Detall

La crisi humanitària del Mediterrani, explicada en primera persona per un voluntari de Proactiva Open Arms

Notícia | 27-04-2018

«Els que pugen a una embarcació i no són rescatats moren al mar». Amb aquesta afirmació,  Pol Martínez resumia la seva experiència com a socorrista voluntari de l’ONG catalana Proactiva Open Arms, en una xerrada que va impartir el 18 d’abril al Campus de Mundet a l’alumnat de l’assignatura de Drets Humans i Marcs Legals de l'Educació Social del grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona.

 

Martínez va denunciar que «la crisi humanitària que pateix el Mediterrani central és realment dramàtica: per això és crucial l’activitat de Proactiva Open Arms, que és l’única organització que actua rescatant vides al mar». Així mateix, va destacar que «milers de persones es juguen la vida dia rere dia per arribar a Europa i fugir de conflictes bèl·lics i d’altres situacions que vulneren els drets humans». «A més —va assegurar—, les dificultats no acaben quan les persones són rescatades al mar, perquè quan arriben a Europa amb l’esperança d’una vida millor molt sovint són deportades».

Els alumnes escoltaven en silenci absolut. Martínez els va confessar que ell és incapaç de veure el que està passant sense preguntar-se com pot ser que hi hagi gent que aboqui altres persones a aquesta situació. «Però, malauradament, no tothom pensa el mateix», va dir. Tot i que la xerrada es titulava «Salvar vides no és un crim», el voluntari es va referir al fet que l’ONG està sent investigada sota l’acusació d’afavorir la immigració il·legal, i fins fa no res el principal vaixell que Proactiva utilitza en les missions es trobava immobilitzat en un port italià. Sobre aquesta circumstància va fer un petit incís: «És com si haguéssim tornat dos anys enrere. L’Open Arms ara no pot tornar a la zona de rescat i, per tant, les missions s’han de fer amb un veler».

Martínez va explicar als alumnes com havia nascut l’ONG: «Open Arms va sorgir del compromís fervent de la societat civil amb els drets humans, i l’activitat de Proactiva és possible gràcies a les donacions de particulars i els voluntaris i voluntàries que hi col·laboren». Per acabar, va insistir que encara hi ha molta feina a fer: «No cal anar al Mediterrani, des de Barcelona podem ajudar amb petites accions».


Comparteix-ho: