LA NOSTRA RECERCA
ACTORS DE LA RECERCA
SUPORT A LA RECERCA
DOCTORAT
Vicenç Aguado Cudolà (IP), Juan Antón Mellón (IP), Tomàs Font Llovet, Miren Jaione Mondragón Ruiz de Lezana, Adela Mesa del Olmo, Mercedes Ortiz Garcia, Xavier Torrens Llambrich, Juan José Mauri Majos, Domènec Sibina Tomàs, Héctor Claudio Silveira Gorski, Liviu Catalin Mara, Alberto de la Peña Varona, Enrique Luján Carbonell
Miriam Anderson (IP), Esther Arroyo Amayuelas (IP), Pedro Maria del Pozo Carrascosa, Laura Teresa Alascio Carrasco
Els estudis sobre la Directiva 2014/17/UE, de 4 de febrer de 2014, sobre els contractes de crèdit al consum per a béns immobles d'ús residencial (DO L 68, de 28 de febrer de 2014) il·lustra els esforços de la Unió Europea per implementar la seva política de préstec responsable en els Estats membres, centrant-se en l'anàlisi del risc d'impagament i els problemes derivats de la morositat, la insolvència i les execucions hipotecàries. Set anys després de la seva aprovació, la Comissió Europea ha iniciat el procés de revisió, de conformitat amb el que es disposa en el seu art. 44. Una vegada conclòs, és probable que sigui necessari modificar les legislacions dels Estats membres. Aquest projecte analitza si la Directiva 2014/17/UE ha estat eficaç per a protegir els consumidors i en quina mesura la seva revisió ha d'abordar problemes no abordats originalment, des de la perspectiva de diferents Estats membres, entre ells Alemanya, Àustria, Bèlgica, Txèquia, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Lituània, Països Baixos, Polònia, Portugal i Romania.
Es tracta, doncs, de valorar l'experiència derivada de l'aplicació de la Directiva 2014/17/UE en una mostra representativa d'Estats membres i, per descomptat, de manera preponderant a Espanya, per a saber com es pot abordar el suport als consumidors en situacions d'impagament i sobreendeutament i com afrontar l'impacte creixent de la digitalització, així com la necessitat de fer front al canvi climàtic.
S’ha de prestar-se especial atenció al desenvolupament de plataformes de concessió de crèdits, que previsiblement tindran un fort impacte en el mercat del crèdit immobiliari residencial, com ja ocorre en altres sectors del crèdit. Es plantegen interrogants sobre l'àmbit d'aplicació de Directiva 2014/17/UE, des de la perspectiva del prestador (cooperatives, plataformes de comparació), del prestatari (comunitats de propietaris en edificis plurifamiliars, col·lectius que requereixen finançament en situacions d'envelliment i dependència), així com des de totes dues perspectives simultàniament (préstecs entre iguals, micro-mecenatge). A més, és especialment important analitzar les implicacions en termes de possible discriminació i invasió de la intimitat dels consumidors de l'ús de dades personals no estrictament necessàries per a avaluar la solvència. D'altra banda, és necessari aprofundir en el principi de transparència en línia per a qüestionar la utilitat de la informació precontractual i determinar si els requisits establerts en l’ESIS són adequats. Això últim requereix també una reflexió sobre la necessitat d'evitar la sobre-regulació. D'altra banda, urgeix promoure la millora energètica dels edificis i a això hi pot contribuir el foment de les anomenades “hipoteques verdes”, que tracten d'atreure al creditor amb una garantia que descansa no sols en el suport públic, sinó també en el major valor de l'immoble gravat i la major probabilitat d'amortització, donat l'estalvi esperat en la factura de subministraments. No obstant això, també en l'àmbit hipotecari, cal que la transició energètica es dugui a terme “sense deixar a ningú enrere”.
Aquest projecte de recerca és finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (PID2021-127197NB-I00) i compta en el seu desenvolupament amb el suport d'entitats com el Col·legi de Notaris de Catalunya, el Deganat Autonòmic de Registradors de Catalunya, i Associacions d'Usuaris d'Entitats de Crèdit com AICEC_ADICAE, així com de la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu i la Clínica Jurídica de Dret Immobiliari i Mediació Residencial, totes dues de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Espanya).
Macarena Ares Abalde (IP), Enrique Hernández
En un context de gran fragmentació i polarització política, i amb unes democràcies que s'enfronten a creixents reptes estructurals, aquest projecte es pregunta quan els ciutadans donaran suport al consens polític.
Aquest projecte proposa diverses innovacions teòriques i empíriques que faràn avançar la nostra comprensió del suport dels ciutadans al consens polític.
Des del punt de vista empíric, aquest projecte es basarà en una enquesta original realitzada en cinc paisos d'Europa Occidental. L'enquesta inclourà tractaments experimentals que permetran identificar els efectes causals d'alguns dels factors rellevants identificats (per exemple, els partits que donen suport al consens). Per a caracteritzar el context polític i el discurs dels partits,el projecte realitzarà un esforç de codificació original.
