Quin balanç fa de la seva àmplia trajectòria en l'àmbit de la recerca i la docència de la literatura alemanya?
Faig un balanç molt positiu pel que fa a la meva vida professional: m'ho he passat molt bé, m'agrada molt el que faig, i ho continuaré fent el temps que pugui!!
Des de la seva experiència, com creu que ha evolucionat la docència i la formació en aquest àmbit?
La docència ha evolucionat en la mida en què evoluciona la societat i l'educació en general: quan jo estudiava tot eren lliçons magistrals. Ara, la forma d'ensenyar ha canviat, és molt més interactiva. El mateix es pot dir sobre la formació.
Quins han estat per a vostè els seus mestres i referents dins de la Universitat de Barcelona?
Per la concepció del que és la universitat, del que hauria de ser, els meus referents aquí han estat en primer lloc, el meu pare, Miquel Siguan, qui va fundar la facultat de Psicologia, i els membres de l'equip rectoral del Dr. Badia i Margarit, és a dir, el primer equip de govern de la UB després del Franquisme, que va redactar els primers estatuts democràtics de la universitat. Vaig aprendre del meu pare i de tots ells una universitat abocada a la vida acadèmica considerada en relació amb la comunitat, vaig aprendre la idea que la recerca ha de revertir en la societat i que per això ha d'anar de la mà amb la docència. També vaig aprendre que la docència ha de reflectir la recerca que s'està fent perquè aquesta s'ha de transmetre i ha de ser útil per pensar el món i per actuar sobre ell. També la idea que la universitat ha de respondre a les qüestions que es plantegen socialment, i que si un vol relacionar recerca i la docència també ha de practicar la gestió universitària per poder garantir-ho.
Intel·lectualment, els meus referents han estat els professors que vaig tenir quan vaig estudiar aquí, tenint en compte que les germàniques pràcticament no existien, i vaig començar fent hispàniques. Els meus referents intel·lectuals van ser professors com Antonio Vilanova, José Manuel Blecua, Joaquín Marco -que aportava un aire fresc i va prologar el meu primer llibre sobre literatura anarquista, a partir de la meva tesina de llicenciatura-. En el camp de les germàniques, vaig aprendre molt de dos professors alemanys que havien vingut aquí com a lectors i s'hi havien quedat, en Knut Forssmann i en Karl Heinz Trost, i també d'un llavors jove professor que després organitzaria la secció d'alemany a la Universitat Rovira i Virgili i en seria catedràtic, en Jordi Jané. Just tornava d'Alemanya i em va ensenyar formes d'ensenyament que suposaven discussions a classe i moltes iniciatives per part dels alumnes. També voldria destacar la professora Francisca Palau Ribes, va ser ella qui em va proposar començar a fer classes en aquesta facultat. En aquest sentit li haig d'estar molt agraïda.
Vostè ha desenvolupat una part de la seva carrera en universitats alemanyes com l'Albert Ludwigs Universität Freiburg i Albertus Magnus Universität Köln. Què li ha aportat poder realitzar part de la seva recerca a l'estranger?
Ha estat fonamental per a mi. Per molts motius. El primer, evident, és la possibilitat d'accedir a biblioteques i bibliografies que aquí no tenim en el camp de la literatura alemanya. Però quasi més important és l'ambient de discussió intel·lectual, d'intercanvi amb altres recercadors, d'estar centrat en la recerca durant un temps suficient per a poder desenvolupar-la sense entrebancs. Veure com es fan les coses a altres llocs, poder intercanviar i discutir opinions diverses, confrontar enfocaments des de disciplines diverses. Sortir de casa i dels horitzons propers és fonamental per pensar, per recercar, i també per ensenyar. Crec que les idees noves, innovadores, que he tingut les he obtingut sortint de la rutina i veient altres sistemes de pensament diferents. En aquest sentit, també crec que els programes Erasmus i les possibilitats que donen als estudiants veure com es fan les coses a altres llocs ha estat una de les iniciatives més importants de la UE, projecte al qual vaig donar suport i impulsar des del seu inici.
L'estudi de la literatura en llengua alemanya és una de les claus de la seva trajectòria. Com es va despertar aquesta passió?
Abans d'entrar a la universitat jo dubtava sobre si estudiar medecina o filologia. Em vaig decantar per la filologia per la meva passió per la literatura. Sempre he estat una lectora apassionada, i els meus germans li explicarien que quan érem petits i jugàvem a algun joc, a cartes o al Monopoli o al que fos, era una llauna jugar amb mi perquè sempre tenia un llibre amagat sota la taula per anar llegint entre les jugades. Llegia de tot. Vaig descobrir la lírica amb la generació del 27 i la novel·la amb els autors alemanys i russos, amb Thomas Mann i Tolstoi, amb Clarín, amb Fontane... Vaig estudiar hispàniques primer i germàniques després per abastar-ho tot... començant la meva recerca estudiant relacions entre les dues literatures i cultures i després em vaig anar decantant per la literatura en llengua alemanya. La meva mare era alemanya i vaig aprendre alemany de petita, això segur que em va determinar, a més de les possibilitats professionals. Aquí, el camp de les germàniques estava encara per obrir.
