Altres monografies
Núria MOLIST i Gisela RIPOLL (edit.).
Monografies d’Olèrdola 3.1 y 3.2, Museu d’Arqueologia de Catalunya,
Barcelona, 2012, 494 p., il. b/n, ISBN 978-84-393-8933-0.
Fitxa publicacions UB
La publicació és un estat de la qüestió sobre el món de la mort i el culte als morts a la Catalunya actual en el trànsit entre l’antiguitat tardana i l’edat mitja, fruit de la reunió organitzada conjuntament l’any 2009 per el MAC-Olèrdola i la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. L'obra reuneix trenta estudis, els primers centrats en valorar l’aportació de figures cabdals com han estat els professors Alberto del Castillo i Manuel Riu o obres com Acta Mediævalia i Catalunya Romànica i en concretar l'estat actual del coneixement i de la recerca científica sobre les necròpolis. Cementiris principalment cristians, quedant en segon terme els de les dues cultures coetànies, la jueva i la musulmana. Un total de vint-i-tres articles responen tant a estudis d’abast territorial com d’altres monogràfics que composen el gruix del volum. Dins el marc cronològic predefinit, els treballs s'ordenen seguint una disposició geogràfica, a partir de Tarraco, amb el seu importantíssim conjunt de necròpolis de l’antiguitat tardana, per acabar al Penedès, amb Olèrdola, paradigma dels cementiris alt medievals cristians.
http://www.mac.cat/Publicacions/Monografies/Monografies-d-Olerdola
Josep M. Fullola Pericot (Coordinador) / Francesc Gracia Alonso (Coordinador) / Jordi Casassas i Ymbert (Coordinador)
Universitat de Barcelona, 2010. 208 pàg.
Fitxa publicacions UB
Aquest llibre presenta, monogràficament, cada un dels estudis que s’han impartit a la nostra Universitat al llarg de la història. En aquest sentit, és el lògic complement i el segon volum del ja publicat amb el títol Universitat de Barcelona. Libertas Perfundet Omnia Luce. 1450 (Barcelona, 2008). Aquell primer volum constituïa una història institucional en el sentit més específic del terme i es dedicava a explicar les vicissituds per les quals la institució ha travessat al llarg del temps i el lloc que ha ocupat en la societat catalana i en la comunitat científica en general. Aquest que ara presentem ens fa adonar, a partir de cada un dels ensenyaments, de la magnitud de l’esforç col•lectiu i de la il•lusió de tots els que han format, formem i formaran part de la Universitat de Barcelona per assolir una universitat pública, catalana i de qualitat.
Catàleg de l'exposició.
Universitat de Barcelona, 2009. 124 pàg.
Fitxa publicacions UB
Una exposició i un catàleg que pretenen commemorar el 75è aniversari de l’adopció de l’Estatut d’autonomia de la llavors Universitat Autònoma de Barcelona..
Francisco Gracia, Josep M. Fullola i Pericot
Universitat de Barcelona, 2006. 534 pàg.
Fitxa publicacions UB
Un viatge d’estudis, una embaixada cultural de la República Espanyola...el creuer universitari va ser, per a tots els que varen tenir la sort de participar-hi, una experiència que va marcar un abans i un després de les seves vides, el descobriment d’un món, el somni d’una generació.
Arqueòlegs, arabistes, poetes, historiadors, arquitectes, el bo i millor de tres generacions de professors i d’estudiants de les universidats espanyoles es varen embarcar en un viatge a les arrels de la cultura mediterrània i de les seves civilitzacions.
Durant 45 dies, el “Ciudad de Cádiz” va recòrrer les costes del Mediterrani, esdevenint una universitat flotant, atracant successivament a Tuníssia, Malta, Egipte, Palestina, Creta, Rodes, la Turquía assiàtica, Estambul, Grècia, Sicília, Nàpols i Mallorca.
El viatge es va realitzar en el context d’una situació política i social agitada; va ser promogut pel Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts Fernando de los Ríos, dins la línia que el va portar a escometre una profunda transformació de l’ensenyament a Espanya. Durant el seu mandat es va impulsar l’Escola pública i les Missions Pedagògiques; es va crear el Teatre Universitari i la Universitat d’Estiu a Santander; i també es va presentar a les Corts la Llei de Bases per a la reforma universitària, que no va arribar a reeixir per la caiguda del Govern Azaña. Per escriure aquesta obra els autors han examinat fons inèdits d’arxius públics i privats, i han entrevistat a participants en el creuer i als seus familiars, que han aportat els seus records personals i la documentació privada que conserven del viatge. Tres diaris inèdits han estat cedits per a la seva publicació íntegra: l’exposició racional i noucentista de Jaume Vicens Vives; l’alegría de viure de Gregorio Marañón Moya; i la prosa sentimental, delicada i aguda d’Esmeralda Gijón Zapata.
