La Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i la Càtedra Telefónica van organitzar el 25 de novembre la jornada «La ciutat intel·ligent en l’Agenda 2030». Una jornada en la qual, de la mà d’experts del sector, es va debatre sobre el repte que suposa desenvolupar bones pràctiques perquè les ciutats orientin les polítiques públiques, i els esforços i les inversions cap a uns objectius de desenvolupament urbà, social i econòmic que millorin la qualitat de vida a les ciutats i en minimitzin, així, l’impacte ambiental. 

El vicerector de Transformació Digital de la UB, Xavier Triadó, que va ser l’encarregat d’inaugurar l’acte, va destacar el talent que es concentra a la universitat i els reptes que actualment es presenten a la societat. En el decurs de la jornada, la primera qüestió que es va plantejar es va centrar en el paper de la tecnologia i la seva contribució a un món més inclusiu i sostenible. El director general de Telefónica Este, José Manuel Casas i Aljama, va comentar que el punt clau per a les ciutats intel·ligents és la internet de les coses (IoT en anglès) i que la tecnologia per habilitar-la és el 5G: velocitat, latència, concurrència simultània i eficiència en consum energètic. Miquel Rodríguez Planas, comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona, va recalcar la importància de la tecnologia com a eina que acompanya l’estratègia de ciutat i que soluciona els reptes dels ciutadans. 

El segon eix de la jornada va versar en com les empreses que formen part de les ciutats intel·ligents estan entenent la innovació disruptiva relacionada amb la consecució dels reptes de l’Agenda 2030. Santiago J. Castellà i Surribas, professor de Dret i Relacions Internacionals de la URV i senador adscrit a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va expressar la necessitat de generar ecosistemes innovadors, cadascun amb les seves potencialitats, que serveixin per atreure talent, riquesa, valor afegit i oportunitats. Andreu Francisco i Roger, director general del Consorci Localret, va reivindicar la innovació pública com un dels eixos estratègics per donar resposta als problemes de la ciutadania. 

El tercer eix va estar dedicat a les persones. Es va debatre si estem preparats per a la nova realitat on el digital és dominant, sobre els col·lectius vulnerables, els límits de la invasió de la privacitat i com aconseguir que la tecnologia sigui inclusiva. La moderadora, Monserrat Pareja i Eastaway, professora de la Universitat de Barcelona i vicepresidenta de l’European Network for Housing Research, va expressar la necessitat de plantejar els projectes com un conjunt de missions específiques, mesurables, i la importància de generar espais per a l’experimentació. 

També hi van participar Mario Arias Oliva, director de la Càtedra Telefónica URV, i la directora de la Càtedra Telefónica UB, Ana Mª Lauroba i Pérez, que va ser l’encarregada de clausurar l’acte. En la seva intervenció va destacar la importància de potenciar la col·laboració entre les institucions desenvolupant activitats de formació, recerca i transferència de coneixement.