LA NOSTRA RECERCA
ACTORS DE LA RECERCA
SUPORT A LA RECERCA
DOCTORAT
Maria Elena Lauroba Lacasa (IP); Antoni Mirambell Abanco; Santiago Espiau Espiau; Juana Marco Molina; Luis Caballol Angelats; Maria Esperanca Ginebra Molins; Esther Arroyo Amayuelas; Maria Luisa Zahino Ruiz; Jaume Tarabal Bosch; Miriam Anderson; Lidia Arnau Raventos; Fernando Badosa Coll; Sabrina Praduroux
Víctor Gómez Martín (IP); Jose Ignacio Gallego Soler, Ujala Joshi Jubert, Carolina Bolea Bardon, Juan Carlos Hortal Ibarra, Iñigo Ortiz de Urbina Gimeno
El projecte de recerca té com a principal objectiu conèixer si les manifestacions apuntades del Dret penal d'autor són compatibles amb el Dret penal d'un Estat liberal compromès amb el principi de responsabilitat pel fet.
Anna M. Palau Roqué (IP); Luz M. Muñoz Márquez, Laura Chaqués Bonafont
L'objectiu d'aquest projecte és analitzar des d'un punt de vista teòric i empíric el comportament de l'oposició en l’àmbit parlamentari a España, des de 1982 fins a l'actualitat. Per a això, complementem els estudis que ja existeixen sobre el vot i l'activitat de control parlamentari, amb l'anàlisi d'altres iniciatives que fins al moment han estat poc explorades, com les esmenes a la legislació o les proposicions de llei. Algunes de les preguntes que volem respondre són les següents: ¿Presenten els grups de l'oposició un número significativament diferent d'esmenes a la legislació que presenta el govern? ¿Són aquestes esmenes eficients, és a dir, transformen de manera significativa les iniciatives legislatives? ¿Segueixen els partits un model d’oposició responsable, participant en la formulació de polítiques, o al contrari, la seva estratègia parlamentària es basa més en criticar l'acció del govern sense esforçar-se a proposar alternatives de polítiques públiques? Segueixen els grans partits (mainstream) una estratègia d'oposició parlamentària significativament diferent a la d'altres partits? ¿Influencien els grups d'interès les propostes legislatives i / o les esmenes que introdueixen els grups de l'oposició? Esdeveniments com la crisi econòmica i l'entrada de nous partits al parlament fan que l'anàlisi d'aquestes qüestions sigui especialment rellevant.
Immaculada Barral (IP); Vicente Perez Daudi; Isabel Viola Demestre; Domenec Sibina Tomàs; Araya Alicia Estancona Pérez; Núria Mallandrich Miret; Chantal Moll de Alba Lacuve.
Camilo Andrés Cristancho (IP);
Daniel Vázquez (IP); Francisco Mercadal Vidal; Rafael Guasch Martorell; José Machado Plazas; Cristina Roy Pérez; Judith Morales Barceló
Marc Tarrés (IP); Maria del Carmen Gracia Ramos; Fernando Barbancho Tovillas
Joan Josep Vallbé Fernández (IP), Markus González Beilfuss, Albert Falcó Gimeno, Tània Verge Mestre
Fa quinze anys, els jutjats a Espanya adoptaven al voltant del 80% de les sol·licituds d’ordre de protecció per violència de gènere, i el nombre de jutges que decidien en percentatges molt diferents d’aquest (la desigualtat judicial) tendia a ser força baix. El 2018, el percentatge d’adopció d’ordres de protecció és 5 punts més baix, i la desigualtat judicial s’ha doblat tant al nivell de jutjats com per regions. Paradoxalment, les jutgesses representen el 70% dels jutjats de primera instància a Espanya, i elles decideixen sobre la major part de les sol·licituds d’ordres de protecció. Fent servir dades riques d’orígens diversos (la major part d’elles públiques), el projecte desenvolupa una estratègia quantitativa per tractar aquest fenomen i explorar les causes i les conseqüències de la desigualtat judicial. La principal pregunta de recerca del projecte és si (i en quina mesura) els jutges i les jutgesses prenen decisions sobre casos de manera diferent, i com aquestes diferències interactuen amb el disseny institucional per donar forma a la desigualtat judicial a Espanya.
