Detall

Ens ha deixat Pere Pascual i Domènech: l'historiador del ferrocarril català

Notícia | 24-02-2023

Pere Pascual i Domènech (1945-2023)

El proppassat diumenge dia 19 de febrer va morir, a Igualada, en Pere Pascual Domènech, catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Barcelona i un dels més grans coneixedors del passat econòmic de Catalunya. Nascut el 1945 en el si d’una família treballadora no va poder cursar el batxillerat, però la seva vocació per la recerca i la seva tenacitat el van portar a acollir-se al programa d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys. Superat el preceptiu examen, va cursar història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià brillantment. Els ensenyaments rebuts de Josep Fontana, Jordi Nadal i Jaume Torras, entre d’altres, el van refermar en la seva vocació per la recerca històrica. Va ser precisament Jordi Nadal qui el va engrescar a triar com a tema de tesi l’estudi de la construcció i el finançament de la xarxa ferroviària catalana.

Com és sabut, el ferrocarril va tenir a Catalunya —des dels seus orígens— un desenvolupament propi, diferent i separat del que va seguir la resta d’Espanya, on el capital estranger —essencialment francès— va tenir un paper protagonista. A Catalunya tant la iniciativa com els capitals foren bàsicament autòctons i estigueren estretament lligats al procés d’industrialització del país.

Pere Pascual dedicà vuit anys a confegir la seva tesi doctoral defensada finalment el 1983 i que consta de cinc volums. Es tracta d’un treball ciclopi que va molt més enllà d’una mera història del ferrocarril. A més de seguir minuciosament les giragonses financeres i tècniques que van patir les companyies ferroviàries catalanes, la tesi inclou un estudi de la forja i la crisi del sistema financer català a mitjan segle XIX.

El treball tingué una acollida extremadament favorable, especialment perquè no es tractava només d’una descripció exhaustiva, hi havia també una reinterpretació innovadora sobre aquesta fase crucial de la industrialització catalana. Dos llibres ben importants, a més d’una colla d’articles, van donar a conèixer els resultats obtinguts: Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX (Crítica, 1990) i Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la red ferroviaria catalana (Universitat de Barcelona. Monografias de Historia Industrial, 1999). Anys més tard va completar la seva obra ferroviària amb un estudi igualment exhaustiu sobre l’explotació de les línies (El ferrocarril a Catalunya, 1848-1935. 2 vols. Eumo, 2016).

El 1981 s’incorporà com a professor a la UAB i cinc anys més tard passà a la UB, on guanyà la càtedra el 1992. Finida la tesi, la seva tasca de recerca es va accelerar: estudis sobre la burgesia agrària (Els Torelló. 2 vols. Fundació SVC, 2000) o sobre sectors industrials (El coure, 2 vols. Eumo, 2008), es simultaniejaren amb articles a revistes nacionals i estrangeres i amb la participacions en obres col·lectives de gran abast. L’obra que ens deixa Pere Pascual és ingent i d’un màxim nivell de qualitat. Per dur-la a terme va trobar en la seva esposa, Isabel Vidal —bibliotecària de professió— una col·laboradora incansable. Ell mateix, malgrat el reconeixement obtingut, mai no va perdre la bonhomia, la senzillesa i la generositat que el caracteritzaren.

Finalment no podem deixar d’esmentar el paper principalíssim que Pere Pascual ha tingut en la revitalització del CECI (Centre d’Estudis Comarcal d’Igualada), una de les entitats locals de recerca històrica més acreditades de Catalunya. Res més adequat, doncs, que la darrera publicació d’en Pere sigui un excel·lent estudi col·lectiu, presentat just recentment: El rec d’Igualada. Un estudi socioeconòmic sobre la formació i desenvolupament d’un barri industrial (CECI, 2022).

Carles Sudrià, Jordi Catalan i Álex Sánchez

Aquí hi trobareu la nota de record que li ha dedicat el CECI.


Comparteix-ho: