En un treball liderat per investigadors de la UB s'ha determinat per primer cop la morfologia d'una font de ràdio estesa provinent d'un sistema binari format per un púlsar i una estrella massiva. En un nombre reduït d'aquests sistemes, la forta interacció dels vents estel·lars produeix una emissió gamma d'alta energia, fins a deu mil milions de vegades més energètica que la llum visible. Els resultats, publicats a la revista Astrophysical Journal Letters, mostren per primera vegada l'efecte del xoc de vents estel·lars i consoliden els models teòrics existents sobre les emissions de radiació produïdes per aquest tipus de sistemes binaris d'altes energies, coneguts com a estrelles binàries de raigs gamma.

En el treball, que han dut a terme els professors Javier Moldón, Marc Ribó i Josep Maria Paredes, del Departament d'Astronomia i Meteorologia (UB) i de l'Institut de Ciències del Cosmos (UB), així com els investigadors Simon Johnston, de l'Australia Telescope National Facility (Austràlia) i Adam Deller, de National Radio Astronomy Observatory (EUA), s'ha estudiat l'únic sistema binari de raigs gamma que se sap que està format per un púlsar —és a dir, una estrella de neutrons, d'uns deu quilòmetres de radi, que gira sobre ella mateixa a gran velocitat—, conegut com a PSR B1259-63, i una estrella massiva, la LS 2883, amb 30 vegades més massa que el Sol.