Detall

Un nou estudi demostra l'acoblament de pèndols a la nanoescala

Notícia | 02-07-2019

El 1665, Lord Christiaan Huygens va descobrir que dos rellotges de pèndol, penjats de la mateixa estructura de fusta, oscil·laven de manera espontània, en perfecta consonància però en direccions oposades; és a dir, els rellotges estaven sincronitzats en antifase. Des d'aleshores, la sincronització d'oscil·ladors acoblats a la natura s'ha descrit en diferents escales: des de les cèl·lules del cor fins als bacteris, les xarxes neurals o, fins i tot, els sistemes binaris d'estrelles se sincronitzen de manera espontània.

Els oscil·ladors mecànics són paradigmàtics d'aquest tipus de sistemes. A la nanoescala també es treballa amb oscil·ladors, però en aquest cas el repte és aconseguir sincronitzar-los. En aquesta línia, un article publicat a Physical Review Letters per un equip d'investigadors de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), liderat per Daniel Navarro-Urrios de la Facultat de Física, juntament amb investigadors de l'ICN2, ha mostrat una versió dels oscil·ladors mecànics a la nanoescala. Mitjançant una sèrie d'experiments, els experts han aconseguit sincronitzar dos oscil·ladors optomecànics de cristalls acoblats mecànicament, situats a la mateixa plataforma de silici i excitats mitjançant impulsos òptics independents. Aquests oscil·ladors nanomètrics tenen una mida de 15 micròmeres per 500 nanòmetres.



Comparteix-ho: