Els receptors del gust amarg són proteïnes especialitzades que permeten detectar substàncies amb sabor amarg. Es troben principalment a les papil·les gustatives de la llengua, però també a l’intestí, els pulmons i, fins i tot, el cervell. Aquests receptors formen part d’una família anomenada TAS2R i el seu paper és molt important en la salut humana, ja que funcionen com a sistema d’alerta en cas d’ingerir substàncies tòxiques o potencialment perilloses. Ara bé, en els últims anys s’ha descobert que aquests receptors fan molt més que avisar si alguna cosa té mal gust. També influeixen en com l’organisme gestiona l’energia, allibera hormones digestives i respon als compostos de la dieta.

Ara, un article publicat a la revista Journal of Nutritional Biochemistry revela que dos d’aquests receptors podrien tenir un paper clau en els processos associats a l’envelliment.  Participen en la nova recerca les investigadores Cristina Andrés-Lacueva i Miriam Martínez-Huélamo, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), el Campus de l'Alimentació de Torribera i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES). En l’estudi també col·laboren experts de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del Clínic-IDIBAPS.