L'Agència Espacial Europea (ESA) ha fet públic avui, 25 d'abril, el segon arxiu de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. Aquest segon catàleg, a més de les posicions de 1.700 milions d'estrelles, inclou dades sobre la distància, el moviment i el color de més de 1.300 milions d'estrelles de la Via Làctia i de galàxies properes.

En l'elaboració del catàleg ha participat un equip de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), adscrit a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Aquest equip lidera el grup que treballa en l'elaboració de l'arxiu de la missió. D'altra banda, Barcelona és la seu d'un dels cinc centres de processament de dades de la missió Gaia, en el qual hi ha el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). El BSC proporciona els recursos per executar part de les operacions durant tota la missió i actualment té també una còpia de seguretat de totes les dades del satèl·lit Gaia.

Per presentar el catàleg, l'Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de física ha acollit un acte presidit pel rector de la UB, Joan Elias, en el qual han intervingut Marina Villegas, directora de l'Agència Estatal d'Investigació; el director de l'ICCUB, Lluís Garrido, i el director de l'IEEC, Ignasi Ribas. Tot seguit, membres de la missió Gaia de l'ICCUB han explicat els darrers resultats del projecte: Carme Jordi, professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, ha fet una introducció a la missió Gaia; Jordi Portell, cap de l'equip d'enginyeria del Grup Gaia-Barcelona, ha fet una ponència titulada «L'arxiu de Gaia: l'inici d'una nova era», i Teresa Antoja, investigadora postdoctoral Marie Curie a l'ICCUB, hi ha intervingut amb «La galàxia que ens descobreix Gaia: primers resultats».

El catàleg s'ha elaborat amb les dades obtingudes pel satèl·lit durant els primers vint-i-dos mesos de missió. L'arxiu d'aquestes dades ha quedat en accés obert a l'abast de la comunitat científica, els astrònoms aficionats i el públic general. Respecte al primer catàleg, publicat el setembre del 2016, aquest d'ara incorpora dades de moviments i de paral·laxi, la qual cosa permet, per exemple, disposar per primera vegada d'un mapa tridimensional de la galàxia, analitzar el moviment de l'1 % de les estrelles que la formen o estudiar l'estructura i el moviment dels braços i les galàxies espirals que l'envolten.