Tesis publicades

Esta tesis está dividida en varias partes. Después de una breve introducción sobre el contenido de la tesis, las dos primeras de ellas presentan el Modelo Estándard de la Física de Partículas (ME), el contexto teórico que describe la naturaleza de las partículas y sus interacciones; y el CERN, el laboratorio de física de partículas más grande del mundo. Se dedica especial énfasis a la física de las “desintegraciones radiativas”, que son aquellas en las que un fotón forma parte del estado final de la desintegración. La tercera de las secciones de la tesis describe la toma de datos por parte del sub- detector SPD así como el proceso de recuperación del funcionamiento posterior a la observación de pérdida de eficiencia debida a la presencia de radiación en la caverna del LHCb. Este sub-detector es el encargado de proporcionar la información necesaria que permita la diferenciación entre fotones y piones neutros y por tanto muy importante en procesos radiativos. La cuarta sección explica el desarrollo y funcionamiento de una herramienta de software destinada a una mejor descripción de la variable de separación entre fotones y piones neutros a partir de la forma de los clusters que estas partículas dejan en el calorímetro electromagnético del LHCb. La quinta sección explica el análisis de datos recogidos por el experimento LHCb durante los años 2011 y 2012 en términos de la medida de frecuencia de desintegración de procesos radiativos. En particular, se estudia la relación entre la frecuencia de desintegración entre el proceso de desintegración de un mesón Bs decayendo a una partícula phi (que a su vez se desintegra en dos kaones) y un fotón y un barión Lambda_b decayendo a una partícula Lambda* (que a su vez se desintegra en un protón y un kaón) y un fotón respecto de la desintegración de un mesón Bd a un K* (que a su vez se desintegra en un kaón y un pión) y un fotón así como la medida de asimetría de CP-paridad para las dos últimas desintegraciones. Este análisis supone la medida más precisa para estas magnitudes hasta la fecha y la primera observación de una desintegración radiativa de un barión con un quark b. La tesis termina con un capítulo de conclusiones donde se detallan los valores encontrados para las magnitudes físicas y el impacto del trabajo presentado en esta tesis, comparando los valores hallados con los existentes anteriormente y recordando que este trabajo supone la primera observación de una desintegración radiativa de un barión cuyo contenido de quarks incluye un quark b.

El treball fet en aquesta tesi doctoral es basa principalment en la mesura i interpretació de la correlació creuada entre diferents traçadors. Els traçadors emprats en aquesta tesi són les galàxies del catàleg CMASS, els quàsars del catàleg de Baryon Oscillations Spectroscopic Survey (BOSS), els sistemes absorbidors de MgII, el bosc de Lya i els sistemes Lya esmorteïts o DLAs (els tres darrers són sistemes absorbidors detectats als espectres dels quàsars). El projecte BOSS és un dels quatre projectes que han composat la tercera fase de la col·laboració de l’Sloan Digital Sky Survey (SDSS) el principal objectiu del qual ha estat la detecció del senyal de les oscil·lacions acústiques dels barions (BAO, de l’anglès Baryon Acoustic Oscillations) i que ha estat recollint espectres electromagnètics de quàsars i galàxies des de la tardor de 2013 fins a la tardor de 2014. L’estructura d’aquesta tesi es divideix en tres capítols que fan referència a l’estudi de diferents traçadors. En el capítol ì els traçadors emprats són les galàxies de CMASS i els sistemes absorbidors de MgII; en el capítol 3, els DLA i el bosc de Lya, i en el capítol 5, els quàsars i el bosc de Lya. A més la tesi compta amb una introducció en català, una altra en anglès i un compendi de les conclusions obtingudes.

Aquesta tesi estudia les lliçons que hom pot extreure, des del punt de vista de la dualitat hologràfica, de l'anomenada localització supersimètrica. La conjunció d'aquests dos formalismes ha estat utilitzada anteriorment per verificar els resultats del primer, però aquesta tesi va un pas més enllà i qüestiona fins a quin punt els resultats exactes oferts per la localització poden ser útils per extendre l'aplicabilitat de l'holografia gravitatòria. L'anàlisi d'aquests resultats en diferents règims posa de relleu diversos aspectes d'interès. Una primera observació és que la dependència funcional exacta que hom pot llegir dels resultats de la localització ofereixen, quan són utilitzats amb cura, una guia per estendre les prediccions holgràfiques des del seu règim de validesa a un rang de gauge finit mitjançant la qual es pot obtenir resultats plausibles. Complementàriament, l'estudi d'aquesta dependència paramètrica per teories maximalment super-simètriques amb grups de Lie clàssics presenta dos patrons suggerents: d'una banda, el desenvolupa-ment de 't Hooft té, almenys per càrregues en representació fonamental, una estructura subjacent que relaciona els sectors amb diferent nombre d'inversions topològiques entre ells. De l'altra, l'estructura dels models de matrius obtinguts en localitzar pot ésser interpretada en termes d'una mecànica quàntica de fermions, que encaixa amb l'estructura dels "universos de bombolles" de Lin, Lunin i Maldacena al límit de 't Hooft, però que manté la seva forma a qualsevol rang finit. Per últim, es compara resultats de localització entre ells en un marc de teories més generals, en què algunes admeten dual semiclàssic i d'altres no és d'esperar que ho facin. Les prediccions supersimètriques en aquest cas presenten diferències qualitatives que permeten distingir aquests dos grups de teories, suggerint una possible connexió entre la codificació de l'estructura gravitatòria a la teoria de camps i el model de matrius que s'obté en localitzar que complementa altres indicis en el mateix sentit obtinguts a la literatura. En definitiva, doncs, es posa de manifest en aquesta tesi que, tot i haver restringit l'anàlisi a sectors i observables específics, els resultats obtinguts per mitjà de la localització supersimètrica ofereixen una rica gamma de suggeriments sobre l'estructura hologràfica.