Althiburos

GRACPE: Althiburos (Dahmani, Gouvernorat du Kef,Tunísia)

Les intervencions arqueològiques a la ciutat númida i romana d’Althiburos formen part del projecte de recerca “Evolució social i formació de l’estat númida: les poblacions autòctones de la regió de Sicca Veneria (El Kef, Tunísia) i llurs relacions amb la civilització fenicio-púnica”. Es tracta d’un projecte participat per la Universitat de Barcelona, l’Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i subvencionat per un ajut EXCAVA de l’AGAUR i per la Dirección General de Investigación del MEC.

L’objectiu principal del projecte rau en la investigació del processos d’evolució social que van conduir a la formació de societats complexes en aquesta zona, i més concretament a la constitució de l’estat númida, només relativament ben conegut a partir de finals de segle III aC per les fonts literàries i epigràfiques. En canvi, tenim un desconeixement gairebé total des del punt de vista arqueològic.
 
Des de l’any 2006 la UB i l’INP han iniciat un projecte de recerca arqueològica a Althiburos (Dahmani, Gouvernorat du Kef, Tunísia). Les excavacions
tenen per objecte documentar l’existència de nivells datables de l’època prerromana i començar a obtenir informació sobre les formes d’ocupació del territori durant aquest mateix període.

 
Es tracta d’un projecte interdisciplinar en el qual participen especialistes en estudis de fauna, restes antropològiques, carpològiques, de fitòlits, monedes, material ceràmic, anàlisis de C14 i anàlisis políniques. Igualment, compta amb experts en dibuix, topografia GPS i la gestió de la informació mitjançant SIG. Per últim, el projecte inclou la valorització i musealització del jaciment per convertir-lo en un focus d’atracció de turisme cultural. 
 

Els resultats obtinguts fins ara permeten corroborar les hipòtesis plantejades, com per exemple la constatació que a mitjans de segle VI aC ja hi havia una població sedentaritzada, amb una agricultura plenament desenvolupada, probablement gràcies a l’expansió de la metal·lúrgia del ferro.


 Nabil Kallala (Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia)
Joan Sanmartí Grego (catedràtic Universitat de Barcelona)

Comparteix-ho: