Detall novetats

El catedràtic d'Història de la Literatura Espanyola, Adolfo Sotelo, troba el primer manuscrit de Camilo José Cela

Notícia | 27-09-2022

Després de catorze anys de recerca, el catedràtic d'Història de la Literatura Espanyola de la Facultat de Filologia i Comunicació, el Dr. Adolfo Sotelo, ha trobat el document original —que aviat veurà la llum en una edició facsímil—, que data del 1939 i era en mans de María Isabel Maristany, filla del propietari i director d’Ediciones del Zodíaco

Es tracta del poemari Pisando la dudosa luz del día, que Camilo José Cela va escriure a raig de l’1 a l’11 de novembre del 1936, empès per la mort de la seva xicota en tràgiques circumstàncies, víctima dels bombardeigs del primer gran setge de les tropes franquistes a Madrid, a les quals s’acabaria allistant posteriorment. El jove poeta, influït per l’obra de Rafael Alberti, Vicente Aleixandre i, sobretot, Pablo Neruda, escrivia versos des del 1934, quan va abandonar la carrera de Medicina per assistir, d’amagat dels seus pares, a les classes de Pedro Salinas a la Facultat de Filosofia i Lletres.

El mateix Cela va definir aquesta seva obra primerenca «un libro de versos fenomenales, monstruosos, los versos que sólo se pueden escribir cuando uno palpa la Muerte en las manos». Amb un títol extret d’un vers de la Fábula de Polifemo y Galatea, de Luis de Góngora, Pisando la dudosa luz del día: Poemas de una adolescencia cruel va ser publicat el 1945 a Barcelona pel segell Ediciones del Zodíaco, propietat de Carlos F. Maristany (1913-1985), editor de gran gust i qualitat, que posteriorment publicaria la versió completa, sense retallades de la censura, de La vida de Pascual Duarte. Finalment, el 2008 Adolfo Sotelo va publicar, amb la col·laboració de la professora de Literatura Hispànica de la Universitat de Barcelona Marta Cristina Carbonell, una edició filològica del llibre a Ediciones Línteo. Malgrat tot, l’original manuscrit del llibre continuava perdut.

Després de catorze anys de recerca, el professor Sotelo ha trobat el document original —que aviat veurà la llum en una edició facsímil—, que data del 1939 i era en mans de María Isabel Maristany, filla del propietari i director d’Ediciones del Zodíaco. Aquesta troballa completa el coneixement de tots els manuscrits de les principals obres celianes, des de La família de Pascual Duarte (1942) a Madera de boj (1999), custodiats a la Fundació Pública Gallega Camilo José Cela d’Iria Flavia (Corunya).

Es tracta d’un quadern de 17 × 21 cm que, en format apaïsat, reuneix els textos a màquina de dotze poemes. S’hi adverteixen, de puny i lletra de l’autor, les següents novetats: es decideix el subtítol Poemas de una adolescencia cruel, se suprimeix el poema Anuncio de una declaración de amor, s’hi afegeix una nota preliminar i la dedicatòria, s’eliminen tres paratextos generals —un dels quals és de Max Aub— i, sobretot, en paraules de Sotelo, «s’estableixen variants i es revela la calculada estratègia de Cela en les dedicatòries dels poemes per obrir-se horitzons en la seva forja com a escriptor professional».

Adolfo Sotelo Vázquez és catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona. La seva tasca investigadora s’ha centrat en les connexions entre literatura i pensament i en les relacions entre les cultures peninsulars. Actualment és el responsable del projecte de recerca «Camilo José Cela: del manuscrito al libro» i columnista habitual a La Vanguardia. Ha publicat, entre altres llibres, Leopoldo Alas y el fin de siglo (1988), Glosario de teoría de la narrativa (1990), Miguel de Unamuno: Artículos en «Las Noticias» de Barcelona (1899-1902) (1993), Perfiles de «Clarín» (2001), El Naturalismo en España: Crítica y novela (2002), Viajeros en Barcelona (2005), Camilo José Cela, perfiles de un escritor (2008), De Cataluña y España: Relaciones culturales y literarias (1868-1960) (Edicions UB, 2014) i Variaciones Cela (Edicions UB, 2018). Ha editat obres, a banda de Camilo José Cela, de Francisco Giner de los Ríos, Juan Valera, Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas, Emilia Pardo Bazán, Miguel de Unamuno, Américo Castro i Carmen Martín Gaite, entre d’altres.


Comparteix-ho: