Detall

Inauguració de l'aulari Jordi Solé Tura

Notícia | 08-05-2019

 

La Facultat de Dret ha posat el nom de Jordi Solé Tura a l’aulari del Nou Edifici. La descoberta de la placa ha estat a càrrec del rector Joan Elias i del degà Xavier Pons. Es reconeix així la vàlua personal, política i sobretot acadèmica de qui va ser antic degà d’aquesta Facultat. Prèviament s’ha realitzat l’acte acadèmic “El dret i la política en un món canviant” al Saló de Graus en record del Prof. Solé Tura, amb intervencions del Dr. Xavier Pons, el Dr. Eliseo Aja, la Dra. Eulàlia Vintró, i el Dr. Jordi Capo.

 

 

 

Foto 1

Foto 6

Foto 11

Foto 16

Foto 2

Foto 7

Foto 12

Foto 17

Foto 3

Foto 8

Foto 13

Foto 18

Foto 4

Foto 9

Foto 14

Foto 19

Foto 5

Foto 10

Foto 15

Foto 20

Fotografies de la descoberta de la placa i de l’acte acadèmic del 7 de maig al Saló de Graus de la Facultat

 

JORDI SOLÉ TURA (Mollet del Vallès 1930 - Barcelona 2009)

Estava orgullós de l’escola republicana on va aprendre les primeres lletres. Amb la victòria del franquisme va haver de deixar l’escola molt aviat i va treballar en el forn familiar fins als 21 anys. Durant el servei militar va començar el batxillerat, que va completar en un any i mig. Després va ingressar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i es va llicenciar el 1958 amb el Premi Extraordinari número 1 de final de carrera. El curs següent es va incorporar com a professor adjunt a la càtedra de Dret Polític de la Facultat dirigida pel professor Manuel Jiménez de Parga.

El 1956 va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), aleshores en la clandestinitat. El 1957 el van sancionar amb la pèrdua d’un curs per la seva participació en els actes reivindicatius del Paranimf de la Universitat de Barcelona. Plenament implicat en la lluita política clandestina, a començament del 1960 es va haver d’exiliar a França i va passar dos anys a Romania on va treballar a l’emissora Radio España Independiente. Va tornar de l’exili el 1965 i va participar en la creació de l’organització del moviment de Professors no Numeraris i en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants al Convent del Caputxins de Sarrià; va ser detingut, multat i expulsat de la docència universitària, a la qual s’havia incorporat com a professor ajudant. El 1969 va ser detingut novament durant l’estat d’excepció decretat per Franco i va passar uns mesos a la presó Model de Barcelona.

El 1967 es va doctorar en Dret per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament polític d’Enric Prat de la Riba, amb què va obtenir la qualificació de summa cum laude per unanimitat. Un cop reingressat a la universitat, el 1974 va obtenir la plaça de professor adjunt de Dret Polític després d’haver dirigit durant dos anys la posada en marxa de la Facultat de Dret de Lleida. El 1976, mort el general Franco, va obtenir per unanimitat la plaça de professor agregat de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i el 1982 en va ser nomenat catedràtic de Dret Constitucional.

Va continuar en la lluita política clandestina durant els anys 70, tant a Bandera Roja com després al PSUC, i en les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny del 1977 va ser elegit diputat al Congrés de Diputats pel PSUC, escó que va mantenir fins al 1982.

A les Corts Constituents va ser elegit membre de la ponència, formada per set diputats, que va redactar el projecte i el text definitiu de la Constitució de 1978. Posteriorment va ser membre de la ponència que va redactar l’Estatut de Catalunya i de les comissions redactores dels estatuts del País Basc, Galícia, Andalusia i València, entre d’altres.

El 1983 va ser candidat a l’alcaldia de Barcelona, en va ser elegit regidor i després d’uns mesos hi va renunciar. Progressivament allunyat de l’activitat política va abandonar la militància del PSUC i del PCE.