Els seus àmbits de recerca són les relacions literàries hispano-alemanyes als canvis de segle XVIII-XIX i XIX-XX, la literatura alemanya de la modernitat i la relació entre memòria traumàtica i escriptura als segles XX i XX. Quines són les motivacions que la porten a investigar en aquests camps?
L'interès per les relacions entre les dues cultures, de fet, per les dues cultures, ja el portava des de petita, perquè vivia i llegia les dues i les èpoques dels canvis de segle em semblaven especialment vives. Vaig fer la tesi sobre la recepció d'Ibsen i Hauptmann al modernisme català, una època apassionant i molt viva. El meu interès per la relació entre memòria i literatura ha estat posterior i està en relació amb el "boom" de literatura de memòries i autoficcionalitat, tant en la literatura alemanya com aquí, i amb la reflexió sobre què és el que quedarà del segle XX per la memòria posterior.
Què n'ha extret de la recerca sobre Ibsen i Hauptmann?
Que les èpoques més vives i productives són les èpoques on hi ha intercanvi d'idees i models, diàleg entre cultures, reflexió sobre problemes comuns. No hi ha hagut mai cap autor o autora que només hagi llegit literatura de la seva tradició nacional. Les traduccions formen part de la literatura pròpia i ajuden a construir-la.
Durant 14 anys ha coordinat el programa de doctorat "Construcció i representació d'identitats culturals", quines han estat les principals línies de recerca desenvolupades en aquest programa?
El projecte va començar com a programa conjunt de doctorat en literatura moderna en llengua anglesa i en llengua alemanya. Després es va anar ampliant a les llengües romàniques (italià, francès, portuguès, gallec) i l'àrab per convertir-se en un programa intercultural de literatures modernes, on hi ha també una part important d'estudis post colonials i d'estudis de gènere. El programa va obtenir la menció de qualitat del Ministeri des de l'any 2003, i després la menció d'excel·lència.
Quins són els seus propers reptes d'investigació? Quines seran les línies de treball futur?
Encara estic treballant en el tema de memòria i literatura, de fet, estic preparant un nou llibre. Però també estic treballant sobre la literatura en llengua alemanya més actual, en relació amb la Historia de la literatura alemana que vaig publicar amb Hans Gerd Rötzer i que el 2018 hem actualitzat per una segona edició per les Publicacions de la UB.
És membre fundador de l'Associació de Germanistes de Catalunya (1980) i de la Societat Goethe a Espanya (2001), de la qual és presidenta. També forma part de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung. Què aporta la presència en aquestes entitats a la seva trajectòria acadèmica i professional?
És molt important. L'Associació de Germanistes de Catalunya va ser un lloc de confluència per als germanistes quan encara n'hi havia molt pocs, i vam fer el que vam poder per promocionar l'estudi de l'alemany.
La Sociedad Goethe en España ens serveix com a plataforma on els germanistes podem intercanviar resultats de recerca i coordinar activitats. És una societat d'estudis literaris universitaris i els congressos anuals que fem van alternant les universitats espanyoles on hi ha germanistes. El 2018 es va fer a Salamanca, el 2017 a Oviedo, el 2019 serà a Càceres, després possiblement farem un a Barcelona. Els temes els decidim conjuntament i estan relacionats amb els projectes de recerca que es desenvolupen a les diferents universitats. Sempre resulten molt productius i convidem investigadors estrangers relacionats amb els temes de recerca.
Tenir l'honor de pertànyer a la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung és també molt important per a mi. Em permet estar al dia de totes les novetats literàries alemanyes, de les discussions importants, participar en elles i en activitats literàries diverses, i conèixer personalment autors i autores interessantíssims que intento traslladar aquí amb estudis sobre ells o convidant-los a participar en activitats del Departament.
També col·labora en iniciatives educatives al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En què consisteixen aquestes participacions?
Precisament fa pocs dies he finalitzat una de les meves col·laboracions que consisteix en fer cursos i impartir conferències. És una activitat que faig molt de grat i que resulta molt agraïda perquè el públic que ve està molt interessat en elles.
Després d'anys dedicada a la recerca, la realització de conferències i la docència, quins creu que són els elements en els quals cal incidir en l'àmbit dels estudis germànics?
De fet i desgraciadament, la primera cosa que caldria fer és instaurar-los, millor dit, tornar-los a instaurar. En aquests moments ja no tenen itinerari propi, només es poden estudiar en combinació amb altres estudis. Això resulta bastant sorprenent en una Facultat de Filologia moderna i vista l'Europa actual.
Com a docent amb una àmplia trajectòria, ens podria explicar quin perfil i quines motivacions tenen els alumnes que cursen els estudis de Filologia i Literatura Alemanya? Ha canviat el tipus d'estudiant que arriba a la nostra Facultat?
Els estudiants que cursen assignatures de Filologia i Literatura Alemanya són fonamentalment gent interessada per la cultura i la llengua alemanya, des d'aquesta perspectiva no crec que hagin variat molt. En aquest sentit, són gent bastant altruista i motivada per l'interès, per la curiositat, més que no per consideracions de feina o futur.
