Enguany, que Barcelona és capital mundial de l’arquitectura, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya impulsa, juntament amb el Museu Marítim de Barcelona i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el cicle de visites Ramblejant pels Arxius. Dedicat als documents d’arquitectura i als edificis que els custodien, aquest cicle se celebra amb motiu de la Setmana Internacional dels Arxius i, a part dels arxius de les entitats esmentades, s’hi han sumat cinc més. N’és un l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, que custodia més de 1.500 metres lineals de documentació històrica als intramurs d’aquesta de l’Edifici Històric, obra arquitectònica que forma part del plànol urbà de l’Eixample de Barcelona.
La visita, organitzada per l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental (OAHPD), es va fer el dimecres 13 de maig. Va consistir amb una passejada pels espais més emblemàtics de l’Edifici Històric de la Universitat, guiada per Ramon Dilla, doctor en Història de l’Art a la Facultat de Geografia i Història de la UB. A més, va incloure una mostra de documentació d’arxiu, per evidenciar diversos moments clau de la construcció d’aquest edifici a càrrec de l’arquitecte Elies Rogent fa poc més de cent cinquanta anys.
Núria Cañellas, arxivera i cap de l’OAHPD, va ser l’encarregada de donar la benvinguda a les més de vint persones que s’havien inscrit per la visita. Se’ls va repartir un croquis amb més d’una vintena de documents d’arxiu (plànols de projectes arquitectònics, expedients acadèmics, expedients de concursos d’obres pictòriques, fotografies d’espais de la Universitat bombardejats, l’expedient de gestió per declarar l’Edifici Històric monument historicoartístic, expedients de contractació per al servei de rellotgeria, etc.), que van ser els protagonistes que documentaven cadascun dels espais de la ruta.
Durant el recorregut, les persones que hi van assistir van conèixer l’origen del que avui, 575 anys després, s’ha convertit en la Universitat de Barcelona, amb el privilegi reial que Alfons el Magnànim va donar als estudis generals el 1450. També se’ls van obrir les portes al Paranimf, on van apreciar les obres pictòriques que van ser les guanyadores del concurs organitzat el 1880 i que, actualment, decoren aquest espai tan emblemàtic. Tot seguit, es van passejar pel mateix passadís on, a finals del segle XIX i durant gairebé cent anys, hi havia les classes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, en la qual es van titular figures com ara Antoni Gaudí o, anys més tard, ja a la nova seu de Diagonal, la primera arquitecta catalana, Mercè Serra Barenys. També van descobrir la torre del Rellotge: se’ls van explicar els embats que va patir a causa dels bombardejos de març de 1938, i se’ls van presentar els dos rellotgers que hi van treballar (Cabanyach, el 1881, i la Casa Blasco y Liza, el 1940).
Aquest viatge en el temps els va portar fins a l’aula Assumpció Català. Allà l’arxivera va explicar els processos de gestió documental que duen a terme els professionals dels arxius, amb l’objectiu de preservar els més de 7.000 metres lineals de documentació en suport físic custodiada en tots els dipòsits d’arxiu de la Universitat, repartits pels diferents campus universitaris, i que són els que permeten expliquen la història d’aquesta institució.
Als intramurs de l’Edifici Històric i entre els plànols dels projectes de construcció d’aquest edifici, la visita va acabar amb la projecció de l’audiovisual Arxiu UB. Els guardians de la memòria. Es tracta d’un vídeo ideat per l’OAHPD per transmetre, a partir del testimoni dels mateixos usuaris de l’arxiu, la importància de consultar les fonts primàries per crear esperit crític. El vídeo traspua la feina dels arxivers, que aquesta frase d’Antoni Gaudí exemplifica bé:
«Per fer les coses bé és necessari:
primer, l’amor; segon, la tècnica.»
El cicle de visites Ramblejant pels Arxius ha tingut molt d’èxit: al cap de poques hores d’obrir-se les inscripcions, es va arribar al màxim per visita. Hi participen un total de vuit arxius barcelonins; a banda dels ja esmentats, també s’hi han sumat el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Diocesà i el Col·legi de Notaris.
La visita de l’Edifici Històric, amb la mostra de documents vinculats amb l’àmbit arquitectònic i custodiats a l’Arxiu Històric de la UB, ha rebut el suport del Servei d’Administració Electrònica i Patrimoni Documental, del qual l’OAHPD forma part; de la Secretaria General, i del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni de la UB.
Figura 1. L’arxivera i cap de l’AHPD, durant la benvinguda al Ramblejant pels Arxius, al vestíbul de l’Edifici Històric de la UB (13 de maig de 2026). Al fons, l’entrada als dipòsits de l’Arxiu Històric. Fotografia: OAHPD.
Figura 2. Assistents al Ramblejant pels Arxius, a l’aula Assumpció Català, mirant l’audiovisual «Arxiu UB. Els guardians de la memòria» (13 de maig de 2026). Fotografia: OAHPD.
Figura 3. Assistents al Ramblejant pels Arxius, a l’aula Assumpció Català de la UB, mirant la mostra de documents d’arxiu (13 de maig de 2026). Fotografia: OAHPD.
