Al món de la natura, hi ha molts exemples de sistemes connectats i amb comportament sincronitzat (cèl·lules cardíaques, neurones, metabolisme, etc.). La sincronització, descrita per primer cop el 1673 per Christian Juygens, és també un fenomen habitual en el context de la química, la física, la tecnologia, la sociologia, etc., i és també el denominador comú de «Synchronization in complex networks», un article de revisió publicat ara al Physics Reports. Són autors de l'article els investigadors Albert Díaz-Guilera del Departament de Física Fonamental de la Facultat de Física de la UB, Àlex Arenas (URV) i Yamir Moreno (Universitat de Saragossa), entre altres experts.