La missió arqueològica de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la UB al jaciment d’Oxirrinc (Egipte), dirigida per les investigadores Maite Mascort i Esther Pons, ha fet una sèrie de descobriments importants. Aquesta campanya de treballs, que finalitzarà el 10 de desembre, ha tret a la llum, entre altres troballes, dues tombes d’època saïta (664-525 aC), la darrera dinastia nativa que va governar l’antic Egipte abans de la conquesta dels perses.

Una de les tombes estava oberta des de l’antiguitat, però a l’interior s’hi ha trobat un sarcòfag de pedra antropomorf femení, la tapa del qual estava una mica desplaçada. A dins hi havia una gran quantitat de denes de faiança tubulars i esfèriques pertanyents a la xarxa funerària que cobria la difunta, i també un amulet de pedra d’un reposacaps d’una excel·lent qualitat.

La segona tomba estava tancada i segellada. Contenia un sarcòfag antropomorf masculí amb un individu momificat a l’interior amb diversos amulets (udjats, escarabeus, una figura del déu Horus, tiges de papir, diverses dobles plomes, cors, un pilar Djed), un escarabeu de cor i nombroses denes de faiança tubulars i esfèriques pertanyents a la xarxa funerària que cobria el cos. Conservava tot l’aixovar funerari: els quatre vasos canopis epigràfics, amb les vísceres momificades a l’interior, 399 uixebtis de faiança i una gerra de ceràmica amb restes de benes.

Segons destaquen Mascort i Pons, la importància del descobriment radica en el fet que «s’ha localitzat una tomba tancada i segellada d’època saïta amb una estructura arquitectònica diferent de les trobades fins ara al jaciment. A més, com que està intacta, ens permetrà conèixer millor els rituals funeraris d’aquest període cronològic a Oxirrinc».

A més d’aquestes troballes, durant aquesta expedició també s’han descobert cinc criptes bizantines, tres tombes d’època romana amb individus momificats, alguns d’ells amb cartonatges policroms, i tres amb una làmia d’or sobre la llengua. «Aquest era un ritual —expliquen Mascort i Pons— de protecció del difunt molt característic de la necròpoli romana d’Oxirrinc, ja que fins ara s’han recuperat catorze d’aquestes llengües d’or».

La missió arqueològica del 2021 a Oxirrinc va començar el passat 10 de novembre i finalitza el 10 de desembre. Aquesta campanya ha estat possible gràcies al Ministeri de Cultura i Esport, la Universitat de Barcelona-Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), la Fundació Palarq i la Societat Catalana d’Egiptologia, amb la col·laboració del Servei d’Antiguitats egipci i la Universitat del Caire amb el professor Hassan Amer.