Francisco Gracia, Josep M. Fullola, Francesc Vilanova.
Universitat de Barcelona, 2004. 474 pàg.
Fitxa publicacions UB
Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot es van conèixer la tardor de 1916, i van iniciar una relació epistolar, com a mestre i alumne primer, i com a col.legues científics desprès, ambdós prehistoriadors van desenvolupar una estreta amistad que ni la guerra Civil ni l´exili van poder trencar. Les cartes de Bosch constitueixen un document excel.lent i vivaç del naixement i consolidació de la prehistòria com a ciencia. També il.lustren altres temes com la formació del Servei d´Investigacions Arqueològiques de l´IEC, les lluites per l´autonomia universitària els anys vint, la formació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant el període de la II República, els Fets d´octubre de 1934, o el desenvolupament de l´arqueologia sota el règim franquista. Els integrants i els fets de l´Escola Catalana d´arqueologia, fundada per Bosch Gimpera i mantinguda per Pericot, són peça fonamental del contingut d´aquest llibre.
Índex:
Presentacio/ Joan Tugores. Pròleg / Salvador Claramunt. 58 anys i 7 dies / Francisco Gracia. Lluís Pericot: records d'un quart de segle de convivència / Josep. M.Fullola. Guerra i mort de l'Escola de Barcelona i de la Universitat Autònoma / Francesc Vilanova. Correspondència. Índex onomàstic.
Ariño Gil, Enrique / Palet i Martinez, J. M. / Gurt i Esparraguera, J.M.
Publicacions UB. 2004. 232 pàg.
Fitxa publicacions UB
El llibre és un assaig referent a l’impacte provocat per la colonització romana en el paisatge rural protohistòric de la Península Ibèrica. A partir de les fonts escrites i epigràfiques conservades, però sobretot amb la recuperació de les traces arqueològiques fossilitzades en el paisatge actual, els autors presenten una interpretació dels models aplicats per Roma per a l’organització dels espais d’explotació –agrícola i ramadera-, amb especial atenció a les formes d’estructuració del terreny i a les relacions que s’estableixen entre territori i hàbitat, tan urbà com rural. Paral·lelament al discurs històric, es fa una reflexió referent a la metodologia emprada en el treball, de caràcter universal, i per tant vàlida per a qualsevol estudi sobre l’evolució diacrònica dels paisatges culturals no importa a quin lloc del nostre planeta Terra. Finalment, s’insisteix en la idea de la permanent construcció del paisatge i s’analitza el llegat de Roma en la memòria del Món medieval hispànic.
Padró, Josep.
Publicacions UB. 1999. 376 pàg.
Fitxa publicacions UB
La part central del present treball està formada per la descripció i estudi de les excavacions fetes per l’autor a la muralla meridional d’Heracleòpolis Magna. Per la seva importància històrica, cal destacar dos resultats: les evidències arqueològiques de la destrucció de la necròpoli pels tebans (datada del primer període intermedi) i la troballa d’abundant ceràmica fenícia, cosa que demostra les relacions comercials entre els dos pobles.
Francisco Gracia Alonso, Glòria Munilla Cabrillana.
Biblioteca Universitària 1. Edicions Universitat de Barcelona.
1997. 435 pàg. ISBN: 84-89829-15-2.
La Mediterrània és el bressol de les estructures polítiques i socials que constitueixen el nucli fonamental de la nostra cultura, mitjançant el seu paper vertebrador de la relació d'homes i idees que acompanyen les migracions i el tràfic comercial. Aquest llibre planteja l'estudi dels processos formatius i el desenvolupament dels sistemes socials a l'àrea de la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C., centrant-se especialment en els aspectes, socials i ideològics, trets que serveixen com a base per analitzar les característiques de les comunitats micèniques, ugarítica, dels pobles del mar, fenícies, tartèssiques, etrusques i ibèriques, com també les derivades del procés colonial grec a la Mediterrània central i occidental.
J.M. Gurt i Esparraguera, Francesc Gràcia i Alonso
(Coord.).
Recerca en Arqueologia (Universitat de Barcelona). 1996.