Aquest projecte obrirà nous camins en la nostra comprensió de com els ciutadans avaluen un procès clau en l'elaboració de polítiques democràtiques. Compendre quan els ciutadans donaran suport a les concesions i els pactes polítics, i com això depèn de les postures dels partits en aquest procès, es especialment determinant en un context de gran fragmentació i polarització dels partits, i quan les democràcies afronten reptes importants -com el canvi climàtic o el creixement econòmic sostenible- que requereixen importants mesures polítiques.
Immaculada Barral Viñals (IP), Vicente Perez Daudi (IP), Eduardo Vázquez de Castro (IS), Gemma Garcia-Rostan Calvin (IS), Araya Alicia Estancona Pérez (IS), Loreto Carmen Mate Satue (IS), Nuria Mallandrich Miret (IS), Chantal Moll de Alba Lacuve (IS), Alexandre Peñalver Cabré (IS), Domènec Sibina Tomàs (IS), Isabel Viola Demestre (IS)
Jordi Bonet Pérez (IP), Jose Antonio Estevez Araujo (IP), Marta Ortega Gomez, Antonio Gimenez Merino. Juan Antonio Alujas Ruiz. David Bondia Garcia. Javier Fernandez Pons, Antonio Madrid Perez, Jose Luis Gordillo Ferre, Rosa Ana Alija Fernandez, Pepa Burriel Rodriguez, Maria Julia Barcelo, Elisenda Calvet Martinez
L’objecte d’aquest projecte és estudiar els condicionants reguladors internacionals i comunitaris que (per si mateixos i/o a partir de les seves interaccions) són susceptibles de limitar, l’abast de les decisions i accions orientades a mitigar la pobresa des del punt de vista dels ODS i del Dret internacional dels drets humans. El referent de l’anàlisi proposada és un Estat membre de la Unió Europea (Espanya), per la seva elevada taxa de pobresa i exclusió en relació amb els països de la Unió Europea (UE) i per l’especial incidència de la pandèmia de COVID-19 sobre aquest país; de manera que l’examen que es realitzi dels condicionants reguladors a Espanya es projecta sobre un escenari multinivell de governança.
Maria del Mar Campins Eritja (IP), Francesc Xavier Pons Rafols, Javier Fernandez Pons, Josep Maria de Dios Marcer, Teresa Fajardo del Castillo, Marta Abegón Novella
El projecte de recerca té l’objectiu general d’identificar els reptes i oportunitats que la crisi de l’COVID-19 ha creat en relació amb els marcs jurídics internacionals i europeus aplicables a la conservació i protecció internacional de la biodiversitat i a la lluita contra el canvi climàtic. Pretén també aportar possibles respostes que enforteixin la cooperació internacional i la creació de sinergies entre aquests àmbits per influir, a mig i llarg termini, en la salut pública mundial i en el procés de recuperació post-COVID-19.
El projecte se centra essencialment en tres dimensions:
Les deficiències de l’actual marc jurídic internacional per donar una resposta eficaç a la degradació de la biodiversitat i l’escalfament global i els seus efectes en la salut pública mundial.
Els reptes globals, en termes institucionals, als quals s’enfronta la comunitat internacional en relació amb l’actual crisi sanitària i que exigeixen avançar en la cooperació internacional i en la coordinació entre règims regulatoris internacionals, com els de biodiversitat, canvi climàtic i salut , generant així sinergies i evitant la duplicació estèril d’esforços.
Les propostes reguladores internacionals que, en el marc general de l’Estratègia de Biodiversitat post-2020 i en el procés d’augment de l’ambició en els compromisos de l’Acord de París, podrien facilitar una major integració dels aspectes relacionats amb la protecció de la salut pública mundial.
Maria del Mar Campins Eritja (IP) i Xavier Fernández Pons (IP)
La transició cap a les energies renovables és un repte molt complex, amb grans implicacions econòmiques i geopolítiques, i on l’extracció de determinats minerals estratègics, com el liti o les terres rares, té un paper crucial i planteja tensions amb els valors de la sostenibilitat ambiental i la justícia social. L’objectiu general d’aquest Projecte és aportar nous elements d’anàlisi en la relació entre el principi de la sobirania permanent dels Estats sobre els seus recursos naturals (SPERN) i l’actual carrera mundial pels minerals estratègics en el context de la transició energètica, examinant les interaccions d’aquest principi amb altres normes internacionals, com les relatives a les inversions estrangeres, el comerç internacional, la protecció del medi ambient i dels drets humans.
Sergi Cardenal Montraveta (IP), Silvia Fernandez Bautista (IP), Victor Gómez Martín (IS), Agustín Ruiz Robledo (IS), Elena Blanca Marín de Espinosa Ceballos (IS), Agata Sanz Hermida (IS), Maria del Carmen Tomas-Valiente (IS), Lucía Serrano Sánchez (IS), Alejandro Turienzo Fernandez (IS), Maria Argelia Queralt Jimenez (IS)
El projecte pretén valorar els 20 anys de vigència de la Llei que regula la responsabilitat penal dels menors (LORPM) i la seva capacitat per donar una resposta adequada als reptes que planteja actualment la delinqüència juvenil, identificar aquells aspectes en relació amb els quals és convenient una reforma i formular les corresponents propostes. En aquest sentit, el projecte vol analitzar: a) els principis rectors de la legislació sobre la responsabilitat penal dels menors, els seus requisits, la naturalesa de les mesures allí previstes i els criteris per a la seva determinació; b) l’oportunitat de mantenir la delimitació actual de l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LORPM; c) les anomenades solucions “extrajudicials” previstes als arts. 19 i 27 LORPM; d) la delimitació de les funcions del Ministeri Fiscal i del Jutge de Menors abans de la celebració de l’audiència i els efectes de les seves decisions; e) els drets processals dels menors contra els qual es dirigeix l’expedient i els de les víctimes; f) l’oportunitat de mantenir l’enjudiciament separat dels menors i els adults acusats de realitzar un delicte conjuntament; g) les peculiaritats del règim jurídic dels menors estrangers no acompanyats que delinqueixen; i h) la delimitació dels delictes relacionats amb la violència de gènere i filio parental, amb la distribució de pornografia i amb la protecció de la intimitat i la llibertat sexual.
