«La història de l’electromagnetisme» és la primera exposició del nou espai museístic permanent de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, inaugurada el dijous 22 de setembre al vestíbul del centre (entrada per Pau Gargallo, primera planta), on hi restarà tot el curs 2022-2023.

La inauguració la van protagonitzar els seus màxims responsables, que van parlar públicament per aquest ordre: Eugeni Graugés, en nom del Deganat de Física, que n’és l’organitzador; Santiago Vallmitjana, catedràtic emèrit de la Facultat de Física i comissari; Agustí Alcoberro, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals; i el professor Joan Manel Hernández, també comissari. Entre el públic, hi havia el tercer comissari de la mostra, el també professor Enric Pérez.

Els quatre principals protagonistes de la inauguració de la primera exposició al nou espai museístic a la Facultat de Física. A la foto de grup, d’esquerra a dreta: Eugeni Graugés; Agustí Alcoberro (al micròfon), Santiago Vallmitjana i Joan Manel Hernández.

Davant del centenar de persones de PAS, PDI i alumnat reunides per a l’ocasió, els ponents van fer intervencions breus des del faristol situat davant de les cinc vitrines que componen el nou espai, les parets del qual estan pintades d’un vistós color verd.

El degà Eugeni Graugés va expressar la seva satisfacció per disposar per fi d’un espai lluminós, cèntric i obert a tota la comunitat del centre per mostrar els instruments científics llargament guardats a la sala de juntes i en altres espais. També va subratllar el paper de Santiago Vallmitjana per començar a recollir i catalogar peces –principalment del segle XIX,  utilitzades per a la recerca i la docència a la Facultat de Física, anomenada Secció de Física a la Facultat de Ciències de 1857 a 1974.

Santiago Vallmitjana va començar explicant l’origen i l’evolució de la història de la col·lecció, que ja disposa de més de 500 peces. Va lloar la visió d’alguns acadèmics predecessors seus per guardar-les. Cap als anys vuitanta del segle XX ell s’hi va implicar de forma decidida, en veure que la majoria de peces estaven en mal estat. L’any 2010 ja hi havia 200 instruments científics restaurats i catalogats. De la cronologia de fets, va destacar el 2020, any en què va comptar amb un col·laborador imprescindible, el professor Joan Manel Hernández, que prendrà el seu relleu pròximament.

«Estem contents i satisfets  per haver assolit una fita important: a més de conservar i documentar el patrimoni, ara es fa visible al mateix temps que és didàctic i contribueix a donar un valor afegit a la nostra facultat. Aquest patrimoni és un testimoni de la qualitat de la recerca i la docència al llarg de l'existència dels estudis de física a la UB», comenta.

«Estem contents i satisfets per haver assolit una fita important: a més de conservar i documentar el patrimoni, ara es fa visible al mateix temps que és didàctic i contribueix a donar un valor afegit a la nostra facultat. Aquest patrimoni és un testimoni de la qualitat de la recerca i la docència al llarg de l'existència dels estudis de física a la UB»

El vicerector Agustí Alcoberro va destacar també el valor de la Col·lecció d’Instruments Científics de la Facultat de Física, que va definir de molt rellevant. «Des de fa anys la UB està fent un esforç cada vegada més important en relació amb el reconeixement, posada en valor i difusió del patrimoni cultural de la Universitat, en especial de les seves col·leccions, que es troben disperses per les diverses facultats i dependències de la Universitat. En aquest sentit, des del Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals actual, i també els anteriors, s’ha treballat sempre amb la idea de donar suport i facilitar eines i recursos a les col·leccions en la seva gestió». Finalment, va destacar la feina «acurada, rigorosa i entusiasta dels responsables de la col·lecció i comissaris de l’exposició».

Finalment, va intervenir el professor Joan Manel Hernández, que va fer una visita guiada per «La història de l’electromagnetisme», passant per totes les vitrines que la conformen. «Molts dels instruments científics que veieu funcionen; ho hem aconseguit!» Com a anècdota, va dir que no hi ha cap bombeta d’Edison, que és una peça que s’esperaria trobar en una exposició d’electromagnetisme.

Va acabar recordant que aquest espai museístic es completa amb altres llocs destacats de la Facultat de Física, com ara el telescopi Grubb (1906), que es troba a la planta baixa del mateix vestíbul i que es reprodueix també al logotip de la Col·lecció d’Instruments Científics de la Facultat de Física. 

Els comissaris remarquen que les peces de la col·lecció es troben al Museu Virtual de la Universitat de Barcelona. Destaquen especialment aquestes quatre peces: 1) la màquina d’Atwood FFUB-0165, per la seva grandària i antiguitat; 2) el galvanòmetre astàtic de Nobili FFUB-0334, per la vistositat i importància per la precisió; l’espectroscopi de prismes FFUB-0170, per la seva gran precisió; i, per suposat, el telescopi Grubb FFUB-0080, per ser la peça de més valor.

Per a més informació, es pot llegir la notícia de la UB.