Després d'una llarga malaltia, ahir el professor Jordi Torra va morir. Torra va demostrar, al llarg de tota la seva carrera, ser un gran científic i, per damunt de tot, un gran amic. Des de la Facultat de Física volem expressar el nostre condol a la família, amics, companys i estudiants del Jordi Torra. El seu coneixement i la seva saviesa, així com la seva bondat i passió per la docència, perduraran en la història d'aquesta Facultat.

Doctor en Física per la Universitat de Barcelona (1984) i catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la nostra universitat, ha centrat la seva carrera investigadora en l'estudi de l'estructura, la formació i l'evolució de la nostra galàxia, la Via Làctia. Ha estat un dels precursors a nivell europeu en el desenvolupament de l'astrometria des de l'espai. Als anys 80 va començar a liderar la participació espanyola en la missió astromètrica Hipparcos de l'Agència Espacial Europea (ESA) i a partir de 1997 amb la missió Gaia, satèl·lit llançat el 2013 i encara en operació. Jordi Torra ha participat també en d'altres missions espacials com la càmera òptica del satèl·lit OMC@INTEGRAL, la missió SMART-2 i, més recentment, la definició de noves missions astromètriques de l'ESA com NEAT, THEIA i GaiaNIR.

Apassionat de l'observació astronòmica i amb una àmplia experiència en l'ús de telescopis a terra, ha participat en el desenvolupament de nova instrumentació pel Gran Telescopi de Canàries, va ser un dels promotors de la creació de l'Observatori Astronòmic del Montsec i del Centre d'Observació de l'Univers (Àger), les dues majors infraestructures a Catalunya d'observació i divulgació astronòmiques, respectivament.

Destaca la seva excel·lent i dedicada tasca docent en astrofísica i matemàtiques de moltes generacions d'estudiants de la llicenciatura de física. Ha format a molts joves investigadors en el camp i ha dirigit nou tesis doctorals, continuant pràcticament tots ells en l'àmbit de la recerca. En la transferència de tecnologia, ha estat fundador la primera empresa spin-off conjunta entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

La seva capacitat de treball el va portar a desenvolupar diverses tasques de gestió científica: Gestor del Pla Nacional d'Astronomia i Astrofísica (2007-2011), membre de la Comissió que va gestionar l'entrada d'Espanya a l'European Sourthern Observartory (2006), coordinador de la Red Española de Infraestructuras en Astronomía (2012-2017) i director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (2015-2017). També, a casa nostra, ha estat impulsor de la primera Llei de contaminació lumínica de la Generalitat de Catalunya.

Ha treballat amb passió en tots els àmbits, la docència, la recerca, la gestió i la divulgació científica. Aquesta tasca ha estat reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona en l'àmbit de Ciència i Tecnologia (2013) i, recentment, amb la Medalla Narcís Monturiol (2018).