Laia Castro Herrero (IP)
El projecte "L'efecte de la incivilitat en línia en la participació electoral: Evidència de cinc xarxes socials” analitza nivells d'incivilitat en converses iniciades per polítiques/us, mitjans de comunicació i una selecció de grups polítics públics en cinc plataformes socials i aplicacions de missatgeria d'ampli abast (Facebook, Instagram, Whatsapp, X i YouTube). Aquestes plataformes es regeixen per diferents polítiques de moderació i característiques de personalització de contingut i, per extensió, diferents possibilitats per a fomentar intercanvis incivils. Fins a la data, la gran majoria dels estudis focalitzats en la incivilitat política o el discurs de l'odi en xarxes se centren únicament en Twitter (ara X). Aquest projecte aportarà evidència empírica nova i altament generalitzable per a comprendre els nivells i dimensions de la incivilitat política en línia en diverses plataformes socials. Un segon trencaclosques que aquest projecte contribuirà a resoldre són els efectes de l'expressió política en l'entorn en línia sobre la participació electoral. Un ampli ventall d'estudis fins a la data demostra que les xarxes socials poden vigoritzar la participació política fora de l'entorn en línia en ajudar moviments socials i de protesta a organitzar-se i mobilitzar als seus membres i seguidors. No obstant això, només un grapat d'estudis ha descrit l'impacte potencial de les trobades incivils en xarxes socials sobre protestes, participació no convencional o expressió política (de caràcter incívic) en l'entorn en línia. Encara menys se sap sobre com el tipus de contingut tòxic i políticament hostil amb el qual molts individus solen ensopegar-se en les xarxes socials afecta les formes més convencionals (però altament conseqüents) de participació, com la participació electoral. Mitjançant l'ús de dades d'enquesta, dades de navegació i comportament en xarxes socials, aquest projecte vincularà de manera seqüencial l'exposició i la implicació dels ciutadans amb la incivilitat en línia amb la seva intenció de vot i participació electoral. Una tercera i última contribució d'aquest projecte serà el disseny i implementació d'un experiment en línia que empri diferents estratègies per a contrarestar la incivilitat, des de la moderació de contingut fins a l'ús de missatges sancionadors.
Laura Chaqués Bonafont (IP), Camilo Andres Cristancho Mantilla (IS)
Aquest projecte pretén explicar com i per què els responsables polítics (diputats) donen prioritat a certs temes en les xarxes socials i les conseqüències que això té per a la representació política en les democràcies avançades. Les xarxes socials s’han convertit cada vegada més en un espai de poder en el que els representants competeixen per influir en les polítiques publiques. A diferencia de les institucions polítiques tradicionals, els mitjans de comunicació social tenen poques barreres d’entrada, el que permet als responsables polítics evitar els partits polítics, els mitjans de comunicació tradicionals i els grups d’interès com a institucions de filtre.
Per a alguns autors (per exemple Barber 2004, Chadwick 2020), els mitjans de comunicació social afecten positivament a la democràcia representativa; per a altres (p.ex Schradie 2019, Mirer i Bode 2013), reforcen la posició privilegiada dels que ja son poderosos fora d’internet. Al contrari, altres autors (p. Ex. Bimber 1998, Engesser et al. 2017) subratllen que aquests són especialment adequats per a satisfer les preferències comunicatives dels actors populistes. Des d’aquest punt de vista, els mitjans de comunicació social són una eina per a minar la legitimitat de les institucions representatives i, en termes més generals, la democràcia representativa.
En general, els estudis coincideixen en destacar com els mitjans de comunicació social desafien a les institucions tradicionals de la democràcia representativa, però divergeixen en la seva valoració de la direcció en que aquests mitjans porten a les democràcies representatives.
Aquest projecte contribueix a aquest debat analitzant en quines condicions és més probable que els responsables polítics es mobilitzin en les xarxes socials per evitar els mecanismes de poder de les institucions polítiques tradicionals. El projecte es basa en investigacions prèvies desenvolupades per estudiosos de la representació política (p. ex., Pitkin 1967), la fixació d’agendes (p. ex., Baumgartner y Jones 1993) i els estudis sobre mitjans de comunicació social (p. ex., Gainous y Wagner 2014, Russell 2021). La estratègia empírica combina metodes quantitatius (conjunts de dades) i qualitatius (entrevistes en profunditat amb diputats i gestors de mitjans de comunicació social) en diversos paisos i temps.