El 1985 va ser elegit degà de la Facultat de Dret, càrrec que va exercir fins al 1988. Durant aquest període, entre d’altres iniciatives, va ser un dels impulsors de l’obra col·lectiva Comentaris sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Reincorporat de ple a la vida política activa, el 1989 va ser elegit diputat a la candidatura socialista (PSC-PSOE) a les Corts Generals i hi va estar fins al 2004; en la darrera legislatura, a partir del 2000, hi va ser com a senador. Durant aquests anys i en diferents legislatures va ser president de la Comissió Constitucional i de la d’Assumptes Exteriors del Congrés, entre d’altres responsabilitats.

L’any 1991 va ser nomenat Ministre de Cultura del govern socialista presidit per Felipe González, càrrec que va exercir fins al juliol de 1993.

Des del 1989 i fins al 2004 com a membre de les Corts Generals, i pràcticament sense interrupció, va formar part les assemblees parlamentàries del Consell d’Europa i de la UEO. A Estrasburg, fins al 1999, entre d’altres activitats va ser vicepresident primer de la Comissió de Seguiment dels Compromisos Adquirits pels Països Membres del Consell d’Europa.

L’any 2000 va ser membre de l’Assemblea de Brussel·les redactora de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Pel seu paper en l’elaboració de la Constitució i per la seva trajectòria política i acadèmica li van ser atorgades nombroses distincions i reconeixements: la Gran Cruz de Isabel la Católica; la Medalla del Mérito Constitucional; la Gran Cruz de Carlos III; La Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona; la Medalla de la Ciudad de Madrid; la Medalla de la Comunidad de Madrid; la Medalla de la Generalitat Valenciana; i la Medalla de Andalucía, entre d’altres. També va ser condecorat pel govern de la República de Xile amb les Cruces de la Orden O’Higgins i de la Orden de Gabriela Mistral. El govern d’Àustria li va atorgar la Medalla del Mèrit de la Cultura i de les Arts. També va rebre a títol pòstum la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or del Senat.

Va ser reconegut de moltes maneres (medalles, plaques, noms de carrer...) en moltes ciutats i pobles d’Espanya. El 1985 va ser nomenat ciutadà honorari de Ghilartta (Sardenya) en reconeixement a la seva tasca de traductor i divulgador a Espanya de l’obra d’Antonio Gramsci, i el 1998 ciutadà honorari d’Auckland, i Ciutadà Il·lustre i Medalla de la Ciutat de Mollet.

Se li va atorgar la consideració de Doctor Honoris Causa de diverses universitats espanyoles, entre les quals la UNED, Cádiz, Lleida i León.

Va ser autor de nombrosos assajos sobre política i dret. Va participar en més de 100 llibres col·lectius i va traduir i prologar nombrosos llibres de dret, de política i d’història. Va publicar nombrosos articles en revistes espanyoles, catalanes i estrangeres. Va ser l’introductor i traductor d’una bona part de l’obra del pensador italià Antonio Gramsci. També va traduir obres de Simone de Beauvoir, Marx, Engels, Russell i Fischer, entre d’altres.

Va ser conferenciant en diverses universitats i institucions d’Espanya i d’altres països, especialment de llatinoamèrica. Durant molts anys va ser col·laborador regular del diaris El Pais i El Periódico de Catalunya.

Entre les seves publicacions destaquem:

  • Catalanisme i revolució burgesa: la síntesi de Prat de la Riba (Barcelona, 1967; reeditada, Barcelona, 2017).
  • Catalanismo y revolución burguesa (Madrid, 1970; reeditada, Barcelona, 2017).
  • Introducción al Régimen político español (Barcelona, 1971).
  • Ideari de Valentí Almirall (Barcelona, 1974).
  • Política internacional y conflictos de clase (Barcelona, 1974).
  • Constituciones y periodos constituyentes en España (en col·laboració amb Eliseo Aja), (Madrid, 1977).
  • Las Cortes Generales en el sistema constitucional español (en col·laboració amb Miguel Ángel Aparicio), ( Madrid, 1984).
  • Nacionalidades y nacionalismos en España (Madrid, 1985) Traducció a l’italià, Nazionalità e nazionalismo in Spagna (Napoli, 2016).
  • Autonomies, federalisme i autodeteminació (Barcelona, 1987).
  • Una història optimista. Memòries (Barcelona - Madrid, 1999).