínica urgent, proporcionant un escenari translacional per millorar el perfil de seguretat d’aquests antibiòtics de darrera línia sense comprometre’n l’eficàcia. En ampliar la finestra terapèutica de la colistina, els nostres resultats contribueixen a reforçar l’arsenal antimicrobià disponible per combatre les RAM.