José Esteve Pardo (IP)
José Esteve Pardo (IP)
Albert Falcó Gimeno (IP), Jordi Muñoz Mendoza, Marc Guinjoan Cesena, Francesc Amat Maltas, Sergi Ferrer Juan, Pau Vall Prat
Les nostres societats contemporànies estan exposades a amenaces globals importants, que tenen el potencial d'afectar profundament les nostres condicions de vida. Es podria dir que dues de les amenaces més rellevants són les pandèmies globals com el COVID-19 i el canvi climàtic. Aquestes dues amenaces, encara que de naturalesa substancialment diferent, comparteixen una sèrie de similituds: són exògenes, globals i plantegen problemes de política pública molt complexos que requereixen la cooperació ciutadana per ser abordats. En un context democràtic, és fonamental generar suport ciutadà per a les polítiques de mitigació i assegurar el compliment dels ciutadans. A més, la magnitud i la naturalesa d'aquestes amenaces poden afectar els sistemes polítics democràtics, provocant un canvi en l'equilibri polític preexistent. En aquest projecte, ens proposem estudiar l'efecte d'aquestes amenaces en les actituds i les preferències polítiques dels ciutadans.
Aina Gallego Dobón (IP)
La informatització, la automatització i, més recentment, la intel·ligència artificial (IA) estan remodelant diferents aspectes de la vida, inclosos els llocs de treball i les relacions laborals.
Aquest projecte explora les seves implicacions per al comportament polític dels treballadors, centrant-se en diferents tipus de qüestions. En primer lloc, investiguem les experiències en els llocs de treball: Quines tecnologies de IA s’estan introduint en els llocs de treball? Com perceben els treballadors l’adopció de dites tecnologies? Els preocupa als treballadors veure’s desplaçats pels algoritmes?
A continuació, investiguem els coneixements i discursos sobre la IA: Quant saben els ciutadans sobre la IA? Atribueixen erròniament els riscos relacionats amb la IA a altres causes?
Per últim, el nostre projecte examina quines demandes polítiques poden derivar-se dels riscos del mercat laboral relacionats amb la IA: Quin tipus de polítiques demanden en cas de veure’s desplaçats per les IA? El hi agradaria que el govern regulés els algoritmes?
Ricardo García Manrique (IP), Maris Köpcke Tinturé (IP), Guillermo Escobar Roca, Víctor Méndez Baiges, Héctor Silveira Gorski, Rocío Medina Martín, Pablo Scotto Benito, Pol Cuadros Aguilera, Marc-Abraham Puig Hernández
La justificació del projecte parteix d'una sèrie de defectes argumentatius en la fonamentació de determinades decisions de gran transcendència social i política per part d'operadors jurídics i institucions nacionals i internacionals. Són decisions que apel·len al concepte de dignitat humana com a estàndard normatiu amb pes rellevant o inclús diriment, en assumptes tan diversos i controvertits com l'avortament, l'eutanàsia, les noves formes de reproducció, la prostitució, l'abastament dels drets dels estrangers o l'establiment d'un mínim vital garantit. Tanmateix, el recurs tan habitual i tan divers a un concepte suposadament unívoc de dignitat pateix (així s'ha denunciat) de vicis argumentatius tals com la vacuïtat, la redundància o la contradictorietat, o de certs biaixos ideològics encoberts. Això succeeix en tots els nivells del discurs públic.
És, per tant, imperatiu erradicar aquests mals usos del concepte de dignitat i reconsiderar el contingut i la funció d'aquest estàndard normatiu. La hipòtesi del projecte és que aquests mals usos tenen una causa o arrel profunda: l'exclusió de l'àmbit de la raó pública de les concepcions substantives del bé; i que tan sols un estudi transversal pot treure a la llum aquesta causa i dotar-nos d'eines per a revertir la situació.
Jordi Garcia Viña (IP), Carmen Sánchez Trigueros (IS), Luis Franco Sala (IS), Jesús Barceló Fernández (IS), Fermín Gallego Moya (IS), Juan Antonio Alujas Ruiz (IS), María Cuadros Garrido (IS)
Antonio Giménez Merino (IP) i Antonio Madrid Pérez (IP)
Les projeccions sobre l'esperable increment de la necessitat de cures de llarga durada (Long-Term Care) focalitzades a Espanya s'estan traduint en instruments normatius que tracten de revertir les insuficiències del sistema actual d'atenció a persones majors a curt i llarg termini. En aquest context, destaca per la seva novetat l'Estratègia Espanya 2050 (E2050) inserida en el marc de la política europea de cures. No obstant això, aquests instruments manquen encara d'un enfocament de cures consistent en termes de drets i de dret a la cura (entès en un sentit ampli i aplicat de manera transversal a tots els seus elements)
Quatre factors plantegen reptes i també oportunitats per a la consecució d'aquest objectiu: la recuperació dels mecanismes de governança del Semestre Europeu (en particular les exigències d'equilibri pressupostari); la no recuperació del poder adquisitiu de les famílies anterior a la crisi del 2008; les dificultats per a la integració del sector informal de cures (summament feminitzat i amb presència massiva de treballadores estrangeres) en l'economia formal; i l'insuficient repartiment de les responsabilitats de cura per sexes.
