L’economista canadenc Robin Boadway ha estat investit doctor honoris causa per la UB. Aquest investigador, referent en l’àmbit de les finances públiques, ha parlat de la tasca que ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria: des de les seves extenses recerques sobre federalisme fiscal fins als seus treballs actuals per incentivar la cooperació entre països enfront de desafiaments com ara l’escalfament global.

En explicar les seves recerques en matèria de federalisme fiscal, Boadway ha destacat «tant l’aplicabilitat universal dels principis bàsics del federalisme fiscal arreu del món com la necessitat d’adaptar-lo a la idiosincràsia institucional, històrica i cultural de cada federació». En el seu discurs, ha analitzat les possibilitats i els problemes d’eines com ara les transferències d’anivellament per conciliar els beneficis de la descentralització amb els seus costos potencials, amb els objectius de l’equitat nacional i l’eficiència.

Boadway s’ha dedicat a l’estudi dels sistemes fiscals per obtenir ingressos de manera eficient i justa, concretament a la cerca d’una imposició òptima. En el seu discurs, s’ha referit a la seva recerca recent al voltant de «la tributació sobre el patrimoni i les transferències patrimonials com a vies per abordar la desigualtat creixent en la propietat del patrimoni que s’observa en molts països de l’OCDE». Ha defensat un impost de successions progressiu separat de l’impost sobre la renda i s’ha oposat a un impost anual sobre el patrimoni.

Els béns públics mundials

«Una darrera àrea de recerca, que s’aparta una mica de les anteriors, tracta una qüestió molt candent, objecte d’una gran preocupació política avui. És el problema dels béns públics mundials, com la contaminació i l’escalfament global», ha explicat Boadway. L’autor ha estudiat mecanismes per aconseguir comportaments cooperatius entre països. Ha posat com a exemples els mecanismes d’ajust (pels quals els països ajusten les seves contribucions en relació amb les dels altres estats, seguint una coordinació central) i els mecanismes supeditats a una quantitat (un país gran es compromet a fer una contribució determinada si els altres països també fan una contribució concreta, de manera que no calgui una coordinació central).

El padrí de Boadway durant la cerimònia, Alejandro Esteller, investigador de la UB School of Economics i de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), ha començat el seu discurs qualificant el professor Robin Boadway com a «exemple d’un bé públic pur», ja que «centra la seva anàlisi en problemes rellevants que ens afecten com a societat», de manera que «fa valer la tasca de l’economista teòric». En aquest sentit, ha constatat que la tasca de Boadway posa de manifest «la necessitat d’un fonament teòric» en les polítiques econòmiques. Esteller ha destacat la vàlua acadèmica de Boadway, que està entre el 10 % dels millors investigadors del món en l’àmbit de les finances públiques segons el rànquing IDEAS, i la seva relació amb la UB. Ha conclòs destacant l’impacte de la tasca de Boadway tant «en l’àmbit estrictament acadèmic com, anomenem-ho així, en l’aplicat», en el qual són destacables els seus nombrosos treballs d’assessorament.

Després de la investidura, s’han lliurat el premis extraordinaris de grau i màster del curs 2019-2020. A continuació, el president del Consell Social, Joan Corominas, ha intervingut per destacar el valor del discurs de l’economista canadenc. Tot seguit s’ha centrat en els estudiants guardonats, dels quals ha assenyalat la vàlua acadèmica, per acabar afirmant: «Estic convençut que encara sou millors en capacitat de treball i coratge».

El rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte amb una intervenció en què ha afirmat que tant Boadway com l’alumnat guardonat «comparteixen una cosa que va més enllà del premi: són models, persones que han demostrat que hi ha un camí d’esforç que permet anar més enllà». I ha afirmat que la història de la Universitat és plena de figures com aquestes, des de l’època de Martí l’Humà, el rei que va proposar la creació de l’Estudi General de Medicina de Barcelona l’any 1398, fins al rectorat de Pere Bosch i Gimpera durant la Segona República. Són persones que segueixen una trajectòria que consisteix a «fugir de la banalitat» i seguir el camí de «l’esforç i la ciència».

Podeu veure més fotografies de l’acte en aquest àlbum de Flickr.