Arqueomediterrànea

Actes de la IV Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, 6 al 9 de març del 2007)
 
Maria Carme Belarte (editors científics).
 
Arqueomediterrània 11. 2009. pàg.

Marta Miñarro Casas, Silvia Valenzuela Lamas (editores científics). amb la col·laboració de: Xavier Bermúdez López. Marta Portillo Ramírez i Alejandro Ros Mateos
 
Arqueomediterrània 10. 2008. pàg.

Homenatge a Miquel Cura
 
Actes de la III Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, 25 al 27 de novembre del 2004)
 
Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí (editors científics).
 
Arqueomediterrània 9. 2006. pàg.

Actes de la II Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, 21, 22 i 23 de març del 2002)
 
Joan Sanmartí, Daniela Ugolini, Joan Ramon, David Asensio (editors científics).
 
Arqueomediterrània 8. 2004. pàg.

Francesc Gràcia, Josep Maria Gurt, Cèsar Carreras,

Gloria Munilla (editors científics).
 
Arqueomediterrània 7. 2001. 244 pàg.

La voluntat d'aquestes Jornades a la UB és exposar
en públic quines són les aportacions concretes que
les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
estan proporcionant en el camp de l'arqueologia. Es
tracta d'explicar de forma entenedora per a un públic
ampli, sense possibles coneixements previs, com les
Tecnologies de la Informació i Comunicació contribuixen a millorar la recerca, docència i difusió de l'arqueologia.

Belarte, M. C., Pou, J., Sanmartí, J., Santacana, J. (editors científics).
 
Arqueomediterrània 6. 2001. 244 pàg.

La I Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, celebrada el gener del 2000, ha reunit en un mateix debat a investigadors que treballen sobre l'experimentació arquitectònica a la Mediterrània. La trobada científica ha estat possible gràcies a la confluència de quatre institucions en un mateix objectiu, que és la posada en valor del patrimoni arqueològic. Les institucions organitzadores han estat els Departaments de Prehistòria, Historia Antiga i Arqueologia i el de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, juntament amb el Patronat-Fundació "Castell de Calafell" i el propi Ajuntament de la vila que ha acollit als investigadors.
En aquestes jornades es van exposar els resultats de diversos projectes d'experimentació arquitectònica i presentació del patrimoni, dutes a terme en els darrers anys tant a l'Estat espanyol (reconstruccions fetes als jaciments de Numància, la Bastida de les Alcuses de Moixent o la ciutadella ibèrica de Calafell; experimentacions al laboratori de la UB a el Vendrell; propostes d'aplicació didàctica de l'arqueologia experimental fetes entorn de l'arquitectura prehistòrica al Vallès) com a l'estranger (experimentacions arquitectòniques del jaciment de Khirokitia a Xipre; presentació del jaciment d'àmbit urbà de Martigues a la Provença). Així mateix, algunes comunicacions van reflexionar entorn de la problemàtica de les tècniques constructives a la protohistòria mediterrània.

Sanmartí, J., Belarte, M.C., Santacana, J., Asensio, D.,
Noguera, J.
 
Arqueomediterrània 5. 2000. 190 pàg.

El jaciment del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre) és un assentament de 600 metres quadrats de superfície aproximada, situat a l'extrem d'una plataforma, a la dreta del torrent que li ha donat el nom, just en el punt en què aquest desemboca en la plana al·luvial del riu Ebre.
Els treballs d'excavació, desenvolupats entre 1990 i 1998, han permés de documentar-hi dos períodes d'ocupació. Del Període 1, datat entre els segles VIII i VII aC, coneixem algunes cases disposades formant agrupacions però sense compartir parets mitgeres. Els materials ceràmics que s'hi associen consisteixen majoritàriament en peces a mà, amb algunes importacions fenícies de la zona de l'estret de Gibraltar.
El Període 2, datat dins el segon quart del segle VI aC, es compon d'un conjunt de cases, bastides amb parets de toves sobre sòcol de pedra, agrupades en tres bateries, separades per carreronss. El conjunt és completat per una cisterna o bassa. L'abandó ràpid de l'assentament a finals d'aquesta fase com a conseqüència d'un incendi ha permès la conservació d'una bona part dels materials mobles, així com dels elements constructius. Dins aquesta fase, els materials ceràmics són majoritàriament fets a mà, amb predomini de grans envasos de magatzem. Entre els materials a torn, al costat d'algunes ceràmiques fenícies de la zona de l'estret de Gibraltar, destaca un grup de ceràmiques de tipologia fenícia però elaborades amb pastes clarament diferents de les fenícies. Quant a la resta de materials mobles, l'assentament ha lliurat, per aquest moment, una gran quantitat d'elements i objectes que informen sobre les activitats desenvolupades pels seus habitants (molins, pondera, objectes de fang, restes de llavors i de fauna, etc.).