La recerca presentada cerca el mode articular una resposta unitària a aquests problemes des d'un enfocament de drets basat en els ODS de l'Agenda 2030, indagant en les possibilitats posades en marxa per a una transformació del model de cures inspirada en els principis de dignitat humana, autonomia, treball decent, corresponsabilitat, horitzontalitat i sostenibilitat del sistema a mitjà i llarg termini.
Mariló Gramunt Fombuena (IP) i Gemma Rubio Gimeno (IP)
Les relacions de consum són actualment molt més complexes i heterogènies que les que, en el seu moment inicial, van plantejar la necessitat d’una legislació civil especial de protecció de les persones consumidores. Han evolucionat, a més, els paradigmes a partir dels quals s’ha de regular en matèria de dret contractual de consum. Aquests nous paradigmes encara estan en fase de caracterització i requereixen, complementàriament, una depurada tècnica legislativa que superi la bigarrada composició legislativa actual. El projecte se centra en aquesta caracterització a partir de la identificació de tres paradigmes clau per a la reformulació del dret contractual de consum: la sostenibilitat, la vulnerabilitat i l’efectivitat, i del plantejament legislatiu mitjançant el qual s’han d’incorporar a la regulació.
Pel que fa a la sostenibilitat, el paradigma que ha regit fins ara la regulació dels drets del consumidor en matèria de conformitat s’ha basat fonamentalment en una avaluació de costos econòmics i en el reconeixement d’un alt nivell de protecció de les persones consumidores. També aquests costos han condicionat les decisions empresarials en la fabricació i comercialització de béns i han derivat en la seva ràpida transformació en residus. El compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) imposa un canvi de concepció, de manera que primin consideracions de sostenibilitat ambiental per damunt de consideracions econòmiques. Això exigeix un canvi en els sistemes de fabricació de béns, però també un reequilibri dels drets concedits als consumidors que, globalment, no perdin llindar de protecció, encara que sí que es puguin limitar des d’una perspectiva singular o aïllada. En aquestes qüestions està implicada la regulació del dret a reparar, sobre el qual es fa necessària una tipificació contractual, el règim de conformitat amb el contracte, el règim dels béns reacondicionats i la dimensió contractual que s’ha de donar a la durabilitat dels béns i a l’obsolescència prematura, tot orientat a la transició cap a l’economia circular. El projecte pretén assolir propostes científiques susceptibles d’implementació legislativa amb resultats en la millora de la protecció de les persones consumidores.
Justament en relació amb el reequilibri de la protecció de les persones consumidores, i amb la finalitat que la introducció de les modificacions legals necessàries no impliqui una disminució tuïtiva, es plantegen els altres paradigmes: la vulnerabilitat i l’efectivitat. S’ha d’aconseguir que la protecció dispensada sigui particularitzada i que atengui una asimetria negocial real, de manera que, fins i tot, es pugui estendre a persones no consumidores. Això s’obté mitjançant previsions legislatives que atenguin situacions ad hoc de fragilitat negocial i, per tant, donin lloc a una protecció state-based, sobre la qual el projecte permetrà investigar i plantejar propostes de modificació legislativa. Alhora, la protecció no s’ha de limitar al pla substantiu i s’ha de garantir un accés universal, fins a una determinada quantia, a procediments ADR amb eficàcia vinculant, bàsicament l’arbitratge. Per a això és necessari replantejar l’actual sistema atomitzat d’ADR i avançar en propostes que facin prosperar l’arbitratge obligatori en litigis de poca quantia.
Maria Elena Lauroba Lacasa (IP), Jaume Tarabal Bosch (IP), Juana Marco Molina, Santiago Espiau Espiau, Pedro Robles Latorre, Maria Esperanca Ginebra Molins, Luis Caballol Angelats, Lidia Arnau Raventos, Maria Luisa Zahino Ruiz
Al 2050, una de cada sis persones tindrà més de 65 anys. És necessari identificar i analitzar instruments del dret privat que contribueixin al seu benestar, atenent a les seves necessitats, preferències i desitjos. Per això, el projecte s’estructura en tres àmbits d’investigació interrelacionats:
D’altra banda, els mecanismes que actuen al marge del dret de successions, els Will substitutes (p.ex. designacions de beneficiari en plans de pensions o assegurances de vida).
Elisenda Malaret Garcia (IP), Francisco Jose Rodriguez Ponton (IS)
Rafael Cesáreo Martínez Martínez (IP)
Els debats respecte al futur de les FAS, fruit del nou escenari de desordre sistèmic, ens suggereix aquesta pregunta: com haurien d’adaptar-se les FAS espanyoles a la redefinició de les amenaces a la seguretat en les societats espanyoles i europea?
Conjecturem el següent: les FA aniran evolucionant cap a un actor integrat, gestionat des d’un tronc comú, encara que diversificat tècnicament. Igualment, les dinàmiques de sinergies europees suposaran la transformació en un únic actor europeu.
Indagarem en l’opinió pública, la classe política, el lobby industrial de defensa i amb aquest material convocarem un procés Delphi simultani amb una quinzena d’experts.
