Telescopi Grubb.

Per què creus que cal celebrar expressament el Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència?

Santiago Vallmitjana (SV): És una idea excel·lent per avançar en l’objectiu d’aconseguir la igualtat de gènere i, al mateix temps, estimular la idea de la dona científica a les nenes i noies estudiants.

Trini Cadefau (TC): Ara més que mai s'ha d'intentar fomentar i fer conèixer tota vocació científica entre la població femenina i trencar estereotips. Si mirem la història de la ciència, sempre veiem que s'ha fet molt cas als grans científics, però cal tenir present que també hi ha hagut moltes grans científiques que han ajudat i col·laborat en tot el que ara coneixem i investiguem. El paper de la dona en aquest àmbit ha de ser conegut per no estigmatitzar aquesta professió.

Què destacaries de la manera de treballar l’observació del sol d’Assumpció Català?

SV: Una constància, determinació i abnegació exemplars. Cal ressaltar-ne la recerca al voltant de més de deu anys en les taques i les protuberàncies solars.

TC: La constància i la regularitat. A l'observatori de la Càtedra d'Astronomia de la Universitat de Barcelona, s'observaven les taques solars i les protuberàncies i era molt important veure com evolucionaven i quin era el procés que seguien.

D'altra banda, també és d'admirar la meticulositat dels dibuixos de les taques solars en les fitxes de les observacions, que reflectien l'estil propi de cada observador.

Quin valor dones a les seves plaques fotogràfiques?

SV: Tenen un  valor patrimonial crucial. Són negatius fotogràfics en suport de vidre, la majoria de 9 x 12 cm. Entre el 1950 i el 1963 hi ha més de 1600 plaques comptabilitzades. La constància temporal pot permetre fer bons estudis de com era la recerca solar en l’època.

TC: Les plaques fotogràfiques, juntament amb el resultat de les observacions diàries de taques i protuberàncies, constitueixen un testimoni molt valuós en la manera d'estudiar l'activitat solar a mitjans del segle passat.

Entre d'altres, un dels objectius de l'Any Geofísic Internacional, celebrat el 1957-1958, va ser estudiar els canvis en l'activitat solar, fet que va fer necessària la col·laboració entre diferents observatoris. La Dra. Català explicava que des de l'Observatori de la Facultat de Ciències es prenien diàriament quatre fotografies del sol, les quals s'enviaven a l'Observatori Federal de Zuric, que centralitzava aquestes dades.

Com va ser la teva relació amb la doctora Català?

SV: El 1970 vaig fer unes pràctiques de l’assignatura d’astronomia dirigides per investigadors de la Càtedra d’Astronomia i, eventualment, ella va fer-hi alguna substitució. Recordo la seva claredat en les explicacions. Més tard, hi vaig coincidir en diverses trobades de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, reunions biennals els anys parells, i en les Jornades d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia, fetes a Vic, en els anys senars. He de dir que em va aportar moltes informacions importants, tant tècniques com històriques, dels telescopis de la UB. La seva assistència en aquestes reunions demostren el seu gran interès en la història de l'astronomia, on també coincidíem amb la Trini Cadefau.

TC: La meva relació amb la Dra. Català va començar el meu primer any de carrera. Era la professora de Càlcul Numèric. Així i tot, la meva relació va ser més pròxima quan, anys després, em va dirigir la tesina (ara seria l'equivalent al treball final de grau) i, posteriorment, el doctorat.

Amb el pas dels anys, vam col·laborar en diferents treballs que vam presentar a les Trobades d'Història de la Ciència i la Tècnica o les Jornades d'Història d'Astronomia i Meteorologia, a Vic. Cal fer èmfasi en l'interès de la Dra. Català en la història de l'ensenyament de l'astronomia a la ciutat de Barcelona i en l'ensenyament de l'astronomia, entre d'altres.

Amb tot, crec que he tingut la sort de conèixer-la, la seva amistat i les ganes de treballar sempre eren benvingudes.

Ampliació d'una de les més de 1.600 plaques fotogràfiques.