Torres, J., Sanmartí, J., Asensio, D., Principal, J. (editors científics).
 
Arqueomediterrània 4. 1998. 249 pàg.

L’objectiu del col·loqui les actes del qual es recullen en aquest volum és millorar el coneixement sobre les fàcies ceràmiques d’importació a les diferents zones de la Mediterrània nord-occidental. D’una part, intentant precisar-ne la cronologia, per a la qual cosa és fonamental l’existència d’una important sèrie de dates històriques amb les quals, amb més o menys seguretat, és possible de relacionar aquests conjunts. D’una altra part, analitzant-ne la composició, per tal de copsar el paper econòmic de cadascuna de les àrees de producció que van alimentar les àrees receptores durant aquest període.

J. Hernàndez Gasch
 
Arqueomediterrània 3. 1998. vol 1. 223 p. vol 2. 243p.

L'obra consta de dos volums. El primer, que neix com una coautoria entre el professor Miquel Tarradell († 1995) i el Dr. Jordi Hernández-Gasch, presenta la memoria d'excavacions de la necrópolis de Son Real, que van ser realitzades en els anys seixanta pel primer dels autors. Es recullen els inventaris de materials, la descripció arquitectònica de les tombes i del desenvolupament de les excavacions, així com altres informacions generades per les investigacions posteriors, com les dades paleoantropològiques i paleopatològiques i les datacions radiocarbòniques obtingudes. Compta també amb una abundantíssima informació gràfica, consistent en dibuixos dels objectes recuperats, de les estructures i fotografies del jaciment en el moment de l'excavació. El segon volum signat pel Dr. Jordi Hernández-Gasch és la seva tesi doctoral. En aquesta part, es realitza unaexhaustiva anàlisi i interpretació de totes les dades disponibles, des de els estudis de materials i de les estructures, a una proposta cronològica de periodització, un estudi paleodemogràfic i un assaig de reconstrucció del ritual funerari talaiòtic. S'empra com a referència la resta de dades arqueològiques procedents de l'àmbit cultural talaiòtic, especialment el mallorquí. Finalment, es discuteix l'altra gran necròpolis de l'àrea, l'Illa dels Porros, en tractar de l'entorn del jaciment, que s'ha arribat a definir com a veritable paisatge sagrat de l'edat del ferro balear. Aquest fet ha vingut reafirmat pel descobriment en la mateixa àrea dos santuaris, en el jaciment de Sa Punta des Patró.

Marta Miñarro Casas, Silvia Valenzuela Lamas (editores científics). amb la col·laboració de: Xavier Bermúdez López. Marta Portillo Ramírez i Alejandro Ros Mateos
 
Arqueomediterrània 10. 2008. pàg.

Maria Carme Belarte Franco.
 
Arqueomediterrània 1. 1997. Treballs de l'Àrea d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona . 242 pàg. ISBN: 84-600-9392-1.

Aquesta publicació consisteix en un estudi de l'arquitectura domèstica durant el bronze final i l'edat del ferro a Catalunya.
A banda de ser un treball de síntesi, on s'intenta fer un estat de la qüestió de la documentació disponible sobre el tema, l'objecte d'estudi serveix com a punt de partida per a l'anàlisi de l'organització social de les comunitats protohistòriques catalanes. L'estudi de l'arquitectura domèstica s'hi realitza, doncs, de forma global, tot passant per diverses fases o nivells d'anàlisi: anàlisi formal centrat en aspectes com les tècniques i els materials constructius emprats o la descripció dels diferents elements que formen part de la construcció domèstica; anàlisi estructural (tipologia de cases basada en les dimensions, plantes, distribució de l'espai i superfícies); anàlisi funcional a partir de la interpretació dels diferents elements presents en l'àmbit domèstic.
A partir de tota la documentació existent, s'elaboren un seguit d'hipòtesis sobre demografia, organització social i familiar dels grups humans que van habitar aquestes construccions.