Anna Maria Palau Roqué (IP), Luz Muñoz Márquez (IP)
El projecte està orientat a augmentar la nostra comprensió del procés legislatiu espanyol. A Europa es considera que els parlaments tenen molt poca influencia en el procés d'elaboració de polítiques. No obstant, aquestes conclusions es basen excessivament en l'anàlisi de les normes i estructures formals. Sabem molt poc del que passa en la rebotiga dels parlaments, entre la presentació de projectes de llei i la seva promulgació final. El projecte està orientat a aportar llum sobre aquesta qüestió, explorant dos aspectes.
En primer lloc, en quina mesura els legisladors espanyols tenen la voluntat i la capacitat d’esmenar les propostes dels projectes de llei de l’executiu. Per a això, comptem amb noves i exhaustives bases de dades que inclouen informació sobre totes les esmenes proposades a tots els projectes de llei de l’executiu debatudes al parlament espanyol, inclosos els projectes de llei de pressupostos. Aquestes bases de dades inclouran informació sobre el número total de esmenes proposades i, gràcies als recents avenços metodològics, també sobre si aquestes esmenes s’incorporen finalment al text final de les lleis.
El segon objectiu del projecte és explorar sistemàticament un altre aspecte poc investigat del procés legislatiu: si els grups d’interès aconsegueixen incloure les seves preferències polítiques al llarg del procés legislatiu. Realitzen els grups d'interès una funció informativa, augmentant la capacitat de resolució de problemes del parlament, o la seva participació respon principalment a estratègies partidistes/legitimadores?
El projecte també explorarà fins a quin punt els legisladors responen amb diferent intensitat a les preferències polítiques de les organitzacions empresarials i d’interès públic. Per assolir aquests objectius, també realitzarem una contribució empírica mitjançant el desenvolupament d’una nova base de dades orientada a recollir informació sobre les posicions polítiques dels grups d’interès en relació amb el contingut dels projectes de llei de l’executiu, expressant-se en compareixences parlamentàries
Francisca Pérez Madrid (IP), Ana María Vega Gutiérrez, Carmen Peña García, M. Teresa Areces Piñol, Isabel Martínez Navas, Marcos González Sánchez, Santiago Cañamares Arriba, Maria Mut Bosque, Rafael Palomino Lozano, Silvia Meseguer Velasco, María Jesús Gutiérrez del Moral, Monserrat Gas Aixendri
Julio Ponce Sole (IP), Agusti Cerrillo Martinez (IP), Clara Isabel Velasco Rico, Joost Johannes Joosten, Ramon Lluis Galindo Caldes, Anahi Casadesus de Mingo, Oscar Capdeferro Villagrasa, Javier Miranzo Diaz
La finalitat d'aquest projecte és definir les garanties de la ciutadania davant l'ús de la intel·ligència artificial per l'Administració pública en la personalització de serveis.
El projecte aborda un tema nou respecte a recerques anteriors, sobre el qual existeix poca literatura jurídica i que exigeix un enfocament interdisciplinari, garantit per la composició de l'equip de recerca i del grup de treball.
Es tracta de la millora dels serveis públics en el marc del procés de transformació digital de les administracions públiques a través de la intel·ligència artificial. Aquesta millora serà estudiada des de la perspectiva de la personalització dels serveis públics i la lluita contra la mala administració, el frau i la corrupció.
Si bé aquesta millora està vinculada al rellevant dret a una bona administració, no hi ha dubte que presenta diversos riscos que seran objecte de consideració. D'una banda, les possibilitats i límits de l'exercici de potestats administratives discrecionals de manera totalment automatitzada. Per un altre, els possibles errors de programari que afectin el bon funcionament dels serveis públics en el marc de la Intel·ligència Artificial. En tercer lloc, els biaixos, tant cognitius dels programadors com els generats per l'aprenentatge automàtic. En quart lloc, la possible manipulació dels ciutadans generada per la unió de les aportacions de les ciències conductuals i la intel·ligència artificial (hypernudging). Finalment, una excessiva dependència tecnològica pública del sector privat podria suposar la transferència subreptícia a aquest de funcions públiques.
El projecte analitzarà la millora dels serveis públics, mitjançant les dues vies al·ludides, i el seu riscos, proposant mecanismes per a prevenir i mitigar aquests (ús de nudges, dissenys organitzatius i procedimentals, paper de les cartes de drets digitals...).
Marc Tarrés Vives (IP)
El vigent Projecte NURETU2 troba els seus antecedents en l'anterior Projecte NURETU. Els objectius d'estudi previstos en l'actual són: 1) la descarbonització del transport urbà i la seva problemàtica; 2) la qualitat de l'aire (tema aquí el de les Zones de Baixes Emissions); 3) la digitalització com a element clau de la mobilitat i, en conseqüència, objecte d'una necessària regulació; i, 4) les noves formes de mobilitat en les quals no es tracta només de garantir normativament la seva accessibilitat, sinó també de regular nous usos.
El tractament de totes i cadascuna d'aquestes qüestions precisa d'un tractament que va més enllà de l'àmbit estrictament jurídic. Per això, i fruit d'algunes experiències comunes, s'ha considerat que sent principals els aspectes jurídics, és necessari que les propostes reguladores en el seu plantejament i objectius siguin abordades en un equip multidisciplinari, amb objectius específics propis, però que es beneficiïn de la interdisciplinarietat per a la consecució d'uns resultats finals comuns (juristes, economistes, geògrafs i enginyers). El projecte s'inscriu en l'àrea temàtica de Dret per considerar que el seu element principal és la regulació normativa sobre una realitat que és la del Transport i la Mobilitat.
