Els indicadors sobre la fecunditat desitjada a Espanya contrasten clarament amb els de la fecunditat real, i això té com a resultat una de les bretxes més grans de tot Europa. Aquesta és una de les conclusions del dossier Estat del benestar, cicle vital i demografia de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, coordinat per Ció Patxot, investigadora de la UB School of Economics, i que també inclou una anàlisi en profunditat sobre l’equitat entre generacions com a garantia del benestar social.  

El primer estudi «Per què les dones no tenen tots els fills que diuen que volen tenir?», a càrrec d’Alícia Adserà, professora i investigadora a la School of Public and International Affairs de la Universitat de Princeton, i Mariona Lozano, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), indica que a totes les franges d’edat les dones espanyoles manifesten el desig de tenir o d’haver tingut dos fills. Una dada que contrasta amb diferents indicadors sobre la fecunditat real, entre els quals destaca que Espanya té una de les taxes de fecunditat més baixes del món (1,3 fills per dona) i que l’edat mitjana de les dones en el naixement del primer fill se situa entre les més altes a escala internacional (30,9 anys).  

Els factors principals que provoquen aquesta bretxa entre la fecunditat desitjada i la real són les condicions adverses del mercat laboral, les dificultats per crear una llar, l’augment de la inestabilitat en les parelles, i la manca de suport per facilitar la conciliació entre feina i família. Aquest resultat queda confirmat pels resultats del segon estudi que quantifica l’impacte de les prestacions de l’estat del benestar al llarg del cicle vital tenint en compte la producció dins de la llar de béns i cura dels dependents. Els resultats mesuren el biaix entre la contribució d’homes i dones, i mostren que l’estat del benestar socialitza el cost dels dependents grans, mentre que deixa els cost dels nens a càrrec de les famílies. Els resultats provenen d’estudis realitzats per Ció Patxot en col·laboració amb altres investigadores: Gemma Abio i Meritxell Solé (UB), Elisenda Rentería (CED) i Guadalupe Souto (Universitat Autònoma de Barcelona).