Un equip investigador de la Facultat d'Educació de la Univesitat de Barcelona integrat per Eric Roig-Hierro, Laia Garcia-Dalmases, Xènia Ríos-Sisó, Núria Ros i Joana Niubò ha analitzat les desigualtats en la pràctica d’activitat física entre adolescents de 15 anys a Catalunya, a partir de les dades de PISA 2022. L’estudi, publicat a la revista Apunts: Educació Física i Esports, examina com el nivell socioeconòmic i cultural (NSEC), l’origen migratori i el gènere condicionen la freqüència amb què els i les joves participen en activitats físiques setmanals.

La recerca, amb una mostra de 1.524 adolescents, s’emmarca en un context de desigualtats socials persistents i diversificació creixent del jovent català.

L’estudi identifica tres grans bretxes que condicionen l’accés a l’activitat física —un hàbit que, tal com recorden els autors, hauria de considerar-se un dret per a infants i adolescents.

1. Desigualtat de gènere

• Les diferències entre nois i noies són les més pronunciades:
• 7 de cada 10 nois fan activitat física 4 cops o més per setmana.
• Només poc més de 4 de cada 10 noies arriben a aquesta freqüència.

Això revela barreres estructurals, culturals i d’accés que afecten especialment les adolescents.

2. Origen migratori

• 73% d’adolescents nadius practiquen activitat física 3 cops o més per setmana.
• Entre els adolescents d’origen estranger, el percentatge baixa fins al 58%.
• La bretxa s’accentua quan s’analitzen freqüències altes d’activitat física, fet que apunta a desigualtats en oportunitats i entorns.

3. Nivell socioeconòmic

El NSEC mostra una doble polarització:

• El nivell alt s’associa amb pràctiques físiques intermèdies i regulars (2–4 dies/setmana).
• El nivell baix apareix tant en pràctiques insuficients (0–1) com en pràctiques molt elevades (5 o més), un patró que reflecteix desigualtats en accés, opcions i contextos vitals.

Implicacions socials i educatives

Segons els investigadors, cada vegada hi ha més evidència que l’activitat física és un element clau en el desenvolupament acadèmic, cognitiu, emocional i social dels adolescents. Per això, alerten que aquestes desigualtats no només afecten els hàbits saludables, sinó també les oportunitats educatives i de benestar a llarg termini.

En aquest sentit, la recerca subratlla la necessitat de reforçar les polítiques públiques per garantir:

• un accés equitatiu i assequible a activitats físiques i esportives,
• programes específics, estables i eficients per a col·lectius vulnerabilitzats,
• una oferta esportiva diversificada, inclusiva i sense barreres econòmiques, socials ni culturals.

Roig-Hierro, E., Garcia-Dalmases, L., Ríos-Sisó, X., Ros, N., & Niubò, J. (2025). Inequalities in adolescent physical activity in Catalonia: The influence of socioeconomic status, immigration, and gender. Apunts: Educació Física i Esports, 162, 1–8. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2025/4).162.01