Mariona Tomàs Fornés (IP)
La mobilitat és un element clau per a la configuració metropolitana: el dia a dia de gran part de la població resident a Espanya ocorre en més d'un municipi, ja sigui a causa del treball o estudis o per raons familiars o socials (cures), el desenvolupament personal i oci. La planificació i gestió de la mobilitat metropolitana és cada vegada més important com a mitjà per a abordar els desafiaments del desenvolupament urbà sostenible i assegurar la qualitat de vida. Proporcionar a la ciutadania un sistema de mobilitat eficient, accessible, coordinat i interconnectat contribueix a reduir els efectes de la crisi climàtica i la contaminació urbana, augmenta l'accés als mitjans de transport per a tots els grups socials i facilita el desenvolupament econòmic. També és un factor clau per a avançar en equitat social, de gènere i inclusió.
Les anàlisis politológicos de la mobilitat són escassos, especialment aquells sobre els instruments de cooperació entre municipis a escala metropolitana. Proposem desenvolupar un estudi comprensiu de la governança de la mobilitat a Espanya amb un enfocament metropolità. El projecte pretén contestar a les següents preguntes de recerca: Quins instruments de governança metropolitana són els més utilitzats? Per què determinades aglomeracions urbanes estan més avançades en les polítiques de mobilitat que en unes altres? Quins models de governança metropolitana són més adequats per a l'adopció d'unes polítiques integrades i efectives de mobilitat sostenible?
Per a això, partirem dels resultats obtinguts en el marc del projecte “METROGOV: Governança Metropolitana a Espanya: institucionalització i models” del Pla Nacional R+D+I 2019. El projecte volia respondre a dues preguntes principals. Com es governen les nostres àrees metropolitanes? Per què Espanya representa una anomalia a Europa? En METROGOV es va avançar en el coneixement de la governança de les àrees metropolitanes espanyoles: per primera vegada, es va elaborar una base de dades que recollia tots els instruments de governança metropolitana de 45 àrees urbanes del país. A més, es va aprofundir en les causes que expliquen la poca institucionalització del fenomen metropolità. De tots els temes tractats, el de la mobilitat és el més avançat, més present en tot el territori i on trobem més instruments de governança. En aquest projecte (METROMOV) aprofundirem en l'anàlisi d'aquests instruments i analitzarem les dificultats i possibilitats en el desenvolupament d'una agenda de polítiques metropolitanes de mobilitat. Entendre les diversitats territorials i institucionals, aquells territoris amb polítiques més desenvolupades i els que menys, permetrà una millor acomodació de la futura Llei de mobilitat sostenible a la realitat institucional i metropolitana del país.
El projecte es desenvoluparà en tres fases principals. En l'etapa extensiva de la recerca s'actualitzarà la base de dades adaptada a la temàtica de la mobilitat, es caracteritzaran els diferents instruments de governança metropolitana i s'avançarà en el coneixement de les polítiques de mobilitat sostenible. En l'etapa intensiva es procedirà a l'anàlisi d'estudis de cas. Aquests estaran basats en una anàlisi qualitativa desenvolupada a partir de documents, entrevistes semiestructuradas a actors polítics, tècnics i socials. Finalment, la tercera fase serà d'anàlisi i difusió dels resultats.
Joan Josep Vallbé Fernández (IP), Lluís Medir Tejado
El control jurídic es un dels elements clau de la relació entre els sistemes polítics federals I els tribunals. Mitjançant l’exercici de la revisió judicial, els tribunals poden donar forma als sistemes federals a traves de les seves interpretacions de les normes constitucionals. Aquestes normes es refereixen principalment a la distribució de poders entre la federació I els estats que la componen, però també solen referir-se a interpretacions de les característiques estructurals del sistema federal, com la representació dels estats constituents en les institucions polítiques de la federació.
La principal pregunta de investigació d’aquest projecte es com concilien els tribunals constitucionals dels sistemes federals els objectius divergents de maximitzar la legitimitat i la eficiència. Aquest projecte pretén respondre a aquesta pregunta mitjançant l’estudi del Tribunal Constitucional espanyol (TC) com a actor clau e la configuració de l’Estat de les Autonomies. Ho farem a través d’una doble estratègia d’investigació: (1) mesurant la força de les decisions del tribunal sobre la legislació autonòmica, i (2) identificant els factors explicatius de la força del TC a través del temps i l’espai, explorant així l’impacte de les característiques dels jutges del TC sobre les seves decisions sobre la legislació autonòmica.
Espanya és un cas especialment rellevant per a estudiar el paper dels “arbitres federals” perquè els litigis constitucionals configuren en gran mesura la profunditat del model territorial espanyol, al menys de tres maneres. En primer lloc, les disposicions constitucionals “federals espanyoles son ambigües i inacabades per disseny. En segon lloc, en aquest context institucional, el TC té un estatus especial dins del sistema jurídic i polític espanyol i la seva funció principal és actuar com a únic actor del sistema polític espanyol amb poder per a actuar com a “legislador negatiu”. En tercer lloc, les dades oficials mostren que el TC espanyol és un tribunal molt actiu en el context europeu, el que ens proporciona suficient variació (al llarg del temps i entre regions) per a establir una estratègia empírica fructífera.