Josep Maria Castellà Andreu (IP) i Enriqueta Expósito Gómez (IP)
El subprojecte, que forma part d'un coordinat amb la Fundació Manuel Giménez Abad de Saragossa, pretén contribuir a la millora de la qualitat institucional i democràtica (objectiu del projecte coordinat) a través del reforçament dels instruments contramajoritaris en la Democràcia constitucional. Per a això ens proposem: 1) la realització d'un estudi dels instruments de control del govern i la majoria parlamentària existents en el sistema constitucional espanyol i els problemes derivats de la seva concreta regulació i funcionament en els tres nivells de govern (Estat, Comunitats Autònomes i municipis). Tals instruments de control poden ser d'ordre polític (a l'interior del Parlament, entre les cambres i del cos electoral en relació amb les institucions representatives), institucional (òrgans independents i el Defensor del Poble o òrgans similars) i jurisdiccional (en particular el Tribunal Constitucional). I 2) la proposta de reforma normativa d'aquests instruments i institucions contramajoritaris, ja sigui de tipus constitucional o legislatiu, per al compliment efectiu de la funció de control del poder.
Alfredo Galán Galán (IP)
Mariló Gramunt Fombuena (IP); Gemma Rubio Gimeno (IP)
L'aprovació de les directives 2019/770 i 2019/771, amb un àmbit material coincident -la regulació de la conformitat en contractes amb objectes diversos- és un exemple que la coexistència de cossos normatius que aborden la mateixa matèria des de diferents prismes posa en risc la seguretat jurídica. Analitzarem l’opció d'aglutinar en un únic instrument normatiu la regulació de la conformitat al contracte. Es valorarà la procedència de la generalització d'alguns dels remeis propis del dret de consum a les relacions contractuals entre pars, així com la conveniència d'estendre la regulació als contractes onerosos d'adquisició de béns i serveis més enllà dels que constitueixen la matèria de les directives. Es determinarà l'oportunitat d'establir legalment un supra concepte de conformitat que generalitzi els remeis propis d’aquesta institució a d’altres supòsits d'incompliment contractual. Finalment, s’abordarà la necessitat d'impulsar la mediació i l'arbitratge de consum amb l'objecte d'establir la seva obligatorietat en les controvèrsies d'escassa quantia, desjudicialitzant-les.
Jaume Magre Ferran (IP)
L'objecte de recerca del projecte és la transparència, entesa com a relació institucionalitzada i interactiva entre sector públic i ciutadania, i la pregunta de recerca que es genera neix de la necessitat d'analitzar l'impacte en dos àmbits: en termes d'intervenció a les dinàmiques, les estructures i el funcionament de les organitzacions públiques i en l'hipotètic increment del suport difús –legitimitat– dels ciutadans cap a les institucions. En aquest darrer sentit de la relació, es pretén testar la voluntat de punició com a desencadenant de la demanda social de transparència.
Mariona Tomàs Fornés (IP)
Espanya té una societat urbana en un territori predominantment rural: les zones urbanes densament poblades a la costa i a Madrid contrasten amb un patró de desenvolupament de menor densitat en les zones centrals. Tot i l'evidència d'un procés de metropolitanització, el sistema polític espanyol no ha respost a aquest fenomen. Hi ha un decalatge entre el procés d'urbanització i el marc institucional, ja que només hi ha un govern metropolità (Barcelona). L'objectiu d'aquest projecte és avaluar la construcció institucional de la governança metropolitana a Espanya. En comparació amb altres països europeus, el desenvolupament de les institucions metropolitanes a Espanya ha estat pràcticament inexistent. Això és particularment interessant per dues raons principals. Primer, exemplifica un dels problemes de la governança metropolitana: el decalatge permanent entre les institucions i el procés de metropolitanització. En segon lloc, a Espanya hi ha una diversitat de models de governança metropolitana, fet útil per analitzar els motius d'aquesta variació. METROGOV busca proporcionar un marc analític integral per explicar aquest fenomen.
Helena Torroja Mateu (IP), Jessica María Almqvist, Rafael Arenas García, Juan María Bilbao Ubillos, José Fernando Lozano Contreras, Araceli Mangas Martín
3 Projectes de recerca europeus
31 Projectes de recerca estatals
29 Tesis llegides el curs 2022-2023
14 Grups de recerca consolidats