En aquest número d'Activitat Científica presentem una mostra del que ara, en aquest moment, es fa a la Universitat de Barcelona, des de la recerca bàsica a l'aplicada. Els resultats que exposem en les pàgines són l'exponent no tan sols de la qualitat dels grups que treballen, sinó també del seu dinamisme i la seva capacitat de gestió, que els ha portat a disposar de missions a l'estranger, a participar en acords internacionals, i a disposar d'un capital humà i econòmic que fa que, per primera vagada, l'arqueologia a casa nostra trenqui amb el tòpic del retard irrecuperable de la recerca en humanitats respecte a les ciències experimentals.
Cristina Godoy Fernández.
UB, 12. Universitat de Barcelona, 1995. 372 pàg.
ISBN: 84-475-1223-1.
Fitxa publicacions UB
En els darrers anys, els estudis d’Arqueologia Cristiana mostren una preocupació per la funcionalitat litúrgica dels edificis de culte, amb l’objectiu de descobrir de quina manera l’organització de l’espai interior de les esglésies determina l’arquitectura religiosa. El llibre de Cristina Godoy Fernández se centra en la Hispania de l’època paleocristiana i visigoda (segles IV al VIII). A partir de la documentació escrita contemporània als monuments (textos patrístics, litúrgics i legislació conciliar), l’autora proposa la funcionalitat de cadascun dels dispositius de les esglésies descoberts per l’arqueologia. A més, duu a terme una anàlisi dels monuments hispànics actualitzant les notícies dels jaciments i revisant-ne els seus criteris de datació – el lector se sentirà, potser, lleugerament decebut per l’estat de la documentació arqueològica -, per tal d’arribar, quan és possible, a un minuciós estudi sobre l’organització del seu espai litúrgic.
Josep Padró I Parcerisa.
Orientalia Monspeliensia VIII, Institut d'Égyptologie-URA 1068 du CNRS. Ed. Université Paul Valéry - Université de Barcelone - Societat Catalana d'Egiptologia. 1995. 228 pàg. + 100 làmines. ISBN: 2-905 397 86-1.
Des de fa alguns anys estaven a l’espera del volum que conclou la sèrie que havia estat inaugurada l’any 1980 pel professor J. Padró Parcerisa amb la publicació dels documents egipcis o egipcitzants anteriors a la conquesta romana recollits a la costa mediterrània de la península Ibérica. Certs problemes d’edició n’havien retardat l’aparició que s’han solucionat a través de la Col·lecció "Orientalia Monspeliensia", editada per la Universitat Paul Valéry (Montpeller III). Finalment apareix la present obra que ha d’aportar molta llum no només a la difusió dels Ægyptiaca a través de la conca mediterrània, si no també als nombrosos estudiosos que s’ocupen dels estudis púnics i fenicis així com de les comunitats indígenes peninsulars i al conjunt d’aquells que s’interessen per la vida de la gran mare de la que nasqueren les nostres civilitzacions.
José Remesal Rodríguez, Olimpo Musso (Eds.).
Universitat de Barcelona, 1991. 632 pàg. I.S.B.N.:
84-7875-709-0.
Fitxa publicacions UB
En l’àmbit de la protohistòria peninsular, l’estudi de les influències mediterrànies ha estat fins avui supeditat a la dualitat comercial-colonial greco-semita que ha originat dues escoles d’interpretació basades en el paper preponderant de les influències d’un i altre poble en el desenvolupament de la Cultura Ibèrica.
No obstant això, la interacció comercial en el Mediterrani centro-occidental entre els segles VIII i IV aC. fa difícil establir comportaments únics pel que fa a xarxes, materials i mercats, tal i com demostra la investigació arqueològica recent, sobretot en la dècada dels vuitanta, quan la proliferació, intensificació i elevat nivell científic dels treballs de camp han proporcionat excel·lents seqüències estratigràfiques en les que els materials d’importació apareixen interrelacionats en l’espai i el temps amb independència de l’adscripció cultural del seu centre de producció.
Amb l’objectiu de reunir el material etrusc documentat en el territori peninsular i valorar el seu rol real dins el comerç mediterrani, entre els dies 24 i 27 d’abril de 1990 se celebrà a Barcelona una Taula Rodona sobre “La presència de material etrusc en l’àmbit de la colonització arcaica en la península ibèrica”, organitzada pel Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la Sezione di Studi Storici “Alberto Boscolo”. Gràcies a les aportacions reunides en aquestes actes, creiem que l’obra constitueix, sense cap mena de dubtes, un punt de partida indispensable per a la valoració del component tirrènic en el procés de contacte comercial i aculturació de les comunitats preromanes peninsulars.