L’objectiu general d’aquest projecte és assolir una millor comprensió de com i per que el Tribunal Constitucional espanyol exerceix el seu poder sobre les legislacions regionals. La nostra variable dependent és la força que el TC exerceix sobre les legislacions regionals espanyoles, que es mesurarà utilitzant una metodologia innovadora. El nostre conjunt de variables independents identificarà i mesurarà els determinants del comportament del TC al llarg del temps, i inclourà variables internes del tribunal, com els perfils polítics dels jutges del TC i la forma en que s’organitza el tribunal, així com variables relatives a les polítiques de les relacions entre les regions i els governs centrals.
Joan Josep Vallbé Fernández (IP)
Resum:
La revisió judicial té un paper clau en la configuració dels sistemes federals mitjançant la interpretació de les normes constitucionals, especialment pel que fa a la distribució de competències i les característiques estructurals de les federacions. Aquest projecte investiga com els tribunals constitucionals en sistemes federals equilibren la legitimitat i l'eficiència, centrant-se en el Tribunal Constitucional espanyol (TC) com a estudi de cas. El TC és essencial en la configuració de l’Estat de les Autonomies, actuant com a “legislador negatiu” en la resolució de disputes constitucionals.
La recerca utilitza una estratègia doble: mesurar la força de les decisions del TC respecte de la legislació regional i identificar els factors que influeixen en aquesta força al llarg del temps. Aquests factors inclouen els perfils polítics dels magistrats del TC, l’organització del tribunal i les dinàmiques entre els governs regionals i el govern central. Espanya és un cas especialment rellevant per les seves disposicions federals ambigües, l’estatus únic del TC i l’alt volum de litigis constitucionals.
L’objectiu és comprendre la influència del TC sobre els parlaments autonòmics mitjançant una metodologia empírica per mesurar la seva força i analitzar els determinants del seu comportament. Aquest estudi contribueix a comprendre com els “àrbitres federals” modelen els sistemes territorials i equilibren objectius competitius en contextos federals complexos.
L'objectiu d'aquest projecte és proposar solucions que contribueixin a prevenir i resoldre els conflictes societaris. Aquesta problemàtica s'aborda amb una metodologia multidisciplinària combinant quatre perspectives complementàries: mercantil, processal, econòmic-financera i internacional. En els últims anys els conflictes societaris s'han incrementat en número i intensitat, generant una creixent litigiositat. La transcendental Llei de reforma societària per a la millora del govern corporatiu (Llei 31/2014) ha espoliat aquesta conflictivitat. Entre altres coses, perquè ha intensificat els deures dels administradors socials i ha tipificat l'abús de la majoria com a causa d'impugnació d'acords socials, el que al seu torn ha generat un corpus jurisprudencial que ha vigoritzat els litigis societaris. El nostre sistema jurídic no dona una resposta satisfactòria als conflictes societaris. La legislació ofereix paràmetres genèrics que no resolen el variat casuisme i els jutjats dirimeixen disputes puntuals, però sovint no resolen definitivament el conflicte que constitueix el problema de fons. El projecte proposarà solucions basades en l'acord entre les parts en conflicte (autocomposició), per ser les parts (no el legislador ni els tribunals) qui estan en millor disposició de trobar la solució més satisfactòria.
Marc Vilalta Reixach (IP), Ricard Gracia Retortillo (IP), Tomàs Font i Llovet, Joaquín Tornos Mas, Alfredo Galán Galán, Ana María Sanz León, Natalia Caicedo Camacho, Carme Sibina Vidal, Cristina de Gispert Brossa, Maite Vilalta Ferrer
El projecte d'investigació té per objecte analitzar els problemes relatius al sistema de repartiment competencial, de gestió i finançament dels serveis d'atenció a les persones en les grans àrees urbanes.
En concret, el projecte s'estructura al voltant de quatre grans eixos temàtics. En primer lloc, la delimitació conceptual i jurídica dels serveis de cura a les persones i del paper que juguen les grans àrees urbanes en el moment actual. En segon lloc, l'estudi del sistema normatiu o de fonts aplicable a els dits serveis, per quant el marc regulador d'aquesta matèria es troba avui en dia condicionat pel Dret de la Unió Europea i per la coexistència de diversos nivells de govern territorial amb competències normatives. Precisament, aquesta coexistència és també la que justifica el tercer gran objectiu del projecte, que busca clarificar les funcions que en matèria de serveis a les persones realitzen les diferents administracions públiques, identificant quins criteris han de ser tinguts en compte per a l'atribució de competències a cadascuna d'elles, així com per al seu finançament. I, finalment, el projecte aborda també l'estudi de les formes de gestió de els dits serveis, amb l'objectiu d'oferir criteris als operadors jurídics a l'hora de triar dites formes gestores. I és que, de nou, la incidència del Dret europeu en aquesta matèria, molt especialment del dret de contractació pública, ha suposat un qüestionament d'algunes de les fórmules tradicionals de prestació dels dits serveis.
3 Projectes de recerca europeus
31 Projectes de recerca estatals
29 Tesis llegides el curs 2022-2023
14 Grups de recerca consolidats
