#NotíciesCIC | III Simposi Internacional de Comunicació Política

Publicat el dia 3 desembre, 2021

Els dies 1 i 2 de desembre s’ha celebrat el III Simposi Internacional de Comunicació Política, organitzat pel Grup d’Anàlisi Multidisciplinària del Discurs i de la Comunicació Política, a la Facultat de Filologia i Comunicació. Aquesta edició, sota el títol «Reflexos i reversos. Simbiosis entre la comunicació política i la ficció audiovisual», s’ha centrat especialment en les friccions entre la realitat i la ficció en la comunicació política, una qüestió que els ponents han abordat des de diferents perspectives i amb una diversitat de casos d’estudi.

El simposi va arrencar a l’Aula Magna amb la benvinguda institucional conduïda pel Dr. Joan G. Burguera, Vicedegà de Professorat i Comunicació de la Facultat de Filologia i Comunicació i investigador principal del comitè organitzador. Tot seguit, es va realitzar la presentació del llibre El relato público, fruit del primer seminari de comunicació política celebrat el 2019, amb la participació dels coeditors del llibre, J. G. Burguera i Meritxell Martínez, professora del grau en Comunicació i Indústries Culturals (CIC), i Meritxell Anton, professora del Grau i directora de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

L’acte va prosseguir amb la conferència «“No soc una princesa, soc una Khaleesi”. Quan la classe política va descobrir les sèries de televisió», a càrrec de la Dra. Concepción Cascajosa, professora titular de la Universitat Carlos III de Madrid i presidenta de l’Observatori d’Igualtat de RTVE, en què Cascajosa va explorar l’ús de les ficcions televisives en la construcció del relat polític a Espanya. Seguidament, Javier Olivares, creador i productor executiu de la sèrie de televisió El ministerio del tiempo (2015-2017), i la Dra. Anna Tarragó, professora del grau CIC, van mantenir un diàleg tot desgranant l’obra d’Olivares, en què van explorar els límits de la ucronia com una eina per a incentivar la imaginació i el pensament polític.

La primera jornada es va tancar amb una sessió de comunicacions al voltant de les representacions del poder, especialment en les ficcions audiovisuals, presentada i moderada per Olatz Larrea. Aquesta va comptar amb les intervencions de Juanjo Caballero, que va fer una anàlisi de l’ús de l’apart en les adaptacions audiovisuals de House of Cards (Michael Dobbs, 1989); Manuel Garín, que va traçar l’ús de la campana de la borsa com a significant polític i econòmic, i Mikel Peña, que va explorar la lluita pel poder a The Favourite (Yorgos Lanthimos, 2018).

La segona jornada del simposi es va estructurar en dos blocs, de la realitat a la ficció i de la ficció a la realitat, una anada i tornada en la què els ponents van explorar les filtracions bidireccionals entre la comunicació política i la ficció audiovisual. En la primera sessió, presentada i moderada per la Dra. Tarragó, hi van intervenir Sílvia Cabezas, amb una anàlisi de Maixabel (Iciar Bollain, 2021); J. G. Burguera, que va disseccionar la translació de la vida de Clara Campoamor a la ficció cinematogràfica; la Dra. Larrea, que va visibilitzar la figura de Harvey Milk a través de la seva representació cinematogràfica, i el Dr. Endika Rey, que va tancar la sessió amb una comunicació sobre No (Pablo Larrain, 2012).

En la segona sessió, presentada i moderada pel Dr. Rey, hi van intervenir el Dr. Jaume Aguilar, amb una comunicació centrada en els préstecs de la ficció que pren la comunicació política o, més acuradament, la propaganda; Roger Cuartielles i Meritxell Martínez, amb una anàlisi detallada de la influència de La casa de papel (Alex Pina, 2017-en emissió) als moviments socials actuals, i Joan Julibert, amb una xerrada sobre la frontera difusa entre ficció i realitat. Finalment, el Dr. Juanjo Caballero, cap d’estudis del grau CIC, va ser l’encarregat de pronunciar les paraules de cloenda que van posar punt final al simposi d’enguany.