Els virus protegeixen el seu material genètic mitjançant un embolcall de proteïnes anomenat càpsida. Recentment, els investigadors de la UB David Reguera i Antoni Luque, del Departament de Física Fonamental, han establert, en dos treballs publicats a les revistes Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) i Biophysical Journal, les regles de selecció que defineixen l'estructura de les càpsides de virus esfèrics i allargats.

La principal conclusió dels treballs és que les càpsides virals només poden adoptar un conjunt discret de radis, longituds i nombre de proteïnes, la qual cosa permet enumerar i caracteritzar quines són les estructures possibles. «Aquest model constitueix un pas important per entendre el procés d'assemblatge dels virus i obre la possibilitat de controlar aquest mecanisme per a aplicacions biotecnològiques, com ara en teràpia gènica, i nanotecnològiques, per exemple, en la creació de motlles nanomètrics amb mides molt precises per al disseny de nanoestructures», apunta el professor David Reguera.

La formació de la càpsida dels virus és un procés d'autoacoblament que es regeix per un principi físic universal: la minimització de l'energia. Tenint en compte aquest fet, s'ha dut a terme un estudi que identifica quines són les estructures potencialment òptimes de les càpsides virals, és a dir, aquelles que minimitzen l'energia. Tal com assenyala Reguera, «hem trobat que la geometria ben definida observada en diversos virus esfèrics i allargats és conseqüència de la minimització de l'energia lliure en la interacció entre les diferents unitats estructurals que formen la càpsida».